En el punt de mira de la Fiscalia per, sosté la institució, «vandalisme i violència», els Comitès de Defensa de la República (CDRs), grups de ciutadans que van organitzar la desobediència per garantir l'1-O, es defineixen com «el poble» i al·leguen que opten pel «pacifisme actiu» per construir la República Catalana. Sis mesos després de l'1-O, i amb la majoria dels líders del procés unilateral cap a la independència empresonats o fugits, els CDRs han pres el relleu al carrer a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, fins ara hegemòniques en les mobilitzacions sobiranistes, per imposar la seva aposta per la desobediència tallant carreteres i vies del TAV i aixecant barreres de peatges. Amb una estructura que ha anat creixent i organitzant-se amb el pas dels mesos, els CDRs asseguren estar formats per estudiants, pagesos, bombers, aturats, comerciants, recepcionistes, professors, autònoms, cuiners, perruquers i jubilats: «som el poble i estem aquí per construir la República», avisen.
I mentre partits com En Comú-Podem rebutgen la «criminalització» d'aquestes mobilitzacions socials, Ciutadans els qualiquen de «comandos» i el PP els compara amb la kale borroka basca. En aquest context, el delegat del Govern central a Catalunya, Enric Millo, detecta un «increment de l'agressivitat» dels CDRs i anuncia que s'està reforçant la seguretat «a persones i en edificis objecte d'amenaces o intimidacions». En la línia del que avança Millor, els Mossos d'Esquadra han activat l'operació Minerva per protegir objectius estratègics davant la previsió de noves protestes. El pla preveu garantir els mitjans necessaris per protegir les seus de l'administració de justícia a Catalunya, que ara són custodiades mitjançant l'anomenat dispositiu Toga, així com els edificis europeus i de l'administració de l'Estat, inclosos en el dispositiu Estadi. La Fiscalia considera que les actuacions dels CDRs són «intolerables», ja que han promogut actes «vandàlics» i exalçat «amb violència» els investigats per rebel·lió, amb el que «posen en perill no només la pau pública i l'ordre constitucional, sinó l'essència mateixa del sistema democràtic». En la mateixa línia, la Guàrdia Civil conclou en un informe que els CDRs van néixer per «impedir l'acció de la justícia, mitjançant mobilitzacions socials».
