La Guàrdia Civil va entregar al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena un informe en el qual aporta proves de 49 persones com els responsables d'haver ideat i posat en marxa el procés per aconseguir la independència de Catalunya. En aquesta llista, que encapçalen Carles Puigdemont i Oriol Junqueras com els «màxims responsables» d'haver activat la via unilateral, també s'han inclòs, a més dels noms dels llavors consellers, els dels secretaris generals de les conselleries.

Els investigadors de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Catalunya aporten nombrosos indicis sobre les sis persones citades avui.

JORDI TURULL

Exconseller de

Presidència

1

«Figura extraordinàriament rellevant que ha de considerar-se com a integrant del Comitè Estratègic. És evident que ha estat una persona tremendament propera al procés i de molta importància dins de CDC».

2El seu Departament va gestionar el disseny i la inserció de publicitat sobre el referèndum de l'1-O i el registre de catalans a l'exterior.

3També va adquirir els dominis d'Internet relacionats amb el Pacte Nacional pel Referèndum i se'l relaciona amb la gestió del web del referèndum «nivell/referendum2017» que el Departament de Presidència (Jordi Graells Costa) es va negar a bloquejar complint amb el mandat del TSJC.

4Va participar en la formalització del Decret 139/2017 de convocatòria de l'1-O i, després de l'Acord del Govern, va assumir la «responsabilitat solidària de les decisions col·legiades». Aquest acord s'aprova a proposta del mateix Turull, Oriol Junqueras i Raül Romeva.

5Al Departament de Turull es van girar 198.871,76 euros dels 979.661,96 euros que la Generalitat va gastar «ocultant» els fons en cinc conselleries, tal com s'acrediten de les factures d'Unipost per al subministrament de paperetes, el cens electoral i les citacions dels components de les meses electorals.

6Al correu d'Oriol Junqueras apareix un missatge del 25 d'agost de 2017 al que Turull s'adjunta una carta sol·licitant «una aportació extraordinària» de 2.430.000 euros per a una campanya de contingut cívic. «Finalment va poder determinar-se que s'anava a destinar a promoure la realització del referèndum de l'1-O».

7Va aprovar la campanya del «Sí o No» del cens de catalans a l'exterior, amb un cost acreditat de 224.835,25 euros.

8Apareix citat en sis reunions (entre el 7 de gener i el 31 d'agost de 2016) reflectides en la Moleskine de Josep Maria Jové, exsecretari general de Vicepresidència. Es reflecteix el seu paper en les negociacions amb la CUP, defensant que «l'objectiu era obtenir la majoria operativa necessària per executar el full de ruta amb disciplina», així com la seva por que els lletrats del Parlament «desestabilitzessin» el pla.

9Se'l relaciona, a partir de tres «punxades» telefòniques, amb l'ordre directa a Jové (aquest ho acredita en una conversa amb Elsa Artadi) perquè supervisés la data de la signatura del decret de les lleis de desconnexió del 6 i 7 de setembre de 2017, així com amb l'enviament de les cartes als ajuntaments perquè disposessin els locals per a la votació de l'1-O.

10La Guàrdia Civil creu que GAMI pot ser Miguel Gamisans Martin, secretari de Comunicació del Govern i Mitjans de Comunicació, dependent del Departament de Turull, al qual relaciona amb els encàrrecs a l'empresa T-Systems, l'encarregada del programa informàtic que va donar suport a la pàgina web del referèndum.

11Es recullen declaracions

públiques de Turull com la que aventurava que els treballadors de la Generalitat actuarien de forma voluntària pel que fa a l'1-O i que la prioritat dels Mossos seria el terrorisme en una situació d'alerta de 4 sobre 5, «deixant entreveure quin seria la seva actuació l'1-O».

12També va donar públicament les gràcies als alcaldes per sortir en defensa dels seus veïns i defensant els drets fonamentals i va fer altres declaracions participant en la «estratègia d'atacar l'Estat», per exemple criticant la despesa en vaixells per a policies sense ser capaços de complir la quota de refugiats.

