15 de març de 2018
15.03.2018

Suïssa diu que "no hi ha base legal" per detenir Puigdemont o Serret al país helvètic

El país alpí no garanteix l'extradició d'una persona si aquesta es basa en "delictes polítics", segons informació facilitada per l'oficina

15.03.2018 | 19:03
Carles Puigdemont

Per ara no hi ha cap base legal per detenir Carles Puigdemont o Meritxell Serret a Suïssa. Així ho ha admès el portaveu de l'Oficina Federal de Justícia (OFJ) de Suïssa, Folco Galli, a l'ACN preguntat per la petició de la Fiscalia espanyola al Ministeri de l'Interior per saber si és "viable" detenir-los i extradir-los aprofitant el pas de Puigdemont i Serret per Ginebra els pròxims dies. Des de l'OFJ recorden que el 5 de desembre passat el Tribunal Suprem va retirar l'ordre de detenció internacional contra Puigdemont i la resta de membres del govern destituïts establerts a la capital belga. "La situació no ha canviat des de llavors, per tant, no hi ha cap base legal per a una detenció a Suïssa", ha dit el portaveu preguntat per si aquesta seria "viable", tal com vol saber la Fiscalia. En qualsevol cas, d'acord amb la base legal i els acords entre Espanya i Suïssa, el país alpí no garanteix l'extradició o qualsevol altre tipus de cooperació judicial per "delictes polítics". Tant Puigdemont com Serret viatjaran des de Brussel·les fins a Ginebra per participar en diversos actes i conferències sobre els drets humans i la situació política a Catalunya.

Segons recull la informació de l'oficina de justícia, Suïssa no concedeix una extradició quan aquesta es basa en delictes polítics. A més, una petició també pot ser denegada quan el procés estranger és contrari als principis del Conveni Europeu de Drets Humans o es dirigeix a "castigar o perseguir una persona a causa de les seves opinions polítiques". La persona ha de demostrar, però, que l'amenaça "una pena o tracte inhumà o degradant".

Com funciona una petició d'extradició a Suïssa

Perquè les autoritats helvètiques iniciïn un procés de detenció i extradició és necessari que, en primer lloc, hi hagi una sol·licitud de cerca, que arriba normalment a través d'un registre al Sistema d'Informació Schengen (SIS) -Suïssa no forma part de la UE però sí que és dins l'espai Schengen-, d'una oficina nacional de la Interpol o d'un ministeri de Justícia estranger. En segon lloc la Unitat d'Extradicions de l'OFJ és qui s'encarrega d'examinar la sol·licitud i si l'extradició demanada, que s'ha de fer a través d'una sol·licitud formal dins d'uns terminis, és "factible". També és l'OFJ qui encarrega a les autoritats policials competents la detenció de la persona en qüestió, que passa a prendre declaració. La persona resta detinguda fins que finalitza el procediment però durant aquest pot demanar el seu alliberament.

És a partir de la declaració i un cop s'hagi estimat si es compleixen les condicions formals i materials i si els fets imputats en la sol·licitud són punibles d'acord amb la legislació suïssa -principi de doble punibilitat- que l'OFJ pren una decisió en primera instància. Si s'accepta l'extradició, la persona afectada pot recórrer la decisió al Tribunal Penal Federal. L'opinió d'aquest tribunal pot ser recorreguda, al seu torn, a una altra instància: el Tribunal Federal. Per tot plegat, un procés ordinari d'extradició pot arribar a trigar més d'un any si s'esgoten totes les vies de recurs i els terminis.

Aval de Suïssa al viatge de Puigdemont

El Departament Federal d'Afers Exteriors suís ha fet públic un comunicat en què afirma que davant la visita "privada" de Carles Puigdemont al país, el govern helvètic "reitera" que la qüestió de Catalunya és "un assumpte intern" d'Espanya que "hauria de ser tractat" dins del marc de l'ordre constitucional espanyol. També afirma que les autoritats espanyoles i suïsses "estan en contacte".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook