El Tribunal Constitucional va evitar pronunciar-se sobre la constitucionalitat de la investidura fracassada de Carles Puigdemont després de conèixer la nova proposta de candidat anunciada ahir pel president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, en la persona del número dos de la llista del JxCat, Jordi Sánchez.
El Ple d'aquest òrgan, que tenia sobre la taula l'admissió o no del recurs del Govern espanyol (amb l'informe en contra del Consell d'Estat) va acordar concretament donar termini tant a l'Executiu de Mariano Rajoy com al Parlament de Catalunya i a la resta de parts personades, entre les quals hi ha el mateix Puigdemont i la resta de diputats electes del JxCat, perquè es pronunciïn sobre l'eventual pèrdua d'objecte del procediment.
Aquesta pèrdua d'objecte seria conseqüència de la publicació al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, de sengles resolucions per les quals Torrent deixa sense efecte les que van ser recorregudes en el seu moment per l'Advocacia de l'Estat i fixa el Ple d'investidura de Sánchez per dilluns que ve.
El Tribunal acorda, així mateix, mantenir les mesures cautelars dictades el passat 27 de gener mentre es resol si s'ha produït o no la pèrdua d'objecte del procediment.
En aquesta ocasió es van suspendre cautelarment les resolucions dirigides a investir Carles Puigdemont com a president de la Generalitat i advertia que no podria dur-se a terme ni a través de mitjans telemàtics ni per substitució per un altre parlamentari i que, en tot cas, havia de comptar amb autorització judicial.
El TC també va prohibir delegar el vot en altres parlamentaris als membres de la Cambra autonòmica sobre els quals pesés ordre judicial de crida i cerca i ingrés a la presó.
Conseqüències polítiques
D'altra banda, el tribunal de garanties ha admès el recurs del PSC contra el bloqueig de la legislatura, per la qual cosa estudiarà si una situació similar en les properes setmanes vulnera el dret fonamental dels diputats de complir amb la seva funció legislativa. Considera que el cas podria tenir «unes conseqüències polítiques generals» que podrien aplicar-se a altres casos en el futur.
No s'acullen, almenys de moment, les mesures cautelars sol·licitades pel PSC perquè el TC fixés un termini per a la celebració de Ple d'Investidura al Parlament o una data límit a partir de la qual hagi de considerar-se que ha tingut lloc un «fet equivalent» a una primera votació, la qual cosa permetria deixar córrer els terminis legals per convocar unes noves eleccions.
En aquest cas, el TC considera que el recurs compleix amb el requisit legal de l'especial transcendència constitucional per dues raons: la primera que «planteja un problema que afecta a una faceta del dret fonamental sobre el qual no hi ha doctrina d'aquest tribunal», i la segona que «l'assumpte suscitat transcendeix del cas concret perquè podia tenir unes conseqüències polítiques generals.
En la seva demanda, el PSC sosté que l'ajornament sense data de la investidura afecta a la iniciativa legislativa dels diputats del Parlament de Catalunya i a la seva funció de control a poder executiu, que són elements bàsics del dret fonamental dels diputats a «exercir els càrrecs i funcions públiques en condicions d'igualtat, sense pertorbacions il·legítimes» tal i con estableix l'article 23 de la Constitució.
Dret a triar representants
També denuncia que, de forma indirecta, s'hauria vist així mateix afectat el dret dels ciutadans a triar els seus representants polítics, ja que quedaria buit de contingut si s'impedeix als diputats exercir les seves funcions amb totes les garanties.
El president del Parlament, Roger Torrent va ajornar el ple d'investidura de Carles Puigdemont (JxCat) que havia anunciat inicialment per al passat 30 de gener després que el TC dictés que no podria celebrar-se tret que el candidat estigués en el ple i amb autorització judicial.
La vicepresidenta del Govern central, Soraya Sáenz de Santamaría, va donar suport que el Tribunal Constitucional pregunti al Parlament de Catalunya si es manté o no la candidatura a la investidura de l'expresident Carles Puigdemont perquè és la que «decideix tota la resta» en relació amb el recurs que en el seu moment va presentar l'Executiu.
