L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont al·lega en el primer recurs que presenta al Tribunal Suprem que en el referèdum de l'1-O no hi va haver «cap tipus de violència» i que per tant no està justificada l'acusació de rebel·lió; com a màxim hi va haver alguns ciutadans que podrien «haver-se excedit» en la «resistència passiva», però en qualsevol cas van ser casos «aïllats». Puigdemont, juntament amb els exconsellers Clara Ponsatí i Lluís Puig, va personar-se en la causa oberta contra el procés independentista i el seu advocat, Jaume Alonso-Cuevillas, ha fet arribar el recurs al Suprem en què es demana la «nul·litat d'actuacions per falta de competència objectiva del tribunal» i per «indefensió». En l'escrit també es nega l'existència de delicte de rebel·lió i de malversació de fons.
Delegació de vot
En aquest context, la Mesa del Parlament ha de decidir, avui, si accepta la petició de JxCat consistent en fer possible que Carles Puigdemont delegui el vot en un altre diputat a fi i a efectes que pugui emetre el sufragi en els pròxims plens. La demanda de JxCat genera controvèrsia perquè fins ara el Parlament ha permès delegar els vots als diputats que es troben presos a Espanya però no hi ha hagut acord a l'hora d'autoritzar aquest procediment per als que són a l'estranger. A parer de JxCat, ara es donen les circumstàncies prequè Puigdemont pugui delegar el vot sense que això generi impugnacions (el Govern central va avisar que s'oposaria formalment a qualsevol intent que els diputats que són fora d'Espanya puguin votar): un cop va ser detingut a Alemanya, l'expresident ha passat a disposició judicial i està «privat de llibertat», com la resta de diputats empresonats.
JxCat i ERC, amb dos membres cadascuns, tenen majoria a la Mesa, on també hi són Cs (dos membres) i el PSC (un).