CARME FORCADELL

Expresidenta del Parlament

1

En qualitat de presidenta de l'ANC va subscriure el full de ruta unitària del 30 de març de 2015. El 27 de setembre d'aquest any va assumir la presidència de la Mesa del Parlament que va autoritzar les votacions de les lleis de desconnexió que precedeixen a la votació , el 27 d'octubre de 2017, de la declaració unilateral d'independència pactada per JxSí i la CUP.

2No va respectar els informes emesos pel lletrat major i el secretari general del Parlament en tres ocasions, el mateix 27 de octubre de 2017 (DUI), el 6 de setembre (lleis de desconnexió) i el 28 de març (pressupostos).

3Participa en les reunions programàtiques reflectides en l'agenda de Jové, sobretot en la seva posició com a dirigent d'ANC i en el seu paper d'interlocutora amb la CUP.

4Entre les seves declaracions públiques, es destaca la seva confiança que Catalunya seria «un nou estat al si d'Europa» com a mínim des de 2015, l'any que va afirmar que la Diada seria l'última «autonòmica». Llavors deia que no hi havia pla B al referèndum d'independència.

5Va rebre una trentena d'observadors que vigilarien per a la correcta celebració de l'1-O i va agrair a alcaldes i mossos «fer-ho possible». Dies abans va dir que la policia catalana «no acceptava el control de l'Estat que havia ordenat la Fiscalia».

6El 21 de setembre de 2017 «va arengar i va liderar les masses» davant el TSJC per demanar la llibertat dels detinguts després de l'operatiu de la Guàrdia Civil del dia 20, als quals va denominar presos polítics. Aquest dia va fer acte de presència en el Departament de Vicepresidència on es van produir incidents.

RAÜL ROMEVA

Exconseller d'Afers i Relacions Exteriors

1

Va participar en la formalització del Decret 139/2017 de convocatòria de l'1-O i, després de l'Acord del Govern, va assumir la «responsabilitat solidària de les decisions col·legiades». Al costat de Puigdemont i Junqueras, Romeva és un dels que convoquen l'1-O.

2«Va tenir una participació fonamental en la venda del relat a l'estranger en el que es va denominar internacionalització del procés, tot això en l'exercici de les seves funcions públiques». La Guàrdia Civil diu que s'ha pogut acreditar que «va destinar pressupost i esforços de personal».

3«Va buscar i va emparaular» amb dues empreses (Irai i ISCA-AIDC) el pagament de serveis de la missió d'observadors, «emparaulant» la despesa de més de 200.000 euros, tot i que la Guàrdia Civil diu que desconeix si es va realitzar el pagament. Més endavant s'acredita el pagament a The Hague Center per valor de 119.700 euros a canvi del servei dels observadors.

4El seu Departament va realitzar estudis i fins i tot un projecte de llei per a la realització de la votació electrònica per Internet orientat als residents a l'exterior. No es va dur a terme, tot i que «sí que es va utilitzar aquest cens per realitzar la votació mitjançant la fórmula habitual» gràcies al projecte liderat per Romeva i el seu secretari general Aleix Villatoro.

5Figura a l'agenda Moleskine de Jové a favor d'una presidència coral o debatent sobre el full de ruta i les lleis d'estructura d'Estat i declaració d'independència. «Ha apuntat que l'única manera perquè des de fora pressionessin l'Estat era que fossin fins al final mantenint amb fermesa el full de ruta i decrets exteriors».

6Se li atribueix, d'acord amb l'agenda Moleskine, que les eleccions constituents estaven molt qüestionades i que era favorable a un referèndum d'independència no unilateral, ampliant la participació als comuns.

7A diferència de Turull, en els seus correus electrònics sí que apareixen elements d'interès: va establir l'estratègia amb països estrangers «pretenent funcionar com un ministeri d'afers exteriors estatal». Va donar instruccions a Albert Royo, màxim responsable de Diplocat.

