23 de març de 2018
23.03.2018

La policia diu que Turull va tenir un paper «extraordinàriament rellevant» al procés

La Guàrdia Civil recorda que el candidat va participar en sis reunions i la seva conselleria es va gastar 701.511 euros l'1-O. L'institut armat el situa com a responsable de gestionar la pàgina web del referèndum i asseguren que es va negar a obeir el TSJC

23.03.2018 | 01:13
La policia diu que Turull va tenir un paper «extraordinàriament rellevant» al procés

L'exconseller de Presidència de la Generalitat i candidat a presidir el Govern català, Jordi Turull, va tenir un paper «extraordinàriament rellevant» en el disseny del «procés» per aconseguir la independència d'aquesta comunitat autònoma, segons un informe de la Guàrdia Civil remès al Tribunal Suprem, a què va tenir accés Europa Press.

En aquest document, l'institut armat el situa en el «Comitè estratègic» que va organitzar tot l'entramat per aconseguir la independència i li atribueix la participació en almenys sis reunions, segons es desprèn de la Moleskine intervinguda a Josep Maria Jové, coneguda com l'«agenda del Procés».

La Guàrdia Civil també considera provat una despesa d'almenys 701.511 euros per al referèndum il·legal del passat u d'octubre a través de la Conselleria que dirigia l'ara candidat a presidir la Generalitat.

Aquesta quantitat procedeix dels 198.871 euros que hauria assumit la Conselleria de Presidència de la factura total d'Unipost, per la despesa que va suposar el subministrament de paperetes, el cens electoral i les citacions als components de les meses electorals.


La pàgina web del referèndum

A aquesta quantitat que va assumir el Departament de Turull es sumen els 502.639 euros per despeses del disseny i inserció de publicitat anunciant la celebració del referèndum i el registre de catalans a l'exterior. Aunque la petició que va realitzar a Oriol Junqueras va ser de 3.430.000 d'euros per promoure la realització del referèndum. Al fet que caldria afegir l'adquisició de dominis a internet relacionats amb el Pacte Nacional pel Referèndum.

Entre les proves que aporten al jutge Pablo Llarena, que investiga el «procés», els investigadors consideren que la pàgina web del referèndum «es va gestionar també en part des de Presidència». Referent a això, exposen que el director general d'Atenció i Difusió d'aquest Departament, Jordi Graells, «es va negar a rebre el manament del TSJC en el qual se li ordenava bloquejar la pàgina web/ nivell/referendum2017».

Graells va al·legar que no podia contactar amb el seu superior Antoni Molons (detingut i posat en llibertat amb càrrecs la setmana passada per ordre del Jutjat 13 de Barcelona) ni amb Carles Corcoll, responsables d'aquella direcció al CTTI.

En l'informe també es deixa constància que Jordi Turull va participar com a membre del Govern en la formalització del decret de convocatòria del referèndum de l'1-O i després de l'acord del Govern pel qual aquest s'encarregaria de l'execució del referèndum. «Va assumir la responsabilitat solidària de les decisions col·lectives i col·legiades que s'adoptessin per a aquell fi», segons els investigadors, que afegeixen que «de fet, l'acord va ser aprovat a proposta» de Junqueras, Romeva i del propi Turull.


«Tremendament propera»

Per a la Guàrdia Civil, tot i que Turull no va accedir al càrrec de conseller de Presidència fins a juliol de 2017 (fins aquest moment tenia el càrrec de president del gurpo JxSi al Parlament català), era una persona «tremendament propera al procés i de molta importància» de CDC.

Així ho dedueixen de la seva participació en les sis reunions que apareixen reflectides en l'anomenada «agenda del procés». L'informe a què ha tingut accés Europa Press les cita totes i resumeix el contingut.

La primera és del 7 de gener de 2016 i s'emmarca en la negociació per elegir el president de la Generalitat. En ella, Turull va acusar la CUP d'estar «vetant» a Artur Mas quan el seu partit no els deia a ells qui havia de liderar la CUP.

En aquesta trobada també van estar ANC, Òmnium i l'Associació de Municipis per la Independència.

La segona trobada està datat el 8 de gener de 2016, a la seu de ANC primer, on va dir que no volia discutir sobre les diferències amb la CUP sobre Artur Mas i en una segona part, a l'Hotel Balmes, en què va demanar a la CUP una proposta clara al·legant que l'objectiu era «obtenir la majoria operativa necessària per executar el full de ruta amb disciplina».


Passos a seguir

La tercera trobada, de 23 de febrer de 2016, va ser amb Puigdemont, Neus Munté, Joan Vidal, Raul Romeva, Artur Mas, Jové, Marta Rovira i Oriol Junqueras. Van tractar els passos a seguir i les fases i seqüències del procés: lleis (de transitorietat jurídica i procés constituent), declaració d'independència, eleccions constituents, referèndum constituent i en quin moment fer la desconnexió.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook