El govern espanyol ha aprofitat el paraigües del 155 per fer que la Generalitat se sumi a les demandes contra Artur Mas -i d'altres exconsellers i alts càrrecs del Govern- pel 9-N al Tribunal de Comptes. Quan es va iniciar el procediment, el Govern es va oposar a les demandes presentades per Societat Civil Catalana (SCC) i Advocats per la Constitució. Aquestes demandes, a les que es va adherir la Fiscalia, van ser l´origen del litigi.
Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs han hagut de dipositar 5,2 MEUR de fiança, que és la quantitat que el tribunal sospita que es va destinar a finançar la consulta del 9 de novembre de 2014. Ara, el govern de Mariano Rajoy ha aprofitat el 155 per moure fils i donar un gir de 180 graus en aquest cas. La conseqüència: la Generalitat també ha demandat Mas i la resta d'exalts càrrecs del Govern que van organitzar la consulta.
Fonts del Tribunal de Comptes confirmen que la Generalitat s'ha sumat al litigi i ha demandat Mas pel cas del 9-N. El passat mes de setembre, el Tribunal de Comptes va comunicar a Artur Mas, Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau que havien de dipositar una fiança de més de 5,2 MEUR.
Són els diners públics que el tribunal calcula que es van destinar a la preparació de la consulta del 9-N de 2014. El cas arrenca per una denúncia de Societat Civil Catalana i l'Associació d'advocats catalans, a la qual es va adherir la Fiscalia. En aquell moment, però, la Generalitat no es va adherir al procediment perquè no consideraven que calgués exigir cap responsabilitat.
Després de demanar algunes pròrrogues, finalment els investigats van ingressar en efectiu 2,8 MEUR i, per arribar a la quantitat total de 5,2 MEUR, el tribunal els ha permès aportar immobles de la seva propietat com a aval. Aquest diners estan retinguts al compte de consignacions, que depèn del Ministeri de Justícia.
Al gener i després de rebre les fiances, el tribunal va donar per tancada la fase d'instrucció. Des de llavors, el cas està en mans de la secció d'enjudiciament i se'n fa càrrec la responsable del departament 2n, l'exministra de Justícia del primer govern d'Aznar Margarita Mariscal de Gante, que també va ser l'encarregada de nomenar un delegat instructor en aquesta causa.
Un cop resoltes les al·legacions, el Tribunal de Comptes està pendent de començarà amb les audiències prèvies i farà citacions que seran públiques. Tots ells són passos previs a un judici.
Tampoc es va salvar de les crítiques, en aquest cas dels partits independentistes. Per al PDeCAT, suposa una utilització per part del PP de l'article 155 per posar la Generalitat «al seu servei i dels seus interessos electorals».
El portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, va denunciar que aquesta adhesió de la Generalitat a la demanda contra l'expresident català Artur Mas pel 9-N és una «caça de bruixes» del Govern central realitzada «per la porta de darrere», a través de l'article 155 de la Constitució.
El PDeCAT al Senat va reclamar la compareixença de la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, en la comissió del 155 en la Cambra alta, perquè doni explicacions sobre la demanda que la Generalitat ha presentat aquest divendres contra l'expresident Artur Mas pel 9-N, que segons el partit independentista serveix per posar les institucions catalanes «al servei del PP»
Segons el parer de Josep Lluís Cleries, portaveu del PDeCAT en la Cambra alta, Santamaría ha d'explicar «com s'han aprofitat de l'aplicació del 155» perquè la Generalitat interposi una demanda contra Mas, Ortega i els exconsellers. «Utilitzen el 155 per posar la Generalitat al servei del PP i dels seus interessos electorals, al servei dels perdedors«, va dir.
