Les famílies que per primera vegada van acollir un infant a Catalunya el 2017 van ser 58, mentre que el 2016 n'havien estat 40, xifres que registren un augment del 45%. En total hi ha unes 670 famílies d'acollida a Catalunya amb uns 1.000 infants. Són dades que ha facilitat la directora de l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció, Agnès Russiñol, en l'acte institucional del Dia Internacional de les Famílies, que ha tingut lloc a la seu del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Russiñol ha destacat que un repte "importantíssim" és "crear cultura de l'acolliment" a Catalunya perquè sigui "el més present possible en el dia a dia". En l'acte, també s'han donat a conèixer les línies mestres del Pla Interdepartamental de Suport a les Famílies, l'elaboració del qual va implicar els diversos departaments i per això s'haurà d'aprovar amb un acord de Govern, en els propers mesos. El pla situa en el centre la perspectiva de gènere per impulsar un canvi cultural i recorda el paper de la gent gran en les famílies, entre altres eixos fonamentals.

Russiñol ha assenyalat que des de fa més de dos anys l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció (ICAA) està treballant, juntament amb els ajuntaments, en el Pla estratègic per promoure l'acolliment familiar, poc arrelat a Catalunya, i ha destacat que l'administració ha de ser un "agent faciltador", sobretot en aspectes burocràtics, i tenir la "responsabilitat de no posar pals a les rodes a la gran tasca social d'aquestes famílies".

En aquest sentit, ha assenyalat l'"especial capacitat reparadora" i l'"alt grau de compromís social" de les famílies d'acollida i també les d'adopció. Actualment a Catalunya hi ha 16.000 infants adoptats i 216 nens i nenes van començar la convivència amb famílies adoptives l'any passat.

D'altra banda, la directora general de Famílies, Roser Galí, ha avançat les principals línies del Pla Interdepartamental de Suport a les Famílies, que va quedar enllestit a finals de l'estiu passat però que no es va poder aprovar per la situació política, segons ha explicat. Ara, s'espera que es pugui aprovar abans de l'estiu o just després, segons han assenyalat fonts del departament. De fet, el pla havia de comprendre el període 2017-2020, que es modificarà per 2018-2021. Una de les principals diferències amb el pla que el precedeix (Pla Integral de Suport a la Família 2012-2016) és que va implicar tots els departaments.

El pla vol superar el concepte de diversitat familiar perquè els seus impulsors consideren que aquesta "pantalla ja està passada". "No hi ha famílies tradicionals i la resta. Deixem d'adjectivar, ja que no correspon a les administracions fer-ho", ha afirmat Galí, que ha precisat que el que importa és que el vincle que les uneix sigui sa.

Aquest pla s'organitza en quatre línies d'actuació conceptualitzades com a capes de necessitats. En primer lloc, la cobertura de les necessitats bàsiques, que passa especialment per l'ocupació i l'habitatge. Després, el suport emocional i acompanyament en el cicle vital, en què destaca una visió de gènere i el paper de les persones grans.

En tercer lloc, el suport i atenció a les famílies amb necessitats especials, un eix fonamental per trencar l'estigma que encara pesa sobre algunes famílies. Aspectes clau que s'aborden en aquesta capa són el de la salut mental, addiccions, violència masclista, violència filio-parental i també s'incorpora una visió intercultural. Per últim, els usos del temps per trobar un equilibri entre la criança, la cura, el lleure, el treball i la cultura. "La corresponsabilitat ja no ha de ser allò innovador sinó un fet i la corresponsabilitat familiar ens porta a parlar de la igualtat, un valor profundament republicà", ha assenyalat la directora general de Families, que ha invocat a un "canvi cultural sí o sí" en els usos del temps.

Agraïments a la consellera Bassa

El secretari d'Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesies, i els directors generals que han participat a l'acte ha mostrat en diverses ocasions el suport i l'agraïment per la tasca duta a terme en l'àmbit de les famílies a la consellera destituïda pel 155, Dolors Bassa, que actualment es troba a la presó.