Salvant moltes distàncies, el Parlament de Catalunya, sovint, és com Las Vegas: allò que hi passa s'hi queda, no transcendeix més enllà del parc de la Ciutadella ( «What happens here, stays here» és un dels eslògans més cèlebres del màrqueting turístic planetari que la «ciutat del pecat» del desert de Nevada ha exprimit amb gran fortuna). Ahir, el ple, reunit en sessió (poc) ordinària, a banda d'escoltar l'informe del síndic de greuges sobre els fets de l'1-O, va aprovar diverses resolucions: la més rellevant, proposada per JxCat, ERC i la CUP, la que reconeix el dret dels diputats empresonats -a Madrid i a Neumünster, Alemanya- Jordi Sánchez, Jordi Turull i Carles Puigdemont i en reclama l'alliberament. Sobre el paper, l'independentisme va a la una; però aquesta nova maniobra genera, primer: esceptisme al si de JxCat: al PDeCAT, partit integrant de la coalició, resen perquè es configuri un govern efectiu, és a dir, sense Puigdemont, ni Sánchez, ni Turull a la Presidència; segon: recels a ERC, que sap que fomentar una investidura prohibida expressament pel Tribunal Constitucional, que exigeix que el presidenciable sigui present a l'hemiscicle durant la sessió, pot complicar la vida al president Roger Torrent, que molt probablement hauria de rendir comptes amb la justícia, que ha demostrat sobradament que no està per orgues; de fet, el president de la Cambra ja ha començat a fer equilibris i va desar al calaix del proper Ple la primera petició de Puigdemont, transmesa a través de JxCat, en què reclamava poder delegat el vot. I tercer: la CUP esgrimeix altra vegada el «tenim pressa» i reclama passar de les paraules als fets (com feia l'expresident José Montilla en la campanya electoral de 2006). Els anticapitalistes, que equiparen qualsevol pacte amb l'Estat a una «rendició» i que han passat fugaçament per l'oposició, volen investir un president neoliberal (Puigdemont); en moments excepcionals, viratges ideològics radicals.

Brindis al sol

En definitiva, la majoria partidària de la secessió va fer prosperar la resolució (Catalunya en Comú va votar a favor de reclamar l'alliberament dels presos, però no de reconèixer els drets de Sánchez, Turull i Puigdemont de poder ser investits), juntament amb una altra que «exigeix a la resta de poders i institucions de l'Estat espanyol el compliment efectiu de les mesures cautelars adoptades pel Comitè de Drets Humans de l'ONU (23/02/2018)» sobre «la garantia dels drets polítics» de Jordi Sánchez. Un brindis al sol, perquè el citat comitè no té cap autoritat per dictar mesures cautelars sobre cap assumpte, una prerrogativa que, també en el dret internacional, tenen en exclusiva els tribunals de justícia.

Alliberament dels presos

D'altra banda, la proposta de resolució «sobre el respecte a la convivència i a la neutralitat institucional» de Cs, en què es proposava fer dimitir Roger Torrent, va quedar desestimada amb només 39 votos a favor (Cs i PPC) i 92 en contra (JxCat, ERC, PSC-Units, CatECP i CUP). La formació liderada per Inés Arrimadas -que va mantenir el to bel·ligerant contra l'independentisme- entén que el de Sarrià de Ter «exerceix les seves funcions de manera arbitrària i tendenciosa a favor dels partits independentistes, faltant a la neutralitat institucional» que requereix el càrrec. Considera Cs -i el PP-, no pas la resta dels grups parlamentaris, que «no és admissible» que el president Torrent «es dediqui a llançar mítings (sic) des de la Mesa», ni que «pronunciï missatges institucionals que no han concitat la unanimitat dels grups parlamentaris», ni que «apliqui sistemàticament el Reglament de manera arbitària».

Moviment dels Comuns

De les forces no partidàries de la independència n'hi ha una, els comuns, que, davant el caire que han pres els aconteixement ha fet moviments polítics significatius amb la idea de desbloquejar la situació. La moció sobre la «defensa de drets civils i polítics» plantejada pels de Xavier Domènech va prosperar amb 73 vots a favor (JxCat, ERC, Catalunya en Comú), 20 en contra (PSC, PP) i quatre abstencions de la CUP (Cs finalment no va votar). En el text, es denuncia «l'actitud irresponsable del Govern de Mariano Rajoy», que utilitza «els tribunals per respondre debats polítics», fa una crida a «defensar la democràcia» i reclama l'«alliberament» dels polítics catalans. Així doncs: hi haurà govern aviat? Com als casinos de Las Vegas, al Parlament les apostes estan obertes.