28 de febrer de 2018
28.02.2018

Els Mossos reconeixen la situació de risc durant les protestes a la Conselleria d'Economia

Les circumstàncies van obligar a treure la secretària judicial per un terrat de l'edifici

28.02.2018 | 02:16
Mossos d´Esquadra i manifestants, al Departament d´Exteriors, el 20 de setembre.

Comandaments dels Mossos d'Esquadra van reconèixer ahir davant el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena que la concentració de fins a 40.000 persones davant la Conselleria d'Economia a Barcelona el passat 20 de setembre va provocar una situació de risc que va obligar, com a «alternativa» a desallotjaments o càrregues, a organitzar la sortida de la secretària judicial per un terrat.

Així ho van assenyalar fonts presents a les declaracions com a testimonis del sergent i l'inspector que es van alternar al capdavant del dispositiu dels Mossos a les portes de la Conselleria i que van culpar primer els periodistes que cobrien l'ocorregut i a «borratxos» que romanien en el lloc a última hora de la jornada dels danys soferts pels vehicles de la Guàrdia Civil.

Segons el sergent responsable de la Unitat de Mediació que va romandre en el lloc des de primera hora del matí la situació no era segura a les portes de la Conselleria, malgrat la qual cosa la intendent Teresa Laplana -investigada per sedició per la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela- va rebutjar la seva petició d'augmentar en nombre l'operatiu de deu o dotze agents amb els quals comptava per fer front a la situació.

Segons l'acusació popular, exercida per Vox, el sergent hauria reconegut que al final de la jornada va haver-hi actes violents i podria deduir-se que l'objectiu dels organitzadors, que eren les associacions Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, era posar impediments al registre judicial.

Per la seva banda, l'inspector que va substituir l'anterior comandament enfront de la Conselleria d'Economia des de les deu de la nit d'aquest dia també va reconèixer davant el jutge que es va produir una situació insegura davant la qual es va optar per la sortida de la funcionària judicial pel terrat. També va manifestar que va coincidir amb agents de la Guàrdia Civil desplaçats al lloc en la seva preocupació per la possibilitats que la massa accedís a les armes que hi havia en alguns dels vehicles assaltats.

Per la seva banda, el cap de la Comissaria General d'Informació dels Mossos va declarar durant més de tres hores davant el jutge. Preguntat sobre la crema en una incineradora de documents dels Mossos descoberta per la Guàrdia Civil, el responsable d'Informació del cos autonòmic va reconèixer que aquests documents no eren només antics, sinó que es pretenien destruir-ne d'altres més recents sobre seguiments a persones i actes del Centre de Coordinació. Segons el parer de l'acusació popular es tractaria de material probatori de la responsabilitat dels Mossos en els fets i per aquest motiu van accelerar la seva destrucció.


«L'1-O no hi va haver càrregues»

El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, va afirmar que «tècnicament» no hi va haver càrregues policials l'1 d'octubre. En una entrevista a El Món a RAC1, Millo va defensar que hi va haver «accions per donar compliment a una ordre judicial que consistia a desallotjar per comissar material electoral i emportar-se'l» però que els agents es van trobar gent «intentant impedir l'acció de la policia judicial».

«Jo no he vist cap imatge de cues de gent que anés a votar i policia picant, hem vist imatges de gent impedint l'acció de la policia i això produeix una situació de col·lisió», va insistir.

Per alta banda, ahir es va saber que l'estructura de comandament dels Mossos d'Esquadra sota la direcció del major Josep Lluís Trapero va corregir 11.000 actes del dispositiu que va desplegar durant el referèndum de l'1 d'octubre per evitar ser acusats de «poc professionals» sabent que la investigació judicial iniciada en l'Audiència Nacional podria assenyalar-los per un delicte de sedició.

Així es desprèn de l'informe enviat per la Guàrdia Civil a l'Audiència Nacional sobre la base de l'anàlisi del compte oficial del correu electrònic de Trapero, que va declarar a l'Audiència Nacional per última vegada el 23 de febrer després d'imputar-lo la jutge Carmen Lamela per un nou delicte de sedició en relació amb l'actuació del cos policial durant l'1-O.

La jutge, que també va prendre declaració com a testimoni a Ferran López, número dos de Trapero i cap dels Mossos d'Esquadra en aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola, va constatar la «total inactivitat» de la policia autonòmica aquest dia sobre la base d'un «pla premeditat per evitar actuar» contra el referèndum.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook