01 de abril de 2018
01.04.2018
EN DIRECTE

Els 155 dies del 155

?S'han destituït 260 càrrecs i s'ha desmantellat l'anomenada «estructura d'Estat» amb la qual s'estava preparant la secessió

01.04.2018 | 00:03
Rajoy, en una compareixença de premsa, fa unes setmanes.

Quan Mariano Rajoy va anunciar el 27 d'octubre la destitució de Carles Puigdemont i la convocatòria d'eleccions per al 21-D a Catalunya, amb la idea d'obrir com més aviat millor una nova etapa de tranquil·litat i normalitat, segurament no imaginava que 155 dies després encara estaria vigent l'article 155.

El Govern central sempre ha sostingut que no desitja que el 155 estigui en vigor a Catalunya ni un dia més de l'estrictament necessari, però el cert és que ahir es complien precisament 155 dies de la seva aplicació, enmig d'un bloqueig institucional que no permet entreveure una sortida immediata a l'horitzó i d'una escalada de protestes derivada de la detenció a Alemanya de l'expresident català, a Brussel·les des de finals d'octubre per eludir l'acció de la justícia.

Són 155 dies en els quals s'ha procedit a la destitució de 260 càrrecs de la Generalitat catalana, al desmantellament de l'anomenada estructura d'Estat amb la qual s'estava preparant la secessió, al tancament de les denominades «ambaixades» a l'«exterior, excepte Brussel·les i Madrid, i a la celebració dels comicis del 21-D, que per primera vegada va guanyar Ciutadans pel que fa a nombre de vots per a una formació.

La seva candidata, Inés Arrimadas, això no obstant, va renunciar a la investidura per no comptar amb els suports necessaris, i els independentistes –amb majoria absoluta a la Cambra– van intentar primer investir Puigdemont des de Brussel·les, cosa que va frenar el Tribunal Constitucional, i després Jordi Sànchez, en presó preventiva i a qui el Suprem es va negar a excarcerar.

Això sí, ja ha començat a córrer el «rellotge» per a la pròxima convocatòria electoral amb la fallida investidura de Jordi Turull, que no va poder sotmetre's a una segona votació perquè el Tribunal Suprem va ordenar el seu empresonament.


Nou empresonats

El vessant judicial ha estat en un primer pla aquests mesos, en els que han entrat a la presó l'exvicepresident Oriol Junqueras, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els exconsellers Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa. Ja estaven a la presó preventivament des d'abans del 155 l'expresident d'ANC Jordi Sànchez i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

Tots ells estan processats pel delicte de rebel·lió, del que també s'acusa Puigdemont, i els exconsellers fugats Antoni Comín (a Brussel·les) i Clara Ponsatí (a Escòcia), així com la secretària general d'ERC, Marta Rovira, que va marxar a Suïssa el dia que havia de declarar davant del jutge.


Detenció de Puigdemont

La detenció a Alemanya el passat 25 de març de Carles Puigdemont, quan tornava en cotxe de participar en un acte a Finlàndia, ha exasperat molts sobiranistes fins al punt que han tornat a activar-se els anomenats Comitès de Defensa de la República (CDR) i s'han vist contenidors cremant als carrers, que havien estat molt més tranquils els últims quatre mesos després de la voràgine de la tardor.

Tranquil·litat que es va reflectir en l'últim baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), elaborat entre l'1 i el 14 de febrer, en el que la situació de Catalunya era citada com un de les tres principals preocupacions del país per un 11,3 per cent dels enquestats, quan a l'octubre aquest percentatge arribava al 29 per cent.

Mentrestant, el Govern espanyol ha intentat gestionar amb la major discreció possible, gairebé de forma tècnica, per reactivar una administració autonòmica que, segons l'Executiu, estava paralitzada.

Amb aquest objectiu, s'han celebrat 22 reunions extraordinàries del Consell de Ministres, en les que s'han aprovat prop de 190 acords sobre Catalunya, que han permès desembussar subvencions que duien sense pagar-se quatre anys i autoritzar ajudes pendents des de 2015, entre d'altres actuacions. Dels 8.000 milions d'euros en pagaments efectuats en aquest temps, uns 2.000 milions corresponen a proveïdors i 1.100 milions més a ajuntaments.


Desbloquejar i paralitzar

Al costat d'aquestes mesures, tal com va explicar la setmana passada al Senat el secretari d'Estat per a les Administracions Territorials, Roberto Bermúdez de Castro, s'ha activat la convocatòria d'accés a la funció pública a Catalunya: s'han desbloquejat 2.000 places per a mestres i professors i 455 per a Mossos d'Esquadra. Actuacions amb les quals el Govern espanyol assegura haver reactivat l'agenda social i econòmica que «la Generalitat va paralitzar durant mesos».

Des del Govern central s'espera que els sobiranistes puguin finalment proposar un candidat que que ha de ser «net» per a la Presidència de la Generalitat i, d'aquesta manera, deixar sense aplicació el 155. Si no fos així, els catalans tornarien a les urnes en ple estiu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit