Mas, Puigdemont i Torra demanen una reunió amb el Rei

Així ho planteja Torra en una postdata en la carta que va enviar ahir al matí al Rei, signada conjuntament amb els expresidents de la Generalitat Carles Puigdemont i Artur Mas: «Hem de parlar. He de poder explicar-vos tot el que hem escrit amb els presidents Mas i Puigdemont en la carta precedent. És, per a mi, en la meva condició de president de Catalunya, un deure moral».

«Per això, estic convençut que voldreu trobar una estona en la vostra vinguda a Catalunya aquest divendres per fer-ho i per veure'ns. No us demano que renuncieu a res, sinó que us empareu en la lectura més oberta i democràtica de la Constitució i en el rol que se li confereix al Cap de l'Estat», assenyala Torra en aquesta postdata, signada només per ell i en la qual ofereix la seva «mà oberta» per fer del diàleg l'eina que «mogui les relacions entre Catalunya i Espanya».

En la seva carta conjunta, Torra, Puigdemont i Mas destaquen que la cerimònia d'inauguració dels Jocs Mediterranis aquest divendres a Tarragona representa una «oportunitat» per a, diuen, «reparar i recosir allò que la violència, la repressió i la persecució contra el referèndum de l'1 d'octubre van provocar».

«Enteneu, Senyor, que l'1 d'octubre és i serà un dia molt especial per a la majoria dels catalans. Aprofiteu aquest moment i no deixeu perdre l'ocasió», assenyalen, amb voluntat «d'obrir una etapa de diàleg, negociació, reconeixement, respecte democràtic, modernitat institucional i respecte pels drets civils i polítics i les llibertats fonamentals».

Segons el seu parer, «cal obrir una etapa de negociació que acabi donant la paraula a la ciutadania de Catalunya», perquè «cap demòcrata es pot oposar a donar veu a la gent».

Situació d'anomalia

«Que s'acabi d'una vegada aquesta situació d'anomalia amb què els jutges i els policies ocupen l'espai que hauria d'ocupar la veu i la paraula dels representants polítics. Que s'acabin les presons que tanquen demòcrates i els exilis que allunyen gent pacífica», apunten els signants de la carta, abans d'afegir: «No demanem res que no estigui al vostre abast. Escolteu-nos sense apriorismes ni prejudicis; i ajudeu a facilitar un procés d'obertura, modernització i prevalença democràtica».

Subratllen que el seu desig hauria estat que la figura del Rei hagués estat «al marge de la pugna política» i denuncien que els últims anys «se'ns ha negat una vegada i una altra el diàleg, s'han incomplert els acords, s'ha violentat» l'Estatut aprovat en referèndum el 2006 i s'han iniciat «campanyes de difamació, de mentides i de por».

El passat 1-O, assenyala la missiva, hi va haver una «violència policial desmesurada i inacceptable contra ciutadans que volien expressar pacíficament el seu vot» i, posteriorment, afirmen, es va produir un «atemptat democràtic contra les institucions catalanes" amb la destitució del Govern de Puigdemont amb l'article 155 de la Constitució.

Torra i els dos expresidents denuncien que hi ha «nou presos polítics catalans a presons de Madrid, set exiliats» i «centenars de ciutadans investigats i represaliats».

«Entenem, Senyor, que tot això hauria d'interpel·lar-vos. En la vostra compareixença del 3 d'octubre passat, vau obrir una ferida considerable a molts ciutadans que no s'haurien pensat mai que el Cap de l'Estat donaria la seva aprovació a la violenta repressió de la policia contra ciutadans completament pacífics», afegeixen.

I li pregunten: «De debò que no hauríeu de situar-vos per damunt d'uns interessos particulars i mirar de ser una veu de conciliació i de defensa del diàleg?».

Per vies pacífiques

En la missiva, es reafirmen en la seva voluntat «d'implementar el mandat popular per vies pacífiques i democràtiques, i prioritzant l'acord amb el Govern espanyol», per la qual cosa demanen al Rei que «escolti aquest clam democràtic» i actuï com un Cap d'un Estat que «respecti les voluntats dels ciutadans expressades a les urnes», pel que apel·len a la seva funció «d'arbitrar i moderar entre poders de l'Estat».

Per altra banda, el cap del Govern, Pedro Sánchez, es reunirà el 25 de juny vinent al Palau de La Moncloa amb el lehendakari, Íñigo Urkullu, i el 9 de juliol amb el president de la Generalitat, Quim Torra. Aquestes seran les dues primeres entrevistes que mantindrà Sánchez dins de la ronda de contactes que preveu tenir amb tots els presidents autonòmics.

La primera de les reunions, la que protagonitzaran Sánchez i Urkullu dilluns que ve, està previst que comenci a les 12 hores, mentre que la que mantindran el president del Govern i Torra començarà a les 11:30 hores del 9 de juliol, segons va informar la Moncloa. Després de prendre possessió del seu càrrec com a president del Govern, Sánchez va avançar la seva intenció de realitzar una ronda amb tots els presidents de les comunitats per analitzar la seva relació amb l'Executiu i assumptes concrets com el nou finançament autonòmic. La reforma d'aquest sistema, segons va assumir ja Sánchez, no s'aprovarà en la present legislatura. Divendres passat, la portaveu del Govern central, Isabel Celaá, va revelar que l'ordre pel qual anirien passant per La Moncloa els diversos presidents de les comunitats seria per data d'aprovació dels seus corresponents estatuts d'autonomia. La consellera de Presidència, Elsa Artadi, va dir que els departaments de la Generalitat estudien com aplicar les lleis catalanes suspeses pel Tribunal Constitucional (TC) en una «invasió de competències», i la CUP va demanar desoir el tribunal i aplicar-les. El mateix dilluns Torra també es reunirà amb el líder de Podem, Pablo Iglesias.

Les lleis del TC

Durant el ple del Parlament d'ahir, va respondre així a una interpel·lació de Vidal Aragonés (CUP), que el va urgir a aplicar aquestes lleis perquè la suspensió està deixant sense drets les classes populars». Artadi va enumerar les lleis aprovades i després suspeses, anul·lades o a l'espera de sentència, i va recordat que moltes van tirar endavant amb el suport de molts grups de la Cambra.

Els departaments als quals afecten aquestes lleis estudien la manera de no deixar sense cobertura els afectats, i Artadi ha instat els grups que van donar suport a aquestes normes a participar en l'elaboració de solucions.

Busca així una resposta de consens davant un problema que assegura que ha generat un TC que «hauria de ser un tribunal intèrpret i que està sent una eina recentralitzadora de competències».

«És una invasió de competències del TC. Cal mirar entre tots com les tirem endavant», va afegir la també portaveu del Govern.

Aragonés li va replicar que no és una invasió de competències «sinó de sobiranies» i va recordar que el Parlament va aprovar el 14 de novembre del 2015, amb els vots de JxSí i de la CUP, una resolució independentista que fixava no supeditar al TC lleis catalanes.

Per a ell, el compromís d'Artadi no va més enllà del «terreny dialèctic, fent una crítica de com de restrictiu és el TC, sense dir com faran efectiva aquesta col·lisió».

Finançament de Guarderies

El conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, va anunciar el compromís del Govern que, a partir dels següents pressupostos, el seu departament tornarà a finançar, de forma compartida amb els ajuntaments, l'etapa de 0 a 3 anys, és a dir, les guarderies.

L'ANC i l'Associació Catalana pels Drets Civils impulsada per familiars dels dirigents independentistes empresonats van criticar en el Consell de Drets Humans de l'ONU a Ginebra les «deficiències del sistema judicial» de l'Estat.