El sobiranisme encara el ple d'avui al Parlament amb la intenció de jugar la carta del dictamen del Comitè dels Drets Humans (CDH) de l'ONU amb relació als drets dels líders polítics empresonats. És un dels arguments als quals s'agafaran per legitimar la investidura de Carles Puigdemont o de Jordi Sànchez, després que el CDH hagi admès les seves denúncies.

ERC va plantejar ahir la possibilitat d'utilitzar l'opinió del Comitè per garantir que el diputat de JxCat Jordi Sànchez exerceixi els seus drets polítics, per a la investidura a la Presidència de la Generalitat, van explicar fonts del partit. Aquestes mateixes fonts sostenen que aquesta desició és una «victòria» contra l'Estat i que han d'explorar com utilitzar-la per a aconseguir una investidura efectiva.

El Comitè de Drets Humans de l'ONU ha donat aquest dilluns un número de registre a la comunicació de Puigdemont i ara dona dos mesos a l'Executiu de Mariano Rajoy per respondre, abans de decidir si admet a tràmit o no la denúncia.

Des d'ERC aposten per «estirar el fil» d'aquesta comunicació de cara a una possible investidura, que de moment només podrien plantejar-la per a una candidatura de Sànchez. ERC insisteix que no estan postulant a cap candidat per a la investidura i assenyalen que això és responsabilitat de JxCat.

La CUP va qualificar ahir «d'important» el posicionament del comitè de Drets Humans de l'ONU. Ara bé, el diputat cupaire Vidal Aragonés va demanar «no quedar-se només» en aquest document sinó dur a terme una «plasmació democràtica real» de cara a la investidura.

I defensen, de fet, que això és el que volien fer els quatre diputats anticapitalistes el 30 de gener -Torrent va posposar aquell dia la investidura de Carles Puigdemont. Els cupaires creuen ara que l'Estat hauria de donar resposta al document sobre Sànchez. A més, els anticapitalistes, que donen per fet de forma «tàcita» que no s'incorporaran a la Mesa, insisteixen en investir Puigdemont en clau «de democràcia i de restitució» i perquè consideren que representa un «independentisme avançat» per tal de «construir república».

El Govern va rebre ahir una comunicació del Comitè de Drets Humans de l'ONU en què l'informa de la denúncia que ha presentat l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont contra Espanya per entendre que s'han «vulnerat» els seus drets polítics. L'ONU dona dos mesos a l'Executiu de Mariano Rajoy per respondre abans de decidir si admet a tràmit o no la denúncia, segons han informat a Europa Press fonts governamentals.

El recurs de Puigdemont

Puigdemont va presentar un recurs davant aquest Comitè el passat 1 de març contra el que considera la «vulneració» dels seus drets polítics per part d'Espanya.

Aquest organisme va donar ahir un número de registre a la comunicació de Puigdemont, mentre l'expresident català compareixia davant les autoritats alemanyes després de ser detingut diumenge quan tornava des de Finlàndia, per carretera, cap a Bèlgica.

Dilluns mateix, el Comitè de l'ONU va emetre una comunicació, a la qual va tenir accés Europa Press, en què exposa que, d'acord amb la regla 97 del seu funcionament, havia enviat a Espanya una còpia de l'escrit de Puigdemont perquè «faci arribar en el termini de 6 mesos qualsevol informació o observació respecte a la qüestió de admissibilitat o al mèrit de la comunicació».

No obstant això, segons les fonts del Govern consultades per Europa Press, en la comunicació rebuda pel Govern de Mariano Rajoy, la Comissió de Drets Humans de l'ONU estableix un termini de dos mesos, fins al 28 de maig, perquè l'executiu aporti les informacions que consideri oportunes al respecte en relació amb l'admissibilitat a tràmit de l'assumpte.

El ple d'avui

El Parlament de Catalunya aprovarà avui dues propostes de resolució de JxCat, ERC i la CUP en què es reivindica el dret de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull (JxCat) a ser investits presidents de la Generalitat malgrat la seva situació actual (els tres són a la presó).

Amb els documents que s'aprovaran, la Cambra es comprometrà «a adoptar totes les mesures necessàries per garantir» que Puigdemont, Sànchez i Turull puguin exercir els seus drets polítics, incloent poder-se sotmetre en el futur a un debat d'investidura.

El PSOE desautoritza Iceta

PSOE va donar un cop de porta a la proposta que el líder del PSC, Miquel Iceta, plantejava dilluns. El primer secretari del PSC va afirmar que davant una situació «excepcional» un govern de concentració «no seria una cosa forassenyada sinó probablement la més raonable.

El portaveu de Cs en el Parlament, Carlos Carrizosa, va qualificar de «xou» el ple urgent del Parlament d'avui i va insistir que el president de la Cambra, Roger Torrent, només actua en representació de l'independentisme i ha de dimitir.

Paral·lelament, Junts per Catalunya va rebutjar que la CUP formi part de la Mesa del Parlament i assumeixi les conseqüències de desobeir.