27 de febrer de 2018
27.02.2018

Trapero va demanar a la cúpula dels Mossos corregir 11.000 actes de l'1-O

"Amb deu exemples o vídeos d'actuacions poc rigoroses, la Guàrdia Civil i la Fiscalia construeixen el delicte", va advertir

27.02.2018 | 20:20
Trapero va demanar a la cúpula dels Mossos corregir 11.000 actes de l'1-O

L'estructura de comandament dels Mossos d'Esquadra sota la direcció del major Josep Lluís Trapero va corregir 11.000 actes del dispositiu que va desplegar durant el referèndum il·legal de l'1 d'octubre per evitar ser acusats de "poc professionals" sabent que la investigació judicial iniciada en l'Audiència Nacional podria assenyalar-los per un delicte de sedició.

Així es desprèn de l'informe, al qual ha tingut accés Europa Press, enviat per la Guàrdia Civil a l'Audiència Nacional sobre la base de l'anàlisi del compte oficial del correu electrònic de Trapero, que va declarar en l'Audiència Nacional per última vegada el 23 de febrer després d'imputar-lo la jutge Carmen Lamela un nou delicte de sedició en relació amb l'actuació del cos policial durant l'1-O.

La jutge, que també ha pres declaració com a testimoni a Ferran López, número dos de Trapero i cap dels Mossos en aplicació de l'article 155 de la Constitució, ha constatat la "total inactivitat" de la policia autonòmica aquest dia sobre la base d'un "pla premeditat per evitar actuar" contra el referèndum.

Segons l'informe de la Policia Judicial sobre el correu de Trapero, el 13 octubre es va aixecar un acta d'una reunió de comandaments en el complex central d'Egara en el qual, després de la primera compareixença del major Trapero en l'Audiència Nacional, reconeixen que les actes de l'1-O van ser "en la seva gran majoria poc professionals, freturoses d'informació i que havien de ser supervisades".

"No posar facilitats"

Trapero va intervenir en aquella reunió per enviar un missatge clar: "Hem de ser molt conscients i tenir molt present que, amb deu exemples d'actes o vídeos d'actuacions poc rigoroses, des de la Guàrdia Civil i la Fiscalia construeixen el delicte de sedició. Cal tenir molta cura en no posar facilitats".

Segons l'acta d'aquella cita, el llavors màxim cap dels Mossos va demanar personalment no delegar la supervisió i controlar de forma exhaustiva la supervisió de la documentació sobre el dispositiu de l'1-O a gratcient, segons la Guàrdia Civil, que la investigació judicial revelava que l'actuació va ser "poc creïble".

Els comandaments parlen en aquella reunió del dia 13 d'octubre de l'"esforç ingent que suposa revisar més d'11.000 actes en les quals s'ha detectat una gran quantitat d'aquestes amb falta de supervisió, continguts insuficients, falta d'informació i algunes actituds poc professionals".

"Volen fer desaparèixer el cos"

Sempre d'acord a l'acta d'aquella reunió intervinguda per la Guàrdia Civil, la direcció dels Mossos era conscient dotze dies després de l'1-O que la seva actuació seria "estrictament escrutada per la judicatura".

La consigna era revisar tots aquests vídeos en els quals apareixien mossos transportant urnes, en alguns casos entre aplaudiments dels votants de l'1-O, i enviar-los a la Divisió d'Assumptes Interns si es comprovava que hi havia actuacions que no s'ajustaven a les instruccions donades, "a fi de determinar possibles responsabilitats disciplinàries, a part de les quals es poguessin derivar a nivell judicial".

El missatge de la direcció policial dels Mossos va ser: "Cal tenir molta cura en no posar facilitats".

En aquest sentit, es posa l'accent que no es tracta d'atendre als problemes judicials que es poden derivar per als comandaments, sinó d'evitar que el relat judicial pugui "anul·lar" el cos dels Mossos.

"Nosaltres no hem de tenir cap paper en el procés. Hem de ser conscients del que volen, fer desaparèixer el cos (de Mossos). La por no ens pot vèncer. Hem fet el que havíem de fer i el que volíem fer. No ens podem permetre que dirigeixin les nostres actuacions. Els comandaments aquí presents som els motors i tenim una gran responsabilitat", resumia l'acta en català de la reunió del 13 d'octubre.

Col·legis tancats abans de l'1-O

L'acta intervinguda per la Guàrdia Civil d'aquella reunió atribueix al comissari Joan Carles Molinero, que compartia al costat de Ferran López el lloc de número dos, l'observació que les actes de l'1-O tenien "continguts insuficients, falta d'informació i fins i tot actituds poc professionals".

"De fet des de la Prefectura es van sol·licitar informes per ampliar el contingut de les mateixes", adverteix el document de l'Institut Armat. Els sindicats de Mossos es van queixar que llisquessin la responsabilitat sobre policies de base quan les actuacions de l'1-O s'havien dissenyat per l'estructura de comandament.

"Ha quedat contrastat en aquesta investigació que els organitzadors del referèndum mai van veure en l'actuació de MdE (Mossos d'Esquadra) cap perill o risc que pogués afectar a la celebració d'aquest acte", continuen els agents de la Guàrdia Civil, que assenyalen les reserves de Trapero per acceptar la coordinació del coronel Diego Pérez de los Cobos, alt càrrec del Ministeri de l'Interior, i la connivència amb la Generalitat, en particular amb la Conselleria d'Interior encapçalada en aquells dies per Joaquim Forn, actualment a la presó.

La Guàrdia Civil insisteix que els col·legis que els Mossos van tancar abans del referèndum de l'1-O es va deure al fet que va ser en ocasió dels requeriments judicials que van lliurar als responsables dels centres.

Els que van tancar el mateix diumenge de l'1-O ho van ser després de finalitzar la votació, una vegada que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil es va desplegar per fer efectiva l'ordre judicial d'impedir i intervenir el material de la votació.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook