L'exdiputada de la CUP Anna Gabriel va comunicar ahir al Tribunal Suprem (TS) que no acudirà a declarar, per considerar que en la causa que la investiga «no existeix dret a un judici just».
L'escrit registrat, recollit per Europa Press i presentat per la procuradora de Gabriel, Isabel Alfonso Rodríguez, esgrimeix que es posa en contacte amb el TS «per qüestions de lleialtat processal».
Gabriel fa referència a l'entrevista del diari suís Le Temps, que explica la seva intenció de no acudir al Suprem i la seva «intenció de romandre» a Ginebra, on ja es troba actualment.
La procuradora de Gabriel esgrimeix que no considera garantits els drets de l'exdiputada: «Els seus drets fonamentals es veurien greument compromesos en cas d'acceptar voluntàriament la seva participació en el present procediment».
Gabriel és la segona integrant de la CUP citada a declarar en aquesta causa: la primera, la també exdiputada Mireia Boya, sí que va comparèixer davant el Suprem la setmana passada i va ser posada en llibertat sense mesures cautelars. En declaracions a la televisió suïssa RTS recollides per Europa Press, Gabriel té en compte que el jutge del TS Pablo Llarena decideixi demanar la seva extradició per no acudir a la cita d'aquest dimecres i conclou: «Llavors Suïssa haurà de decidir què farà amb mi».
També explica que ella mateixa i els seus advocats creuen que «una extradició seria il·legal perquè no hi ha base per sostenir» que hagi comès cap delicte, i al·legaran que el procés judicial a Espanya és una persecució política contra la seva persona.
«Suïssa no accepta les extradicions que són de persones perseguides políticament, i aquest és el meu cas», i va detallar que la seva intenció és establir-se a Ginebra i reprendre la seva activitat acadèmica, que ja va desenvolupar a Catalunya com a professora de Dret a la Universitat de Barcelona (UB). Gabriel afegeix que encara no ha demanat l'asil polític, però que estudia fer-ho pròximament si hi hagués sol·licitud d'extradició i això compliqués la seva vida a Suïssa: «Intentaré treballar i instal·lar-me aquí. Si no puc perquè hi ha una ordre d'extradició, demanaré asil polític».
Conveni europeu d'extradició
Les sol·licituds de lliurament de reclamats per la Justícia entre Espanya i Suïssa es regeixen pel que preveu el Conveni europeu d'extradició, que exigeix que el delicte atribuït a la persona a qui es reclama ho sigui tant en la legislació de l'Estat requeridor com del estat requerit. En el cas que es reclami a l'exportaveu de la CUP Anna Gabriel, per tant, caldria que les autoritats helvètiques establissin que la seva conducta està penada en tots dos territoris.
En principi, l'article equivalent al delicte de rebel·lió seria el 265 del Codi penal suís, que preveu penes «d'almenys un any de presó» per a qui cometés un acte «per canviar violentament la Constitució o la Constitució d'un cantó».
També s'aplica a actes per enderrocar violentament a les autoritats polítiques establertes per la Constitució suïssa o per posar-les per la violència en la impossibilitat per exercir el seu poder, o per separar il·lícitament part del territori de Suïssa».
El govern de Suïssa està al cas i «pren nota» de l'arribada al país de l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel, però no valorarà la seva situació. Si bé el govern no es vol posicionar sobre l'arribada de Gabriel, alguns diputats al parlament federal, com el socialista Mathias Reynard, ja li han donat suport a través de Twitter i han dit que, al seu país, hauria d'estar «segura».