8Declaracions públiques negant el risc de fractura social o que la independència es declararia en 48 hores. «Va anar més lluny i, davant la possibilitat que s'activés l'article 155, va dir que la Generalitat no es tiraria enrere». També va qualificar de presos polítics Jordi Sánchez i Jordi Cuixart.

DOLORS BASSA

Exconsellera de Treball

1

Va participar en la formalització del Decret 139/2017 de convocatòria de l'1-O i, després de l'Acord del Govern, va assumir la «responsabilitat solidària de les decisions col·legiades».

2Al Departament de Bassa es van girar 197.492,04 euros dels 979.661,96 euros que la Generalitat va gastar «ocultant» els fons en cinc conselleries, tal com s'acredita de les factures d'Unipost per al subministrament de paperetes, el cens electoral i les citacions dels components de les meses electorals.

3Al igual que els exconsellers Antoni Comín i Clara Ponsatí, la Guàrdia Civil assegura que Dolors Bassa «va voler assumir tota la responsabilitat del seu Departament amb vista al referèndum en retirar als funcionaris les competències sobre els punts de votació».

4Va dictar serveis mínims per a la vaga del 3 d'octubre «molt per sota dels habituals col·lapsant la mobilitat del transport públic i tancant els col·legis». Després va lloar el seguiment massiu i l'exemple de dignitat d'aquella vaga.

5Hi ha «indicis» que des del seu Departament es va desenvolupar una base de voluntaris per a l'1-O i l'Agència Catalana de Protecció Social, entre d'altres iniciatives per donar viabilitat a una hipotètica Catalunya independent.

MARTA ROVIRA

Portaveu de JxSí

1

Va subscriure en nom d'ERC el full unitari del procés sobiranista del 30 de març del 2015.

2Apareix en infinitat de reunions programàtiques de l'agenda intervinguda a Jové, amb un paper destacat en el debat sobre les lleis de transitorietat i el procés constituent.

3Jové «ret comptes» amb Rovira en converses telefòniques intervingudes sobre els passos que es van donant i la portaveu d'ERC al seu torn el posa al dia del que parlava directament amb Puigdemont i Junqueras. Tracten sobre els locals de l'1-O, les gestions amb l'AMI i els alcaldes, amb especial atenció a la situació de Barcelona; també aborden el ple del 6 de setembre sobre les lleis de desconnexió.

4Entre les nombroses declaracions públiques i discursos, destaquen els seus pronunciaments a desobeir el Tribunal Constitucional o buscar la mobilització ciutadana. També aquelles en què va acusar l'Estat d'estar disposat a utilitzar armes de foc i l'exèrcit, i que hi hauria sang i morts, sense aportar proves d'això. «Fins i tot havent-se declarat la DUI», recorda la Guàrdia Civil, «va manifestar que la via unilateral és un invent de l'Estat i va negar qualsevol il·legalitat».

JOSEP RULL

Exconseller de Territori

1

Va subscriure el full unitari del procés sobiranista del 30 de març de 2015 a nom de CDC amb la qual es va pretendre unir en un únic grup a totes les organitzacions sobiranistes que perseguien convertir-se en estat independent.

2Va participar en la formalització del Decret 139/2017 de convocatòria de l'1-O i, després de l'Acord del Govern, va assumir la «responsabilitat solidària de les decisions col·legiades».

3Va dir públicament que recuperarien a les urnes el que havien perdut per les armes o que el port de Palamós havia impedit atracar un ferri per allotjar policies. També va dir que la presència al port de Barcelona entorpia el seu funcionament normal i les exportacions.

4Figura en diverses reunions d'acord amb l'agenda de Jové des de juliol de 2015, on s'interessa per la formació del Govern i el full de ruta de les lleis d'estructura d'estat o la declaració d'independència. També participa en assemblees de l'ANC on es tracten aquestes qüestions.