L'advocat britànic Ben Emmerson, representant de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont a la demanda davant del Comitè de Drets Humans de l'ONU, va afirmar ahir que el moviment jurídic «només és el començament» de la campanya que volen fer a escala internacional, que consistirà en una demanda mensual contra l'Estat en diferents estaments.

Després que ahir l'equip encapçalat per l'advocat presentés la demanda a les Nacions Unides, Emmerson va anunciar en roda de premsa des de Brussel·les que no cessaran en l'ofensiva jurídica davant d'instàncies internacionals.

«El primer cop va ser l'1 de febrer, i el segon va ser l'1 de març [...] El tercer gran pas en la campanya internacional tindrà lloc aquest mes», va dir el britànic, que tot i que no n'ha donat detalls va avançar que serà «molt significatiu».

Segons va explicar no s'aturaran fins que el govern de Rajoy accepti seure a la taula de negociacions.

Per això, però, fixen dues precondicions: l'alliberament «de forma immediata» dels presos polítics i que sigui un diàleg «inclusiu i sincer».

«Continuarem fent demandes amb fons legal sòlid a la comunitat internacional cada mes, fins que Madrid sigui persuadit que ha d'entrar en negociacions», va concloure.

Tornar a la presidència

El fins aquest dijous candidat de JxCat a la Generalitat, Carles Puigdemont, va assegurar ahir que «efectivament» vol tornar a exercir com a president de la Generalitat en el futur, després de renunciar a repetir en el càrrec i proposar l'exlíder de l'ANC i número dos de la seva llista, Jordi Sànchez, com a candidat.

«El Parlament de Catalunya va constatar que té la voluntat i la majoria per fer-me president», va argumentar en una entrevista de Rac1 recollida per Europa Press en la qual va defensar que la seva investidura seria legal, però que la inexistència de separació de poders que veu a Espanya ha impedit consumar-la.

Segons Carles Puigdemont, les eleccions del 21 de desembre (que van donar la majoria en escons a JxCat, ERC i la CUP) van constatar «que hi ha una majoria de gent que vol que el president escollit desautoritzi el cessament il·legal» que creu que es va aplicar amb l'article 155 de la Constitució.