«El meu client Puigdemont no s'amaga, està a disposició del jutge»

Jaja, no, a veure, defensar un polític és difícil. Un client normal et planteja «vostè què faria», i a mi no m'agrada donar consells perquè no estic en la seva situació. Així que li planteges, «si vostè fa això, si fa allò altre...». Puigdemont et consulta, però decideix tenint en compte molts altres factors, perquè aquí hi ha components polítics més importants que els jurídics.

Puigdemont és un fugitiu, seguim.

Està en una situació insòlita i anòmala, que no pot definir-se amb una paraula. El meu client Puigdemont no està amagat, està a disposició del jutge. És la justícia qui té por i retira l'ordre de detenció.

Vostè també s'ha fet independentista?

No, jo estic indignat amb la reacció del sistema judicial espanyol. Declarar la independència no és delicte, i convocar un referèndum il·legal no és delicte.

Com a bon advocat, podria defensar l'Estat.

Diria el mateix, perquè ho penso com a jurista. Entenc que l'Estat vulgui protegir la integritat territorial, fins i tot penalment. En aquest cas, el Congrés ha de modificar el Codi Penal perquè una declaració simbòlica o efectiva de la independència sigui delicte. El que no pot fer és estirar altres tipus penals perquè encaixin en els fets.

Pujar als jeeps de la Guàrdia Civil no és violència?

En si mateix no és res. Els primers que van pujar als jeeps van ser els periodistes, per cobrir la notícia. Els «Jordis» demanen permís per pujar, i és per indicar a la gent que es dissolgui. Quan quatre brètols causen danys en una manifestació després d'un partit del Barça a la Champions, responen els autors i no els organitzadors.

Admetrà com a mínim el delicte de desobediència.

T'accepto que la desobediència és evident i ningú pot discutir-la, la qual cosa cancel·la les decisions adoptades, però no tot el que és nul és delicte. Un debat tècnic obliga a fixar-se en que el Codi parla de «desobediència a les resolucions judicials», i el Constitucional no és judicial sinó jurisdiccional. Hi ha precedents d'haver desobeït el TC, i fins Artur Mas mai s'havien condemnat.

Quina és la seva travessa judicial?

No ho sé, hi ha moltes incerteses. S'ha actuat de manera tan desproporcionada que sorgeixen causes de nul·litat, com la indefensió provocada per l'existència de diverses instruccions alhora, a Barcelona, l'Audiència i el Suprem.

I arribada la sort suprema?

En el moment del judici, la fiscalia continuarà acusant pels delictes més greus, però 130 penalistes de tot Espanya s'han manifestat contra l'existència de rebel·lió i sedició. Pel seu prestigi, els jutges del Suprem hauran de filar molt prim en una sentència condemnatòria que se sotmetrà als tribunals internacionals i que passarà a la història. No s'atreviran a una fallada més pròpia d'un tribunal militar, quan la fiscalia demana penes de terrorisme, més altes que a Tejero.

Em temo que el cas ja està jutjat.

L'opinió publicada i la dinàmica política ja han condemnat, però és possible que es rebaixin les pretensions de la fiscalia. Confio que imperi el seny.

A Puigdemont pot guillotinar-lo una xirigota?

Si fem una interpretació àmplia de la llibertat d'expressió, ha de ser tan permissible com cremar fotos del Rei, per desagradable o de mal gust que em sembli. El problema sorgeix quan, davant de fets idèntics, s'empren paràmetres oposats segons es miri a un costat o a un altre. Ara mateix estic preparant un munt de denúncies, per manifestacions contra Puigdemont a les xarxes amb acusacions gravíssimes.

Puigdemont s'ha fet popular a Europa.

T'explicaré una anècdota. Abans anava a Brussel·les com a president de l'European Bars Federation i el taxista em treia el Barça i Messi, avui em parlen de Puigdemont. L'últim que em va portar no podia creure que jo anés a veure'l.

Ara ha de llegir vostè coses com aquesta: «Vedette processal, minyona del nacionalisme, penalista regular».

Les xarxes són com un bar de borratxos. Malauradament a Espanya hi ha molt maniqueisme, els ànims estan crispats i els polítics no actuen racionalment en aquest Barça-Madrid.

Els seus alumnes ho entenen?

A veure, fa molts anys que soc professor de Processal, intento no limitar-me al que diu la llei i recórrer a exemples pràctics. Hem parlat molt d'Urdangarin, del jutge Castro i Pedro Horrach a classe. Ara estic de moda i tinc més de cent alumnes. Intento mantenir l'objectivitat en les classes, perquè tinc indepes però també de Ciutadans.

Després del trauma de Iugoslàvia, Europa no tolerarà més processos d'independència.

A mi no m'ho sembla. Si mirem el mapa de fa un segle, cada vegada hi ha més països. Les fronteres són inestables, les alemanyes passen de dues a una. Veurem més estats que s'uneixen i se segreguen.