Ple d'investidura extraordinari, en tant que estrany i, sobretot, enrarit, ahir, al Parlament de Catalunya. L'empresonament de cinc membres de la cúpula independentista i la fugida a Suïssa de Marta Rovira, divendres, feien impossible una sessió emmarcada dins de la normalitat. A pesar que qui era candidat a la Presidència de la Generalitat per JxCat -Jordi Turull- es troba reclòs a la presó madrilenya d'Estremera per decisió del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena- no hi podia assistir de cap manera, el president de la Cambra, Roger Torrent, va mantenir convocada la segona sessió del debat que, en paraules seves, passava a ser «simbòlic». La sessió va començar amb un llarg aplaudiment dels diputats independentistes als familiars dels polítics presos. A l'hemicicle hi havia set escons buits decorats amb un llaç groc, un altre símbol que l'independentisme utilitza per reclamar l'alliberament dels dirigents polítics privats preventivament de llibertat per haver comès, presumptament, un delicte de rebel·lió. La ferida provocada per l'entrada als centres penitenciaris d'Estremera i Alcalá Meco de Turull, Josep Rull, Raül Romeva i de Dolors Bassa i Carme Forcadell, respectivament, sagnava, encara.

En aquest context, els portaveus dels partits que defensen la secessió catalana van repetir arguments que professen aversió absoluta cap a la democràcia espanyola: «La vergonya perseguirà els que creuen, cofois, que estan guanyant. La democràcia a l'Estat està suspesa», va proclamar l'orador d'ERC, Sergi Sabrià; «L'operació A por ellos és un monstre amb desenes de caps», va cridar el portaveu de JxCat, Joaquim Torra.

A l'altre extrem, la líder de Cs, Inés Arrimadas, certificava «el fracàs» del procés cap a la independència, que al seu entendre s'ha estavellat contra una «democràcia consolidada». I Xavier Garcia Albiol, que va abadonar el ple acompanyat dels altres tres diputats del PP en entendre que la sessió, sense presidenciable a qui votar, només contribuïa a la «perversió institucional i democràtica».

Enmig del foc creuat tan habitual a la casa de la sobirania popular, Miquel Iceta, president del grup parlamentari socialista, constatava una evidència: que «estem molt lluny del consens necessari» per arribar a alguna mena d'acord ampli que suturi els talls que ha provocat la crispada situació política i social, que trigaran a cicatritzar. L'única solució possible que veu Iceta passa per encomanar-se a l'«empatia»; és a dir: que els uns es posin a la pell dels altres.

La petició de «seny» a totes les parts, ves per on, es va formular a 600 quilòmetres de distància de Barcelona, a Lemoa (Biscaia), per boca del portaveu del Govern basc, Josu Erkoreka (PNB), que suplica que el conflicte polític català abandoni «el terreny judicial», que «solament pot contribuir a enverinar el terreny dels problemes». Ajuria Enea voldria una «taula de negociació política»; potser per allò del veí, la barba, i les tisores.

A tot això, la Moncloa, per boca del ministre portaveu Íñigo de la Serna, persisteix a reclamar la constitució d'un nou govern català «al més aviat possible» que tingui clar el compliment de «la llei» i que «atengui el que realment interessa els catalans».