La Fiscalia de Brussel·les ha iniciat el nou procés de tramitació de les euroordres contra els exconsellers Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig, que es troben a Bèlgica, i ha demanat a la justícia espanyola «més informació» a través d'Eurojust sobre les peticions. En un comunicat emès ahir al vespre el ministeri públic manté el «contacte» amb els advocats de Comín, Serret i Puig, que «són a la disposició de la justícia belga». En el text, la fiscalia explicita que com que no hi ha «risc de fuga», no són «buscats de forma activa» per les autoritats belgues. El ministeri públic matisa també que el procés iniciat no és una continuació o una reactivació del que es va engegar el novembre passat, sinó que es tracta d'un nou procés basat en les euroordres de detenció dictades pel magistrat del Suprem, Pablo Llarena, divendres. Fins ahir, recull el comunicat, cap dels tres consellers havia estat interrogat per un jutge d'instrucció, tot i que no es descarta la possibilitat que ho facin «en un futur pròxim».
Pronòstic erroni
De la seva banda, l'advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, defensava que «el més lògic» era que el jutge alemany permetés a l'expresident sortir en llibertat amb mesures cautelars, amb l'argument que hi ha «mitjans menys agressius per tenir controlada una persona per evitar que fugi» que tancar-lo preventivament. «La presó provisional és la mesura cautelar més estricta, des d'Espanya en tenim una visió distorsionada perquè s'usa i se n'abusa en excés», va afirmar abans que transcendís la decisió del jutge alemany de mantenir Puigdemont al centre penitenciari de Neumünster.
Alonso-Cuevillas admet, però, que la detenció a Alemanya «complica» el cas «des del punt de vista logístic», però s'ha mostrat confiat que «en el fons no hi ha d'haver diferències» amb el que va passar el mes de novembre a Bèlgica. Els fets el desmentien per segona vegada.
A partir d'ara, el jutge haurà de determinar si cursa o no l'euroordre, i la defensa de Puigdemont planteja una estratègia amb dos fronts: en primer lloc, remarcar que no hi va haver rebel·lió i, en segon lloc, advertir que el líder de JxCat no tindria un «judici just» a l'Estat espanyol.
