L'exconseller d'Interior del Govern Jordi Jané, que va deixar el càrrec el passat 17 de juliol, va assegurar al jutge que va cessar davant la hipòtesi, que no compartia, que es pogués arribar a la via unilateral per part de l'Executiu de Carles Puigdemont per aconseguir la independència.

A la citada declaració davant Pablo Llarena, el magistrat del Tribunal Suprem que investiga el procés, Jordi Jané va exposar (quan va comparèixer en qualitat de testimoni el 30 de gener) que hi havia hagut dues raons per deixar el càrrec.

Una d'elles va ser el fet que «no compartia l'escenari de Govern en el qual pogués arribar a haver-hi un context de no acord» amb l'Executiu central.

«Aquesta (assenyala) va ser una de les primeres motivacions». I va aprofitar el fet que s'havia obert la via de canvis en l'Executiu català amb la sortida de l'exconseller Jordi Biaget per plantejar la seva sortida, que va justificar també pel fet que s'havia produït la reunió de la Junta de Seguretat amb el Ministeri de l'Interior, cosa que havia constituït un objectiu del seu mandat. «Vaig considerar que es tancava una etapa», va postil·lar.

Però la raó en la qual es van centrar les preguntes del fiscal va ser la hipòtesi de la via unilateral que Jordi Jané va confessar que no compartia. El Ministeri fiscal li va preguntar per què no estava d'acord amb aquesta via i aquest va al·legar que sempre havia treballat en l'àmbit de l'acord i defensat la necessitat d'arribar a pactes.

«Sempre havia pensat que no s'arribaria a una via unilateral i tinc la impressió fonamentada que la majoria de membres del Govern del que formava part no contemplaven un escenari unilateral», va al·legar.

Però en ser qüestionat per la data en la qual es va adonar que la via unilateral era clara, va afirmar que no va veure que s'anés a produir així.

«Fins i tot després d'haver deixat la responsabilitat de Govern vaig seguir pensant que es podria arribar a algun àmbit d'acord», va assegurar a pesar que va reconèixer que ell encara formava part del Govern català quan es van anunciar la data i la pregunta del referèndum de l'1-O.

Negar l'1-O

L'exconsellera de Presidència i exportaveu del Govern Neus Munté va reconèixer davant de jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que la votació de l'1 d'octubre «no era evidentment un referèndum», segons uns àudios publicats ahir per La Vanguardia.

Davant la difusió d'aquestes declaracions, Munté va assegurar a través de Twitter que és una selecció «esbiaixada» que «no té en compte ni preguntes ni respostes i explicacions completes».

Segons el diari, l'exconsellera va dir, en la seva declaració del 31 de gener com a testimoni, que va participar en la consulta de l'1-O però es va desvincular de la seva organització, ja que va deixar el Govern el juliol de l'any passat.