El ple del Parlament va aprovar ahir amb els vots de JxCat, ERC i la CUP una resolució que ratifica «la confiança en Carles Puigdemont com a president» de la Generalitat de Catalunya, però va evitar ratificar també la declaració d'independència del 27 d'octubre de 2017.

Els tres grups independentistes van aprovar així una restitució simbòlica del president cessat i actualment a Bèlgica, però no el van investir de forma efectiva, ja que això obriria un nou contenciós amb el Tribunal Constitucional.

Aquesta resolució es va aprovar amb els 67 vots a favor de JxCat, ERC i la CUP; els 24 vots en contra del PSC i els comuns, mentre que Cs i PP van decidir no participar en la votació per considerar que la proposta és contrària a les resolucions del Tribunal Constitucional (TC).

La resolució aprovada també reivindica el referèndum de l'1 d'octubre de 2017, i qualifica «d'il·legal i il·legítima» la destitució de Puigdemont i del seu Govern que es va fer efectiu quan el Senat va donar llum verda a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.

El text aprovat defineix Puigdemont com el «legítim candidat» a la Presidència de la Generalitat, però difícilment serà investit pròximament, ja que JxCat, ERC i la CUP contemplen investir un candidat alternatiu que seria Jordi Sànchez, segons va transcendir recentment. La CUP havia presentat una esmena a la resolució que es va aprovar que demanava que la Cambra ratifiqués la declaració d'independència del 27 d'octubre, però finalment no es va votat perquè van arribar a un acord amb JxCat per aprovar un text diferent i rebaixat.

«Punt de partida»

Al debat previ a les votacions, el diputat de JxCat Quim Torra va afirmar que aquesta resolució és un nou «punt de partida» cap a la república catalana, i va advertir l'Estat que el seu grup no es mourà ni un mil·límetre de les seves reivindicacions independentistes.

La líder d'ERC en la Cambra, Marta Rovira, va avalar reconèixer Puigdemont com el president legítim de Catalunya, però alhora va demanar que es formi un Govern efectiu a Catalunya com abans millor; la CUP va donar els seus vots per aprovar el text, però el diputat Carles Riera va criticar les «reculades» de JxCat i ERC amb la independència.

La resta de grups de la Cambra van criticar la resolució dels independentistes i van demanar que Puigdemont assumeixi ja que no serà president de nou i la líder de l'oposició, Inés Arrimadas, va preguntar a la bancada independentista «quant de temps mantindran aquesta farsa i aquesta mentida».

Ara està per veure si JxCat, ERC i la CUP procedeixen pròximament a investir Puigdemont al Parlament, però segons recull un document intern dels «cupaires» que va transcendir el dimecres, els tres grups ja han parlat que la persona investida sigui Jordi Sànchez (JxCat).

Encara que Sànchez està empresonat i això dificulta la seva investidura, la diferència amb Puigdemont és que sí s'ha sotmès a la justícia, per la qual cosa el seu advocat, Jordi Pina, té previst demanar permís al jutge Pablo Llarena perquè el seu client pugui ser investit per la Cambra.

El ple del Parlament va rebutjar ahir una proposta de resolució del PSC i una altra del PP que demanava activar el compte enrere de la investidura i que comencés a córrer el termini de dos mesos abans de la convocatòria automàtica d'eleccions. Les propostes es van rebutjar amb la majoria que sumen JxCat, ERC i la CUP, que s'han imposat als vots del PSC, Cs i el PP a favor que corri el termini.

La legislació indica que el Parlament disposa de dos mesos com a màxim per investir un president i perquè aquest termini comenci a córrer ha d'haver-hi una primera votació que no s'ha arribat a produir perquè es va suspendre el ple. Els lletrats van elaborar un informe en el qual van defensar que el termini no havia començat a córrer però van indicar que era responsabilitat del president del Parlament, Roger Torrent, activar el compte enrere: tant el PSC com el PP demanaven fer-ho ja perquè la situació de bloqueig no s'allargui «sine die».

Divisió entre JxCat i ERC

Els grups de JxCat i d'ERC en el Parlament van votar en sentit diferent en un punt d'una proposta de resolució dels comuns que feia referència a la creació d'institucions que substituïssin funcions de la Cambra catalana, durant el ple d'ahir.