La Fiscalia del Tribunal de Comptes considera provat que l'expresident català Artur Mas va gastar gairebé cinc milions d'euros de les arques públiques en la celebració de la consulta independentista del 9 de novembre del 2014, segons han informat avui a Efe fonts del cas.

Arran de les demandes que van presentar l'any passat Societat Civil Catalana i Advocats Catalans per la Constitució, el Tribunal de Comptes va obrir un procés per les despeses públiques del 9N i al desembre va ordenar l'embargament preventiu de l'habitatge de Mas i de diversos exconsellers per cobrir la fiança dels 5,2 milions d'euros destinats suposadament a la consulta.

En el seu informe final, la Fiscalia assegura que Mas va autoritzar l'ús de 4,99 milions d'euros del pressupost de la Generalitat a través d'una desena d'operacions per finançar la consulta del 9N i que ho va fer «sense cobertura legal». Una d'aquestes operacions, fins i tot, es va sufragar mitjançant els diners procedents del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), en concret la campanya de publicitat institucional per a la consulta.

Tornar els diners

Després d'aquest informe, la Fiscalia demana que es condemni Mas i els altres exalts càrrecs de la Generalitat catalana a tornar els diners, amb els seus corresponents interessos, i que per a això es faci efectiu l'embargament preventiu que es va efectuar.

Després que consignar 2,9 milions d'euros en efectiu, aportats per la plataforma sobiranista Assemblea Nacional Catalana (ANC), Mas i els exconsellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau i l'exsecretari general de Presidència Jordi Vilajoana van dipositar diversos immobles com a garantia per cobrir la fiança de 5,2 milions. La instructora del Tribunal de Comptes va acordar reclamar després als registres de la Propietat competents que procedissin a executar l'embargament provisional d'aquests immobles, que la Fiscalia vol que es converteixi en definitiu.

Jové i Salvadó, processats?

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que instrueix el denominat «procés», va preguntar a la Fiscalia si ha d'incloure en la investigació pel delicte de rebel·lió als antics càrrecs de la Generalitat Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, després que el titular del Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona ho sol·licités en una exposició raonada.

Segons han informat fonts de l'alt tribunal, el jutge del «procés» ha rebut aquesta petició del seu col·lega de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, per la qual cosa ha dictat una providència perquè el Ministeri Públic informe sobre si existeix fets indiciaris de delicte.