El Ministeri de l'Interior, que té la competència sobre el trasllat dels presos preventius, com els del procés sobiranista català, no té previst traslladar-los a presons catalanes, van informar a Efe fonts del departament de Fernando Grande-Marlaska.

Les fonts van aclarir així la discrepància sorgida a partir de les declaracions d'alguns membres de l'Executiu i l'acte del jutge que instrueix la causa del procés al Suprem, Pablo Llarena, sobre la competència en matèria de trasllats de reclusos. La portaveu del Govern, Isabel Celaá, va afirmar divendres passat que la competència sobre trasllats de presos preventius (encara no condemnats) no és d'Institucions Penitenciàries, sinó del jutge que instrueix el cas, paraules ratificades per la interpretació que ahir va fer en una entrevista el ministre de l'Interior.

En aquesta entrevista a Onda Cero, Grande Marlaska va explicar que, una vegada que hi ha sentència ferma, la competència sobre trasllats és d'Institucions Penitenciàries, però en el cas dels preventius, estan a disposició de l'òrgan judicial que ha dictat la resolució.

Llarena, en un acte dictat ahir, va deixar clar que la competència és d'Institucions Penitenciàries, segons determina la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ), el Reglament Penitenciari, la jurisprudència del Tribunal Constitucional i la del Tribunal Suprem.

El Reglament Penitenciari, en el seu article 31, assenyala que si es desitja traslladar un pres preventiu, ha de notificar-se a l'autoritat judicial. Les fonts consultades per Efe van explicar que aquesta notificació és habitual per si el jutge té algun inconvenient per a la pràctica de diligències en la seva investigació. De fet, Marlaska va afirmar en les seves declaracions que el trasllat «es podria i s'hauria» d'avaluar si el jutge no tingués «inconvenient».

També van dir aquestes fonts que «l'habitual» és que el jutge determini en quina presó s'interna als presos preventius perquè estiguin pròxims a l'òrgan judicial i així facilitar la pràctica de les proves.

Relacions de «normaliat»

Altres fonts no oficials van afegir que les comunicacions entre Presons i els jutges se solen mantenir en el marc d'unes relacions de «normalitat», però sempre a iniciativa d'Institucions Penitenciàries, perquè la competència és seva.

Aquestes fonts assenyalen que quan acaba una investigació -com és el cas del procés, on Llarena ja ha dictat acte de processament- «no és desgavellat» que Institucions Penitenciàries consulti al jutge responsable sobre un possible trasllat.

En qualsevol cas, les fonts del Ministeri van recalcar que «no està previst» cap trasllat dels presos que van impulsar la declaració unilateral d'independència: l'exvicepresident Oriol Junqueras; l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Raül Romeva i Dolors Bassa, a més de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. El líder del PSC, Miquel Iceta, es va mostrar obert que, una vegada acabi la instrucció i fins que se celebri el judici, es pugui «decretar llibertat condicional» per als dirigents independentistes presos, respecte als quals ha defensat també el criteri d'acostament a presons catalanes.

«Per què no?»

«Per què no, acabada la instrucció i fins al judici, no es pot decretar una llibertat condicional? Per què no? És una possibilitat que han de demanar les persones afectades i els jutges han de valorar, la decisió final serà seva», va dir en declaracions a 8TV el dirigent socialista.

Iceta, en declaracions també al matí a Catalunya Ràdio, va defensar l'acostament a presons catalanes dels dirigents independentistes a la presó. Va explicar així que s'obriran quatre fases: la primera, fins que hi hagi acte de processament; després, fins que se celebri el judici; posteriorment, mentre el judici es desenvolupi; i en últim lloc, en cas d'haver condemna, mentre es compleix la pena. «Entrarem en fases diferents que permetrien no només un trasllat, sinó que algú podria demanar la llibertat condicional. Tenen dret a demanar-ho».

La querella de Torra a Rajoy

Paral·lament, la Fiscalia del Tribunal Suprem ha sol·licitat a la Sala Segona que arxivi la denúncia presentada pel president de la Generalitat de Catalunya, Quim Tor­ra, contra Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría, per la seva negativa a publicar el decret de nomenament del Govern del 19 de maig. I el jutge Llarena va fer un últim pas abans de concloure el sumari de la causa del procés, i va concedir a les acusacions i defenses un termini de tres dies perquè li facin les sol·licituds que trobin oportunes, abans de tancar la seva investigació. Abans de tancar el sumari, el jutge ha acordat algunes últimes citacions i, així, ha cridat per al 26 de juny a les 09.30 hores Joaquim Forn, exconseller d'Interior.

Denúncia contra magistrats

En un altre ordre de coses, el president del Parlament, Roger Torrent, va anunciar que avui la cambra catalana presentarà formalment una denúncia contra diversos magistrats del Tribunal Suprem, inclòs Llarena, per impedir als diputats que estan a la presó exercir els seus drets polítics fonamentals.