Dia Mundial del Teatre, ahir, i l'escena del procés català manté l'algidesa, ara amb un peu i mig a Alemanya, on es troba, tancat en una presó de la ciutat de Neumünster, a prop de la frontera amb Dinamarca, l'expresident de la Generalitat i diputat de JxCat, Carles Puigdemont. L'ambient s'enrareix una mica més cada dia que passa: els Comitès de Defensa de la República tallen carreteres i fan marxes lentes -a la província de Girona són especialment actius-; seus del PSC són blanc de pintades descoratjadores («traïdors», es podia llegir ahir a la que el partit té a Sant Feliu de Guíxols); els Mossos d'Esquadra, la policia aclamada el dia del referèndum que tot ho va precipitar, ara són prou durament criticats per actuar contra els manifestants de la «república». Ahir, dia d'aniversari de la decapitació del General Moragues (heroi de la Guerra de Successió del bàndol català, fill de Sant Hilari Sacalm, per cert), perpetrada per l'exèrcit borbònic el 27 de març del 1715, l'advocat de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, després de reunir-s'hi a la presó, va transmetre un missatge clar, contundent: « No surrender» («no hi ha rendició»). L'expresident, manifesta el lletrat, es troba «perfectament resistent, fort, amb coratge i determinació» i està convençut que és un «pres polític» i per tant està disposat a suportar el que calgui, assenyalava a la porta del centre penitenciari, segons recull l'agència de notícies Europa Press. Igualment, demana unitat a l'independentisme.
«Der Spiegel»
En un editorial Jakob Augustein, copropietari del prestigiós setmanari alemany Der Spiegel, compara Puigdemont amb Lluís Companys -executat pel franquisme despés que Hitler l'entregués a Franco- i qualifica la detenció de l'expresident d'Amer de «vergonya. Per a Espanya. Per a Europa». Més neutral es manté el Fraknkfurter Allgemeine, un altre periòdic influent, que s'alinea amb Angela Merkel, col·lega de Mariano Rajoy, per dir que «el govern alemany sempre ha afirmat que el conflicte català s'ha de resoldre dins l'ordre jurídic i constitucional espanyol».
Patata calenta
Alemanya té ara la patata calenta del procés, que fins ara cremava sobretot a Bèlgica. Allà tothom es posiciona, amb més o menys rotunditat; però com ha acabat passant a Espanya, el poder de decisió el té la justícia. I mentre els tribunals germànics no decideixen si l'extraditen -i sota quines acusacions-, Carles Puigdemont seguirà reclòs. I en funció de quin sigui el dictamen el procés podria passar la revàlida o l'Estat sortir-ne escaldat. El camí cap a Ítaca passa per Neumünster. I ja es veurà quan fa parada al carrer Marqués de la Ensenada (un ilustrat espanyol), la seu del Tribunal Suprem, on treballa el magistrat que instrueix la «causa especial» contra l'estratègia independèntista, Pablo Llarena, de qui dimarts se'n cremaven fotos en una concentració a València per part de partidaris de l'alliberament dels «presos polítics» i de qui, comenten en cercles polítics madrilenys, concretament un diputat al Congrés, Rajoy admet en privat que l'ha «avançat per la dreta». Una reflexió que arriba amb un retard extraordinari, quan la política ha cedit el testimoni a la justícia.
El focus sobre la Unió Europea
Que sigui la primera potència europea la que ha acabat detenint Puigdemont situa la UE al centre de la discussió: l'independentisme -i en això, com demostra l'editorial Der Spiegel, no està sol-, apel·la a la unió de països perquè intercedeixi i faci moure l'Estat espanyol. L'unionisme/constitucionalisme es refugia en l'argument que la llei és el bastió sobre el qual se sustenten les democràcies del continent i que saltar-se-la equival a atacar els fonaments d'Europa. Debats polítics i mediàtics a banda, a Carles Puigdemont no li queda més remei, tal com transmetia el seu advocat, que confiar en la justícia alemanya. La jutgessa que va interrogar abans d'ahir l'expresident apunta en la interlocutòria que hi pot haver motius perquè l'extradició «pogués ser denegada»; una de freda. Això no obstant, mantenia en presó preventiva a l'espera que el procediment s'acabi resolent d'aquí a unes setmanes; una de calenta.
En qualsevol cas el calvari polític i social català continua.
