29 de març de 2018
29.03.2018

La defensa de Gabriel acusa el Suprem d'usar el «dret penal de l'enemic» contra els polítics catalans

El recurs d'apel·lació diu que el procés per desobediència vulnera la inviolabilitat parlamentària i que s'hauria de jutjar a Barcelona

29.03.2018 | 19:27
L´exportaveu de la CUP Anna Gabriel.

El recurs d'apel·lació de la cupaire Anna Gabriel, que ara viu a Suïssa, contra la interlocutòria de processament per desobediència considera que el Tribunal Suprem utilitza l'anomenat "dret penal de l'enemic" per lluitar contra l'independentisme. Així, opina que es persegueixen no pas els fets concrets sinó el que els polítics independentistes "poden fer". L'escrit demana l'arxivament de la causa i que, com a molt, sigui enjudiciada a Barcelona, en un jutjat ordinari o al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i no pas al Suprem.

L'advocat de Gabriel, Benet Salellas, reflexiona sobre els límits del dret penal per castigar els dissident o activistes polítics, i sobre el fi de canviar la forma d'un estat o el seu funcionament justifica els mitjans. Així, esmenta els casos Falciani, Snowden, Assange, Manning o un de Guantánamo.

L'escrit diu que el processament pel delicte de desobediència només es basa en el fet que Gabriel era la portaveu del grup parlamentari i que va signar dues iniciatives legislatives: la llei de transitorietat jurídica i la del referèndum. Per això, considera que el processament és una vulneració de la inviolabilitat parlamentària i ataca la separació de poders.

A més, en concret, l'advocat recrimina a Pablo Llarena que no concreti quines resolucions judicials va desobeir Gabriel, ja que no es pot equiparar la inconstitucionalitat d'un text a l'antijuridicitat penal, i no pot considerar-se "evident" o "notori" que el procés sobiranista català és anticonstitucional. Així, assegura que el dret a l'autodeterminació està reconegut per l'ONU i en dret internacional comparat, com la Cort Suprema del Canadà sobre el Quebec. Però, a més, recorda que la Generalitat es va reinstaurar abans que la Constitució i per això és sobirà.

L'advocat de Gabriel considera que el cas s'hauria de jutjar en un jutjat de Barcelona, i així ho va demanar el 17 de gener. No obstant, aquell escrit va ser respost per la Sala Segona del Suprem remetent-se a altres interlocutòries de quan Gabriel encara no estava sent investigada. L'advocat va tornar a recórrer el 7 de febrer i encara no ha estat respost.

En aquest sentit, recorda que el 2014 UPyD va demanar que Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau fossin jutjades pel 9-N al Suprem, però tant la fiscalia com el Suprem ho van rebutjar dient que "les repercussions o transcendència més enllà" de Catalunya no afecten la norma general d'atribució al TSJC la competència per jutjar els aforats al Parlament. A més, també recorda que el TSJC s'ha declarat competent diverses vegades per jutjar el delicte de rebel·lió i que el Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona també està investigant part de la causa pel mateix delicte.

Per últim, cita jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), per evidenciar que el més habitual és que la causa es jutgés a Barcelona, i no pas a Madrid. Així, també cita un cas on el TEDH va condemnar Suïssa perquè un advocat d'una part contrària era jutge a temps parcial en casos concomitants al conflicte en qüestió. En aquest punt, Salellas recorda que l'anterior fiscal general de l'estat, José Manuel Maza, va formar part durant 14 anys de la Sala Segona del Suprem, que ara revisa aquests recursos.

Sobre la suposada falta d'imparcialitat del tribunal, l'escrit també recorda que la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va dir que el seu executiu havia "escapçat" els partits independentistes. Per últim, diu que la independència judicial espanyola ha estat molt qüestionada per organismes internacionals.

D'altra banda, recrimina també que les persones jutjades al Suprem no gaudeixen d'una segona instància superior per revisar la sentència, com si passa amb la resta de jutjats i tribunals.

Per tot això, considera que el Suprem hauria d'explicar molt millor el canvi de criteri per sostreure al TSJC i als jutjats ordinaris de Barcelona l'enjudiciament del cas.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit