El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va rebutjar dues sol·licituds en les quals ciutadans catalans demanaven que, de forma cautelar, suspengués els requisits que el Tribunal Constitucional va fixar el passat 27 de gener per a una eventual investidura com a president de Carles Puigdemont. Les mesures van frustrar la celebració del ple del Parlament de Catalunya que havia estat fixat tres dies després per a tal fi.

Les resolucions del tribunal d'Estrasburg, a les quals va tenir accés Europa Press, assenyalen que la petició dels dos particulars (Eulàlia Camps Rosell i Daniel Rosés) estan fora de l'àmbit d'aplicació de l'article 39 del reglament de la cort europea.

El TEDH aplica mesures cautelars de forma molt excepcional i en la majoria dels casos les concedides s'han referit a assumptes de paralització d'expulsions o extradicions. Seguint aquesta doctrina, el tribunal europeu va rebutjar suspendre la decisió del Tribunal Constitucional espanyol en sengles resolucions notificades els passats 8 i 23 de febrer.

El coneixement d'aquestes decisions sembla avançar una decisió similar en el cas del segon candidat de JxCat a la Presidència de la Generalitat, el també investigat per presumpta rebel·lió en la causa del procés sobiranista que instrueix el Tribunal Suprem Jordi Sànchez.

Via renunciada

De fet, i després d'anunciar inicialment que aniria al TEDH per impugnar la denegació per part de l'alt tribunal del preceptiu permís per acudir al ple fixat per a la seva investidura el passat 12 de març, la defensa de Sànchez va renunciar finalment a aquesta via i es va limitar a recórrer en apel·lació en el Suprem espanyol.

Les mesures provisionals del TEDH són mesures urgents que, d'acord amb la pràctica establerta de la cort, s'apliquen només quan existeix un risc imminent de dany irreparable.

Negativa a l'alliberament

La Sala penal del Tribunal Suprem va desestimar els recursos d'apel·lació presentats pel vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i de l'actual candidat a president Jordi Sánchez contra les actuacions del jutge instructor Pablo Llarena que van rebutjar excarcerar-los a la fi de gener perquè poguessin assistir als plens de constitució del Parlament resultant de les eleccions.

Es confirma així, per mantenir-se el risc de reiteració delictiva, la seva incapacitat per assistir a aquestes sessions, assenyalant que la Mesa de Cambra podria arbitrar mecanismes perquè deleguessin el seu vot. En un acte dictat aquest dijous per la Sala encarregada de resoldre les apel·lacions contra les decisions de l'instructor, el tribunal considera encertades les decisions del jutge Llarena i la seva apreciació que persisteix en els recurrents riscos de reiteració delictiva.

Subratlla que tots dos són considerats, indiciàriament, «com a presumptes coautors, d'entre altres, d'un delicte de rebel·lió contra l'Estat amb la finalitat de fracturar la sobirania nacional mitjançant la independència d'una part del territori, objectiu en el qual tots dos investigats han tingut un rellevant protagonisme i fins i tot un lideratge carismàtic». «Factors (afegeix la resolució), que tal com adverteix el magistrat instructor, contribueixen a incrementar el risc de reiteració delictiva».