El president i líder de JxCat, Carles Puigdemont, va defensar ahir el dret dels catalans a decidir el seu futur en un tens debat a la «Maison de la Paix» de l'Institut d'Estudis Internacionals i Desenvolupament de Ginebra. Increpat en diverses ocasions per persones del públic contràries a la independència que els van interrompre durant les seves respostes, Puigdemont va acabar defensant la República catalana. «Està prohibit votar? Està prohibit votar, d'acord! És per això que volem marxar i fer una República», va dir.
El líder de JxCat havia dit just abans que defensar la unitat d'Espanya és tan «legítim i democràtic» com defensar la independència, i va dir que el que cal és votar. «Podem posar-nos d'acord en què aquestes diferències es resolguin a través d'una votació? Sí o no? Si és que sí, què fan els polítics a la presó, encara? Perquè el govern és a l'exili?», va afirmar.
El president Carles Puigdemont, destituït pel 155, va participar a Ginebra en una conferència i col·loqui amb unes 550 persones, que va moderar la periodista de la BBC Imogen Foulkes, en el seu últim acte oficial abans de marxar a Finlàndia.
Crits i interrupcions
A la conferència, s'hi havien apuntat 700 persones, però 200 van quedar fora. Arran de les preguntes, i en alguns casos els crits i interrupcions d'una part dels participants a l'acte, que van defensar la idea de Tabàrnia, van dir que a l'escola catalana no s'aprèn castellà o van descriure com a il·legal el referèndum, Puigdemont va defensar el dret als catalans a poder votar i decidir sobre el seu futur, el model d'escola catalana i va criticar la «repressió» de l'Estat.
«Podem posar-nos d'acord en com resoldre les grans diferències?», va preguntar el líder de JxCat, que va dir que la resposta a la situació catalana «no és la repressió, són les urnes». «No tinc cap por a un referèndum d'independència a Catalunya», va reiterar Puigdemont, que va defensar que el problema no és que hi hagi «diferències» d'opinió entre els ciutadans, sinó que no es puguin resoldre democràticament.
«Per por a provocar divisions no podem parlar de temes delicats amb la població? Hi ha temes tabú? La unitat d'Espanya és més important que l'exercici de la democràcia», va afegir Puigdemont. Segons ell, una «societat democràtica profunda» ha de poder tenir debats d'aquests tipus on es puguin «expressar de maneres diferents i a vegades oposades» les opinions.
Davant de les crítiques al model d'escola catalana d'un assistent, que van aixecar xiulets però també aplaudiments entre el públic, Puigdemont va dir que «no és veritat que a Catalunya no es pugui parlar i aprendre» el castellà, i va recordar que l'últim informe PISA demostra les «habilitats lingüístiques» dels estudiants.
«No comparteixo la idea de crear dos sistemes, no vull tractar diferent els ciutadans que parlen castellà els que parlen català», va dir, remarcant que l'escola català és un «model d'èxit, no un problema». Puigdemont va defensar de nou que la independència «no és l'única solució» al conflicte territorial a l'Estat, però va recordar que el govern de Rajoy no va plantejar cap alternativa.
El líder de JxCat va defensar també l'encaix català a la Unió Europea, i va lamentar els silencis de Brussel·les. «No demanem a les institucions europees que donin suport al nostre moviment, sinó només respecte pels nostres drets fonamentals i humans, ni més ni menys», va dir. La moderadora, l'escocesa Imogen Foulkes, va haver d'intervenir en diverses ocasions per demanar a membres del públic que deixessin parlar a Puigdemont, i en un dels casos va advertir que les escridassades no eren «el tipus de debat» que volien promoure des de la «Maison de la Paix». «Deixi de cridar!», va arribara dir Foulkes a un dels homes que va increpar Puigdemont.
Reunió Puigdemont-Gabriel
L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont (JxCat) i l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel es van reunir a Suïssa en «una trobada cordial i de treball», van explicar fonts dels dos partits independentistes.
Els dos líders sobiranistes «han compartit anàlisis i propostes per conjugar esforços en la internacionalització del cas català i en la greu vulneració de drets civils i polítics per part de l'Estat». Gabriel resideix a Suïssa, on va anar al febrer per no comparèixer davant el magistrat del Tribunal Suprem (TS), Pablo Llarena, que instrueix la causa contra el procés independentista català.
Puigdemont resideix per la seva banda a Bèlgica pel mateix motiu i van viatjar a Suïssa per participar en diversos actes i acudir a un debat sobre drets humans a la seu que Nacions Unides té a la ciutat helvètica.
