La consellera de la Presidència, Elsa Artadi, va anunciar ahir que el Govern es personarà davant el Tribunal Constitucional (TC) en els recursos presentats pel Parlament i per Podem contra l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i presentarà al·legacions per lleis catalanes que estan suspeses.

Després de finalitzar la segona reunió del Govern després de la presa de possessió dels consellers de dissabte passat, Artadi ha comparegut a la sala de premsa del Palau de la Generalitat.

Va estar la primera roda de premsa de l'executiu català des que, el passat 24 octubre, el seu antecessor, Jordi Turull, ara en presó preventiva, protagonitzés l'última compareixença davant els mitjans, abans que el Govern de Carles Puigdemont fos cessat en aplicació del 155 després de la declaració unilateral d'independència al Parlament.

Artadi va destacar que l'executiu català «recupera la seva capacitat de personar-se i presentar al·legacions» en els procediments contra 14 litigis competencials amb el Govern de l'Estat.

Dos d'aquests litigis són els recursos contra el 155 als quals se suma el Govern: el presentat pel Parlament i el del grup d'Units Podem al Congrés. Els altres dotze són lleis en litigi que el Govern analitzarà «cas per cas», va explicar Artadi, que va especificar que per a les normatives ja amb sentència valoraran si les reformulen per portar-les de nou al Parlament, mentre que per a les altres s'optarà per reprendre la seva defensa judicial davant el TC o la seva mediació prèvia amb el Govern central si encara estan a temps.

Entre les dotze lleis, no hi figura la de transitorietat jurídica, que el Govern almenys de moment no pretén recuperar perquè prioritza les normatives «socials», va detallar la portaveu de l'executiu català.

Sí que figura en el llistat la modificació de la llei de presidència, amb la qual els sobiranistes pretenien habilitar una investidura a distància de Carles Puigdemont que no va arribar a materialitzar-se.

Pisos buits

Les altres lleis són relatives a pisos buits, universalització de l'assistència sanitària, l'agència catalana de protecció social, comerç, transport de viatgers, ciberseguretat, canvi climàtic, impostos de la llei d'acompanyament per al 2017, codi civil i regulació del cànnabis.

La majoria de consellers del Govern presentaran es querellaran contra l'expresident del Govern Mariano Rajoy i l'exvicepresidenta de l'executiu central, Soraya Sáenz de Santamaría per presumpta prevaricació en vetar que fossin membres del Govern els exconsellers cessats del primer decret, Jordi Turull, Josep Rull, Toni Comín i Lluís Puig.

Ho va explicar també Artadi durant la roda de premsa posterior al Consell Executiu, on va recordar que el president de la Generalitat, Quim Torra, ja va presentar la mateixa iniciativa davant del Tribunal Suprem a finals de la setmana passada.

Tots els consellers

Presentaran la querella tots els consellers que figuraven en el decret de nomenament la publicació oficial va rebutjar el Govern central d'aleshores, per la qual cosa que no ho faran els quatre consellers que van substituir Turull, Rull, Comín i Puig, ja que no figuraven en el decret original.

El Govern central va vetar els nomenaments per entendre que no podien repetir en el càrrec dos exconsellers que estan a la presó, Rull i Turull, i dos que estan a l'estranger per no comparèixer davant la justícia espanyola, Comín i Puig. Per contra, el Govern recorda que no hi ha cap sentència ferma contra cap dels quatre i que la justícia belga va rebutjar l'extradició de Comín i Puig, per la qual cosa defensa que tenen els drets polítics «intactes» i conclou que Rajoy i Santamaría van prevaricar.