27 de febrer de 2018
27.02.2018

El cap dels Mossos reconeix que el dispositiu total de l'1-O era insuficient

Ferran López declara davant el magistrat del Tribunal Suprem que els agents de la policia autonòmica no comptaven amb formació suficent en ordre públic. També afirma que l'operació era coneguda pel coronel de la Guàrdia Civil

27.02.2018 | 07:08
L´actual cap dels Mossos, Ferran López, arribant al Tribunal Suprem per declarar com a testimon.

L'actual cap dels Mossos d'Esquadra, Ferran López, va reconèixer ahir al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que instrueix la causa pel procés sobiranista, que al seu judici el dispositiu total de cara al referèndum il·legal de l'1-O (en què participarien Mossos, Policia i Guàrdia Civil) era insuficient, si bé això era conegut pel coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, responsable de la coordinació.

Pel que es refereix a la policia autonòmica, la majoria dels agents designats per a aquest dia no comptaven amb formació suficient en ordre públic. Mentre que Pérez de los Cobos va declarar el passat 1 de febrer davant el jutge Llarena que els Mossos no el van arribar a informar de l'operatiu aportat per aquest cos (uns 7.500 efectius perquè n'hi hagués dos a cada col·legi electoral), aquest dilluns Ferran López va manifestar per contra que després de l'advertiment de la Fiscalia de la insuficiència en el número, el van augmentar en 800 agents més.

Va afegir que ni abans ni tan sols en reunions posteriors, Pérez de los Cobos li va retreure l'actuació del cos autonòmic. Al llarg de les seves tres hores de declaració el comandament dels Mossos no va voler entrar a valorar les actuació de la Guàrdia Civil i la Policia en la citada jornada, si bé, segons fonts presents a la declaració, va rebutjar qualificar el treball realitzat pels cossos nacionals de «càrregues».

López, que ja va prestar declaració divendres passat davant la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, igualment com a testimoni, va tornar a comparèixer ahir en l'alt tribunal a petició de l'exconseller d'Interior, Joaquim Forn, a la presó preventiva des del passat 2 de novembre.

Després de la declaració del cap dels Mossos estaven citats al Suprem Joan Carles Molinero, que és cap de la Comissaria Superior de Coordinació Central dels Mossos, i Emili Quevedo, màxim responsable de la Comissaria General Tècnica de Planificació de la Seguretat.


Compra d'armes

Segons fonts presents en l'interrogatori, durant les gairebé dues hores de declaració, Molinero hauria ratificat davant el jutge l'intent de compra d'armes -subfusils- que van planejar realitzar els Mossos setmanes abans de l'1 d'octubre i que va ser paralitzada pel Ministeri de l'Interior. Va assenyalar que això va ser així però no podia explicar quina seria la finalitat que es donaria a aquestes armes, ja que ell la va conèixer únicament com a responsable de recursos de cos.

Per la seva banda, Quevedo va reconèixer que durant la reunió de la Junta de Seguretat del passat 28 de setembre, en la qual va estar present l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, va assenyalar que seguirien endavant amb el referèndum perquè calia complir amb el programa electoral. També va manifestar que el dispositiu dels Mossos es va organitzar tenint en compte també els agents de la Guàrdia Civil i Policia Nacional desplaçats a Catalunya.

Tots ells van comparèixer a petició de Forn, que va sol·licitar que se'ls interrogués per demostrar que moltes de les manifestacions del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos a la seu de l'alt tribunal eren «radicalment inexactes».

Avui estan citats tres testimonis més, que són els responsables la Comissaria General d'Informació del Cos autonòmic, Manuel Castellví (també a petició de Forn), a qui seguiran un sergent i un inspector que van estar presents en l'escorcoll de la Conselleria d'Economia del passat 20 de setembre, proposats pel líder d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades