20 de març de 2018
20.03.2018

Puigdemont viatjarà a Finlàndia aquest dijous per parlar del procés català

L'expresident de la Generalitat i l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel participen en debat sobre drets humans a seu de l'ONU a Ginebra

20.03.2018 | 07:17
Gabriel i Puigdemont a la seu de l´ONU.

El líder de JxCat, Carles Puigdemont, serà a Finlàndia del 22 al 24 de març just després de participar aquests dies a Ginebra, Suïssa, a un fòrum internacional de drets humans.

Un diputat del parlament finès va anunciar a través del seu compte de Twitter que Puigdemont visitarà el parlament de Finlàndia convidat pel grup d'amics de Catalunya i que també farà divendres una conferència sobre la situació a Catalunya a la universitat de Hèlsinki.

El diputat Mikko Kärnä va donar la benvinguda a Puigdemont i va celebrar que el líder de JxCat pugui informar dels últims esdeveniments a Catalunya. Kärnä fa referència a Puigdemont com un «campió en la defensa de la llibertat, la democràcia i els drets humans a Europa».

Kärnä va subratllar que la visita de Puigdemont es produeix en tant que ciutadà de la Unió Europea i que el govern de Finlàndia no hi té res a veure. En la nota de premsa, el diputat també destaca la defensa de Puigdemont de l'Europa de les Regions davant la «repressió» de l'Estat espanyol.

El líder de JxCat, Carles Puigdemont, i l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel han assistit al Palau de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) al debat «La regressió dels drets humans a Espanya». Els dos dirigents polítics -que van marxar de Catalunya ara fa cinc mesos i tres setmanes, respectivament- van acudir a la seu de l'ONU, on també van assistir l'eurodiputat d'Esquerra Jordi Solé; l'exdiputada cupaire Mireia Vehí; el vicepresident de l'ANC Agustí Alcoberro; el membre electe del Secretariat de l'Assemblea Adrià Alsina; la germana de Toni Comín, Betona Comín; i les parelles de Jordi Cuixart i Quim Forn, Txell Bonet i Laura Masvidal, respectivament.


Crítiques de Pallín

El debat d'ahir al migdia va comptar amb les intervencions de l'exmagistrat del Suprem José Antonio Martín Pallín; el Síndic de Greuges Rafael Ribó; i l'expert en protecció legal i regulació del dret de reunió Michael Hamilton; entre d'altres.

En aquesta línia l'exfiscal del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín va assegurar dilluns que quan l'alt tribunal impedeix a un diputat acudir al Parlament per acudir al ple d'investidura s'estarà produint «una invasió» del poder legislatiu per part del judicial. «No seria admissible en cap sistema parlamentari europeu que un jutge pugui interferir en les decisions d'un parlamentari impedint-li anar al Parlament, i a més té el precedent de Yoldi», pres per la seva pertinença a la banda terrorista ETA que el 1987 va poder sortir de la presó per presentar la seva candidatura a lehendakari, que no va prosperar.

Martín Pallín va participar al debat «Regressió dels drets humans a Espanya», celebrat al Palau de les Nacions, i al qual també han assistit l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, les exdiputades de la CUP Anna Gabriel i Mireia Vehí, i el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, entre uns altres.

El jurista ha defensat el treball del Tribunal Constitucional fins que va decidir «criminalitzar una actuació parlamentària» advertint els membres de la Cambra catalana sobre conseqüències de debatre i aprovar iniciatives independentistes, cosa que creu que és un atac a la divisió de poders.


Gabriel justifica el seu «exili»

L'exdiputada de la CUP Anna Gabriel va assegurar que és a Ginebra per alertar de les vulneracions de drets humans que creu que es produeixen a l'Estat i en altres llocs del món: «Mentre hi hagi una sola vulneració de drets, una sola presa política a les presons, posaré el meu cos, la meva ànima i el meu cap al servei de la denúncia d'aquestes vulneracions».

Ho va dir en declaracions als mitjans després d'assistir a l'acte «Regressió dels Drets Humans a Espanya» organitzat per l'Institut de Drets Humans de Catalunya i celebrat a la seu de l'ONU a Ginebra, i ha destacat que ha servit per situar «la vulneració de drets humans de l'Estat espanyol a la seu de Nacions Unides».

Va afirmar que la seva decisió d'establir-se a Ginebra es deu a la seva voluntat d'interpel·lar la comunitat internacional però també els estats, a la societat civil i «a qualsevol persona que se senti interpel·lada en la defensa dels drets humans». Gabriel també va assenyalar que és a Suïssa per reivindicar que l'Estat «aturi aquesta ofensiva i aquesta vulneració de drets humans, i intentar contribuir al fet que no es produeixi mai més, enlloc i contra ningú».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook