Ahir es va complir una setmana de l'última aparició pública de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, qui de viatjar a Finlàndia per intentar internacionalitzar la causa independentista catalana ha passat a veure's reclòs en una presó alemanya.
La seqüència d'esdeveniments del divendres 23 de març va convertir en qüestió d'hores Puigdemont de conferenciant a l'edifici central de la Universitat de Hèlsinki a objectiu directe de l'euroordre activada pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena contra ell i quatre exconsellers fugits d'Espanya. Puigdemont havia arribat dijous a Hèlsinki, convidat per un grup de diputats simpatitzants de la causa sobiranista i en vigílies que Llarena processés la cúpula del procés independentista.
Roda de premsa a Finlàndia
Divendres, després de fer una conferència a la universitat, Puigdemont va expressar en una roda de premsa el seu suport total als processats, inclosa la secretària general d'ERC, Marta Rovira, fugida la nit anterior a Suïssa.
Els qui es van presentar aquell dia davant el Suprem -com el llavors candidat a la presidència de la Generalitat, Jordi Turull- van ingressar aquell mateix divendres a la presó. Amb la reactivació de l'euroordre contra Puigdemont es va obrir la recerca, policial i mediàtica, per intentar determinar el seu parador. El seu advocat, Jaume Alonso-Cuevillas, va assegurar des de Barcelona que el seu defensat es proposava lliurar-se a les autoritats finlandeses, mentre que l'Oficina Nacional d'Investigació de Finlàndia (KRP) esperava encara divendres a la nit l'arribada de l'euroordre.
Dissabte al matí, la Policia del país nòrdic ja tenia la documentació, però Puigdemont no va comparèixer en cap de les comissaries on podria haver-se lliurat ni va acudir a l'aeroport per prendre un avió de tornada a Bèlgica, on resideix des que va fugir d'Espanya, a l'octubre del 2017.
Aproximadament una hora després d'enlairar-se el vol per al que se sabia que el líder sobiranista tenia bitllet amb destinació a Brussel·les, el seu amfitrió a Finlàndia, el diputat Mikko Kärnä va difondre un comunicat afirmant que el polític català havia abandonat la nit anterior Hèlsinki, «per mitjans desconeguts», en direcció a Bèlgica.
La ruta
Eren diverses les hipòtesis sobre quina ruta podia haver pres, si en ferri a Suècia, Estònia, Sant Petersburg o el nord d'Alemanya, o per carretera en direcció a Suècia, Noruega o Rússia.
L'espera fins a la primera notícia sobre el seu parador no va ser tan llarga: a les 11.19, hora local (09.19 GMT), la Policia alemanya el va detenir a l'estació de servei de Schuby a l'autopista A7, 35,5 quilòmetres després d'haver entrat a Alemanya per Dinamarca.
Progressivament es van anar revelant detalls de l'operació, segons els quals la detenció es va produir en una acció coordinada pels serveis d'intel·ligència espanyols -CNI- amb la Policia federal d'investigació criminal alemanya -BKA-.
El CNI controlava el vehicle
Puigdemont viatjava en un cotxe amb matrícula belga amb quatre acompanyants: dos mossos d'esquadra, l'empresari Josep Maria Matamala i el professor universitari Josep Lluís Alay, tots ells persones de la seva confiança. El CNI tenia controlat el vehicle, va alertar la BKA de quan entraria a Alemanya i això va fer possible la detenció.
