El president del Parlament, Roger Torrent, va ajornar el ple d'investidura de Jordi Sànchez (JxCat) programat per a dilluns a les deu del matí fins que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg es pronunciï sobre el dret a ser investit de Sànchez, que va anunciar que dilluns a primera hora presentarà una demanda davant el TEDH després que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena li hagi denegat el permís per acudir al ple.
Es tracta de la segona vegada en poques setmanes que Torrent ajorna un ple d'investidura, ja que el 30 de gener ho va fer amb el de Carles Puigdemont després que el Tribunal Constitucional (TC) dictaminés que no podia ser investit si no era presencialment i amb permís judicial. Amb la seva decisió, el president del Parlament reafirma la voluntat de «garantir els drets polítics de tots els diputats i, especialment, del candidat a ser investit», i avala la decisió de la defensa de Sànchez d'acudir a Estrasburg. El candidat a la investidura demanarà mesures cautelars, una opció reservada per a casos molt específics en els quals es pot produir un dany irreparable, i ho farà sol·licitant un pronunciament amb la màxima urgència.
JxCat va avalar la decisió de Torrent i va argumentar que això permet «poder desenvolupar l'estratègia d'Estrasburg». Fonts del grup de Carles Puigdemont van afegir que estudiaran a fons la decisió del president del Parlament a la reunió que avui diputats i candidats de JxCat celebraran a Vilafranca del Penedès, en la qual intervindrà Puigdemont per videoconferència.
Llarena, que instrueix la causa pel procés, va denegar a Sànchez el permís per sortir de presó i acudir al ple d'investidura. També va rebutjar, en apreciar risc de reiteració delictiva, la petició d'excarceració que va fer la seva defensa en el seu escrit de dimarts passat i ho va fer sense que expirés el termini de cinc dies que va donar a les acusacions per posicionar-se sobre aquest tema.
La defensa del que va ser president del l'ANC, a la presó preventiva des del passat 16 d'octubre, va demanar expressament al magistrat que es pronunciés sobre aquesta qüestió abans de dilluns i va anunciar que, si aquesta resposta no es produia a temps o era negativa, acudiria a denunciar-ho al TEDH.
Llarena, que instrueix el procediment contra l'expresident de l'ANC i altres dirigents nacionalistes per delictes de presumpta rebel·lió o sedició i malversació de fons públics, va demanar un informe sobre la petició d'excarceració realitzada per la defensa de Sànchez tant a la Fiscalia com a l'acusació popular, exercida en representació de Vox, i els va donar termini per respondre fins a dilluns. La Fiscalia ja va informar dijous en contra de la llibertat i el permís, però Vox no ho farà fins a dilluns, fet pel qual Llarena va respondre sense esperar a conèixer la postura de l'acusació popular ni tampoc de l'Advocacia de l'Estat.
Per altra banda, el ministre portaveu del Govern espanyol, Iñigo Méndez de Vigo, va expressar el respecte de l'Executiu a la decisió del Tribunal Suprem de denegar permís a Jordi Sànchez, però va demanar als partits polítics que meditin, perquè «no es pot enganyar successivament els catalans».
A la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Méndez de Vigo va insistir que no pot ser president autonòmic una persona en presó provisional i va reclamar a les formacions que busquin i trobin una persona amb plena capacitat d'exercir les funcions «i sempre dins de la legalitat i l'ordre constitucional». «Són obvietats», va destacar. En la mateixa línia, el delegat del Govern central a Catalunya, Enric Millo, va avisar que no tenia sentit mantenir el ple d'investidura de Sànchez una vegada coneguda la decisió del TS. Va considerar «molt evident» que el ple de la Cambra no podia celebrar-se, perquè considerava que estava clar que el candidat no seria a l'hemicicle.
La resposta de la CUP
Per altra banda, els cupaires van afirmar que el document que els han transmès JxCat i ERC amb una proposta de programa de Govern perquè avalin la investidura de Sànchez té «mancances importants» i no veuen diferències de fons amb l'última proposta que van rebutjar. La CUP va explicar que el Secretariat Nacional i el grup parlamentari cupaire van acordar que, malgrat això, la militància ha de tenir els espais corresponents per valorar la resposta rebuda, per la qual cosa els convocaran respectant els tempos interns de l'organització.
