Felip VI va reivindicar ahir la independència i imparcialitat dels jutges, als quals va traslladar el seu ferm suport com a «garantia última dels drets i llibertats» i «factor essencial per al respecte a la llei» en el marc de la Constitució.

El Rei va fer costat a la cúpula judicial a l'acte d'entrega dels despatxos a la nova promoció de jutges, que ha tingut lloc a l'Auditori de Barcelona en un context d'especial tensió entre la judicatura i l'independentisme català a compte del processament dels principals líders secessionistes.

«Gaudiu del suport de tots perquè la vostra actuació respongui fidelment a les expectatives dipositades en la labor de jutge, com a garantia última dels drets i factor essencial per al respecte de la llei, com a expressió democràtica de la voluntat dels ciutadans», va proclamar el rei Felip davant una càlida ovació.

En un acte sense autoritats polítiques per realçar la independència de la justícia, van acompanyar el Rei el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, i el fiscal general de l'Estat, Julián Sánchez Melgar.

També la directora de l'Escola Judicial, Gema Espinosa, el seu marit, el magistrat del Suprem i instructor de la causa pel procés, Pablo Llarena, i el cap dels Mossos d'Esquadra, Ferran López, als quals el Rei va saludar al final de l'acte.

En plena polèmica per la situació judicial a Alemanya de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, el cap de l'Estat no va fer cap referència expressa al desafiament independentista, però sí que va posar en valor diverses vegades la Constitució com a «norma fonamental de l'ordenament jurídic».

També va posar èmfasi en la «independència, rectitud, imparcialitat i sòlid sentit de la justícia» demostrades pels jutges, «sotmesos únicament a l'imperi de la llei».

«Principis constitucionals»

«L'Estat de dret implica que la funció dels jutges, jutjant i fent executar allò jutjat, ha d'estar guiada per la tutela dels principis constitucionals», va assegurar el rei Felip.

Davant les banderes d'Espanya, Catalunya, la UE i totes les comunitats autònomes, va emfatitzar «la llarga i sòlida tradició de professionalitat» dels magistrats com a «servidors públics que salvaguarden i garanteixen els drets i llibertats de tots els ciutadans».

Felip VI ja va presidir el lliurament de diplomes el 2015, al costat del llavors president de la Generalitat, Artur Mas, i el 2016, amb Puigdemont.

Lesmes va agrair el suport del Rei als jutges, dels qui va ressaltar que «des del més ferm respecte a la legalitat» i amb «la necessària fermesa», estan defensant l'Estat de dret «davant de qualsevol pretensió de menyscabar-lo» en uns moments «especialment convulsos i complicats».

Després de convenir en la «imparcialitat» dels magistrats, el president del CGPJ va incidir en el fet que són «peça fonamental» per «equilibrar els poders de l'Estat» i garantir «la pau social i la seguretat jurídica».

«La veu de la llei»

«Sou, per tant, la veu de la llei quan pronuncieu les vostres resolucions, llei que, no ho oblidem, expressa la voluntat de la majoria en un Estat democràtic com el nostre»,va afegir Lesmes davant els 65 jutges de la nova fornada -46 dones i 19 homes-, dels quals 17 van destinats a Catalunya.

Els missatges els va completar Espinosa, per a qui els jutges han de ser independents respecte a factors externs o d'altres poders de l'Estat, però també a les seves pròpies conviccions, experiències personals i prejudicis.

La directora de l'Escola Judicial (que és la dona del jutge del Suprem Pablo Llarena) no va fer cap al·lusió a les amenaces i insults que van rebre ella i el seu marit en les xarxes socials i en la seva segona residència pel procés judicial a la cúpula de l'independentisme, que ha portat a presó preventiva a dirigents com Oriol Junqueras o Jordi Sánchez.

L'únic representant polític en la cerimònia va ser el titular de Justícia, Rafael Catalá, en la seva condició de ministre de jornada -qui acompanya la Família Reial en actes oficials.

La d'ahir era la segona visita a Catalunya del Rei del començament d'any ençà i des de la votació il·legal del passat 1 d'octubre, després que estigués a Barcelona a final de febrer en la inauguració del Mobile World Congress.

Ja llavors hi va haver algunes protestes a càrrec dels anomenats comitès de defensa de la república, que ahir es van tornar a reproduir, encara que sense incidents ressenyables.