La Junta de Portaveus del Parlament va rebutjar la petició de Ciutadans de retirar de l'ordre del dia del ple d'ahir i avui la reforma de la llei de la presidència de la Generalitat, impulsada per JxCat i pensada per poder investir a distància Carles Puigdemont.
JxCat, ERC i la CUP van fer valer la seva majoria en el si de la Junta de Portaveus per tombar la petició de Ciutadans, en una reunió celebrada just abans que arrenqués el ple del Parlament, i abans que avui es voti previsiblement la reforma de la llei de la presidència.
Això no obstant, el previsible recurs del Govern de l'Estat davant el Tribunal Constitucional (TC) i els terminis que marca la mateixa reforma per a la seva plena execució fan difícilment viable una investidura de Puigdemont abans que acabi el termini del 22 de maig, traspassat el qual es convocarien automàticament eleccions.
Els serveis jurídics de l'Estat ja tenen preparat un recurs contra la reforma de la llei de la presidència.
Aquest cap de setmana, els diputats de JxCat es reuniran a Berlín per estudiar els diferents escenaris fins al 22 de maig. El diputat de JxCat al Parlament Albert Batet va obrir ahir la porta al nomenament d'un «president provisional» al capdavant de la Generalitat, si bé no va descartar la possibilitat d'unes noves eleccions.
Batet va recordar a TV3 que les alternatives que des d'un primer moment es plantejava JxCat de cara a la investidura del nou president eren «Puigdemont o Puigdemont», encara que, a la vista de les dificultats per materialitzar aquest objectiu, aquestes opcions poden resumir-se ara en «Puigdemont o el que digui Puigdemont».
Després que en les últimes hores hagi emergit de nou com a possible pla alternatiu el nom d'Elsa Artadi, portaveu de JxCat i persona de la màxima confiança de Puigdemont, Batet va indicar que ella està, com qualsevol altre membre del grup, «a disposició» de Puigdemont i del procés independentista.
Fonts sobiranistes assenyalen, no obstant això, que els plans d'Artadi no passen personalment per convertir-se ara en presidenta, encara que sí que podria estar en la primera línia del Govern, i algunes veus consideren que encaixaria en la conselleria de la Presidència.
Altres noms
D'altres noms sobre la taula per a una «presidència provisional», segons les fonts consultades, són els del vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, i del diputat també de JxCat Quim Torra, així com el de l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.
Mentrestant, preguntada per la possibilitat que sigui Artadi finalment l'elegida, la presidenta del PDeCAT, Neus Munté, va destacar en Rac1 les qualitats de l'actual portaveu de JxCat, a la qual considera una persona «molt preparada», encara que ha indicat que l'última paraula la tindrà Puigdemont, al qual ha traslladat «tota la confiança».
Des de Vitòria, el portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, va assegurar que espera que la «pròxima setmana» Puigdemont designi el candidat a presidir la Generalitat, «i ERC el votarà». L'èxit de la votació de la investidura estarà condicionat, en tot cas, al fet que Puigdemont i l'exconseller Antoni Comín puguin seguir delegant el seu vot sense estar a l'hemicicle.
Noves eleccions?
Carles Puigemont i l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) van coincidir ahir en el fet que en «qualsevol» dels escenaris que es poden donar fins al 22 de maig, data límit per a la convocatòria automàtica d'unes noves eleccions al Parlament de Catalunya, «el compromís amb la República Catalana ha de ser irrenunciable».
Paral·lelament, el Parlament va rebutjar una proposta de resolució impulsada per Cs que cercava que la Cambra lamentés «les males pràctiques de la direcció d'alguns sindicats que s'adhereixen i protagonitzen iniciatives polítiques partidistes sense respecte a la pluralitat i diversitat ideològica que existeix entre els seus afiliats».
El Parlament va aprovar que es faci «l'abonament immediat» de totes les prestacions de la renda garantida de ciutadania que es troben en situació de silenci administratiu positiu.
La ponència que ERC debatrà en una conferència política el 30 de juny i l'1 de juliol constata que la república catalana no existeix i defensa sumar nous suports al voltant «del dret a decidir» per aconseguir la independència en el futur, segons es desprén del text recollit per Europa Press.
El document, publicat pel diari Ara i Nació Digital, defensa que «l'octubre català» (en al·lusió a la celebració del referèndum de l'1 d'octubre) va ser reeixit, però admet: «No s'ha traduït en el naixement de la República catalana».
Menys del 50%
A més, interpreta que l'independentisme representa el 50 per cent de la societat catalana, però afegeix que és una «proporció insuficient quan del que es tracta és que la República neixi per mitjans estrictament cívics, pacífics i democràtics».
«I la realitat és que avui en dia l'independentisme no és prou poderós encara com per convertir Catalunya en una República independent», conclouen els republicans, que han donat a la militància fins al 17 de maig per presentar esmenes al text.
La ponència defuig l'aposta per aconseguir la independència de forma unilateral, i considera estèril i contraproduent el debat binari entre unilateralitat versus bilateralitat, concloent que «els processos de canvi profund són necessàriament multilaterals».
ERC esgrimeix que «els actes unilaterals per part del moviment independentista són només una petita part d'una dinàmica molt més complexa» i advoca per negociar amb l'Estat i per recordar que hi ha altres actors amb influència com altres països, organitzacions internacionals, empreses i sindicats, entre d'altres.
