La jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va elevar ahir a la sala penal per al seu enjudiciament el sumari obert per sedició i organització criminal al major dels mossos Josep Lluís Trapero i als que van ser els seus caps polítics, l'exdirector del cos Pere Soler i l' exsecretari general d'Interior Cèsar Puig, segon de l'exconseller Forn.
Lamela, que va remetre la causa a la secció primera del Penal de l'Audiència Nacional que presideix la magistrada Concepción Espejel, va dictar ahir un acte, contra el qual no es pot interposar recurs, en què decreta la conclusió del sumari per a remetre'l a la Sala, «previ emplaçament de les parts» en deu dies, fet que suposa el primer pas per jutjar aquests fets.
La jutge adverteix també a la Sala que té encara pendents de resoldre els recursos d'apel·lació contra la confirmació del processament dels tres membres de la cúpula dels Mossos investigats en aquesta causa per l'1-O i en la qual també està processada la intendent dels Mossos Teresa Laplana, encara que només per sedició i únicament en relació amb el setge a la Guàrdia Civil i a la comitiva judicial durant un registre a la Conselleria d'Economia el 20 de setembre.
Recursos i processaments
Una vegada es resolguin aquells recursos i els processaments adquireixin fermesa, la Sala podria donar ja llavors el següent pas i dictar l'acte d'obertura de judici oral que donaria lloc a l'enjudiciament dels encausats. En el seu acte, Lamela explica que procedeix decretar la conclusió d'aquest sumari a l'haver estat ja «practicades quantes diligències s'han estimat necessàries per a la comprovació del delicte, participació que ha tingut el processat i les circumstàncies que en la seva comissió han concorregut i no trobant-se indicada cap altra».
El sumari serà remès a la Sala «juntament amb els objectes intervinguts, les quantitats consignades i/o ocupades i les peces separades corresponents, si n'hi hagués», afegeix l'acte.
El 18 d'abril, la magistrada va confirmar el processament dels quatre investigats en aquesta causa, assegurant que hi ha «indicis racionals de criminalitat» basats en «fets objectius» i no en «meres conjectures o parers dels investigadors». En l'acte de processament, dictat el 4 d'abril, Lamela imputa a Trapero, Puig i Soler un delicte d'organització criminal i un altre de sedició per la «total inactivitat» dels Mossos l'1-O, que en el cas de Trapero s'amplia a dos delictes de sedició per atribuir-li també la responsabilitat en els incidents del 20 de setembre.
Quatre processats
Considera la jutge que els quatre processats van incórrer en sedició (penat amb fins a 15 anys de presó) i no en rebel·lió (entre 15 i 25 anys), delicte pel qual estan processades 13 persones al Tribunal Suprem, atès que ella no aprecia que concorregués «l'element de la violència" tant el 20 de setembre com l'1-O en la concentració d'una «massa de persones» «de forma tumultuosa».
Lamela creu que Trapero, Soler i Puig integraven una organització jerarquitzada «sota una direcció comuna en la cúspide de la qual es trobava el president de la Generalitat de Catalunya» Carles Puigdemont, que tenia com a objectiu la celebració de l'1-O i la declaració d'independència del 27 d'octubre.
Segons la jutge, els Mossos es van mantenir al marge de les actuacions de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per afavorir «el pla estratègic cap a la independència», seguint una pauta anunciada prèvia i públicament pels responsables polítics, l'exconseller d'Interior Joaquim Forn (en presó preventiva), Soler i Puig. Per això, Lamela considera que formaven part d'una «organització criminal» en la que obeïen «pautes de subordinació i treball en grup ben definides».
