Com un ou a una castanya. Malgrat representar la mateixa candidatura, la de Carles Puigdemont i Junts per Catalunya, les paraules del gairebé pròxim president de la Generalitat, Quim Torra, i les de l´aspirant de l´abril, Jordi Turull, guarden una distància que respon a l´estratègia personal i també a l´objectiu del moment. Turull parlava hores abans d´asseure´s davant de Llarena per saber si tornava a la presó, mentre que Torra s´adreçava al jurat popular de la CUP.
La diferència més obvia entre Turull i Torra va ser l´esment a la República, paraula que l´exconseller cessat pel 155 va evitar. Per contra, Torra s´hi va acollir com un tòtem: fer república serà l´objectiu del nou govern. Però hi ha múltiples diferències: el paper que atorguen al rei Felip VI, la referència a les institucions europees, la insistència en la internacionalització del procés, el tractament cap als polítics empresonats -dels quals Turull forma part-, i el paper que atorguen a Puigdemont, president legítim per a Torra.
El candidat a la presidència de la Generalitat, Jordi Turull, va oferir diàleg al Rei i al Govern espanyol durant el seu discurs inicial d´investidura. El conseller destituït amb el 155 va evitar fer cap referència a la República. Per la seva part, Quim Torra va prometre «fer república» i impulsar un procés constituent que culmini amb una proposta de constitució de la República. No només això, sinó que a més, en lloc d´adreçar-se al monarca com a via per aconseguir el diàleg, el quart candidat en aquest mandat a ser president va recordar el discurs que l´any 1990 l´ara rei d´Espanya, Felip VI, va fer al Parlament i en un acte a Girona. «Vam votar el 21-D i l´1-O però no es respecta la voluntat a les urnes. Majestat, així no», va retreure.
Quim Torra va deixar clar que «el nostre president és Puigdemont i serem lleials al mandat de l´1-O», va assegurar. Turull es va referir a la «victòria incontestable dels independentistes» al passat 21 de desembre. En cap cas va citar explícitament l´expresident i només al·legòricament l´1-O quan va recordar la repressió contra gent pacífica.
També respecte al 155 hi va haver matisos que expliciten diferències. Torra també va avançar que el seu govern nomenarà un comissionat que s´encarregarà de fer un pla de xoc sobre els «danys» del 155, retirarà la demanda pel 9-N que la Generalitat s´ha vist obligada a interposar pel 155, així com recuperar el contingut de les lleis suspeses pel Tribunal Constitucional (TC). Jordi Turull va remarcar que la primera de les seves feines serà «la restauració democràtica de les institucions i acabar amb el 155». «Cal restaurar democràticament les institucions catalanes, que l´Estat accepti el resultat del 21-D. Cal rectificar, reparar i restituir el que han malmès», va assenyalar, sense més afegits. Torra va ser més explicit: després que el 155 hagi eliminat totes les delegacions de la Generalitat, excepte la de Brussel·les, i hagi liquidat el Diplocat va anunciar que «restablirà, consolidarà i ampliarà la xarxa a l´exterior».
Malgrat que la idea de diàleg amb l´Estat subjau en tots dos discursos, l´enfocament de Torra no amaga la bel·ligerància cap a qui s´adreça. El presidenciable va reptar: «Parlem, Rajoy? Seiem en la mateixa taula? Estem disposats a dialogar demà mateix, sense condicions ni vetar res. Per nosaltres no quedarà, no renunciem a res, ni tan sols a posar-nos d´acord amb el govern d´Espanya», va dir Torra. Unes paraules que en part hauria signat Turull si no s´hagués hagut de trobat en el tràngol d´anar al Suprem. Es va limitar a mostrar la seva voluntat, però sense cap ànim de venjança.
