Per a Catalunya, creu que és millor un govern del PP o del PSOE?

El que és bo és un govern demòcrata on no hi hagi corruptes, ni gent que aplaudeixi mesures antidemocràtiques com el 155 o que hi hagi presos polítics i exiliats. El govern del PP ha estat absolutament nefast pels interessos de tots els catalans, votin el que votin o pensin el que pensin i, a més, corrupte. El problema és que el relleu tampoc aporta esperança. Cert que Pedro Sánchez s’ha mostrat amb voluntat de diàleg però en els darrers mesos ha tingut actuacions que són inacceptables, des de donar suport al 155 fins a avalar que hi hagi gent a la presó. Si més no ha al·ludit que hi ha un conflicte polític, cosa que semblava que Rajoy no veiés mai. Si hi ha un conflicte polític, és des de la política que s’ha de resoldre i no des dels jutjats. Tant de bo signifiqui que s’imposa el seny i la sensatesa a La Moncloa, però el dipòsit de confiança cap al PP, PSOE i Cs està absolutament esgotat.

Inicien la campanya «Demà pots ser tu». En què consisteix?

El que busca és una qüestió bàsica. Conscienciar la ciutadania que hi ha un estat institucional -evidentment no parlo de les persones- que per carregar-se l’independentisme, un moviment pacífic i democràtic. S’han carregat l’estat de dret i això ha acabat afectant unes persones, cares visibles que són a la presó, a l’exili i també ha afectat des de músics, mestres i professores a regidors de pobles, mecànics, pallassos i a una infinitat de persones. La campanya vol dir, més enllà del que pensis, del que votis, compte, que al teu veí l’estan posant a la presó per defensar uns drets que també són teus.

A Girona hi haurà un gran acte.

El 14 de juny.

En què consisteix?

Portaran persones víctimes de la repressió i familiars dels que són a la presó que ho han viscut, juntament amb representants de les entitats que donem suport, Òmnium i moltes a favor dels drets humans. El que fem és explicar la situació que estem vivint, no des d’una òptica independentista sinó de defensa dels drets civils i fonamentals. Anem a diversos llocs del país per crear consciència col·lectiva i necessitat de teixir una xarxa potent que vagi més enllà dels límits del sobiranisme.

Si s’hagués d’entonar algun mea culpa, que no s’hagi fet bé...

El catalanisme és un moviment polític que sempre ha fet molta autocrítica perquè és també la forma d’avançar i l’independentisme n’ha fet molta, fins i tot abans de les eleccions del 21-D. Evidentment hi ha reptes pendents i s’hauran de seguir plantejant, però qui hauria de fer autocrítica són aquells que han abonat la repressió i els que deien que hi havia solucions possibles, que hi hauria diàleg i que, per activa o per passiva, han permès aquesta situació.

Des del 16 d’octubre, Jordi Cuixart està empresonat a Soto del Real. Com el veu d’ànims?

D’ànims està bé perquè és una persona molt forta, amb una capacitat de resiliència i d’adaptar-se a les situacions complexes molt elevada. A més, és conscient que és un pres polític i que pot anar per llarg. Un cop prens consciència d’això també hi ha una mirada diferent sobre la teva situació. A la vegada és conscient que ell ni cap dels presos són símbol de cap der­rota. Són un element més que permet veure la manca de llibertats i drets fonamentals a l’Estat. Això no treu la situació personal... té un fill molt petit de 13 mesos que ja fa més temps que veu el seu pare a través d’un vidre que no pas en llibertat. Per això és tan important que hi hagi una sensibilitat i solidaritat antirrepresiva que acompanyi, que acaroni els familiars. Però d’ànims està bé, té la consciència tranquil·la i hi ha una cosa que li diuen els interns: «Tú por lo menos en la noche puedes dormir tranquilo porque no has hecho nada». I no només els ha passat als Jordis a Soto del Real, també a Estremera i Alcalá Meco.

Llaços grocs, creus a les platges... Generen confrontació com havia dit, per exemple, el fins ara delegat de l’Estat, Enric Millo?

Quan sento el senyor Millo, que me n’alegro que es quedi sense feina, dient aquestes coses penso que el que genera confrontació a una societat, el que la tensa, és que hi hagi polítics que robin i permetin que la corrupció vagi a les institucions. I el que posa en risc la cohesió social és que hi hagi 13 lleis suspeses pel Constitucional que el que feien era respondre a qüestions socials. Et pot agradar més o menys un llaç groc i fins i tot podríem entrar en el debat de si algunes expressions són més o menys encertades, però no entendre que darrere un llaç groc hi ha un sentiment de solidaritat, d’empatia cap a persones que ho estan passant molt malament per les seves idees, és miserable. Aquells que actuen amb civisme i de forma pacífica no poden estar al mateix costat que els que utilitzen la violència. La immensíssima majoria de la gent en aquest país ho respecta tot. Només són alguns líders polítics que es dediquen a atiar la crispació i la divisió.