El director de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), Eduard Vilà, va negar davant del titular del Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, que l'organisme estigués preparat per cobrar impostos estatals, en contra del que va dir l'expresident català Carles Puigdemont en la presentació d'aquest nou model d'Hisenda catalana, quan va apuntar que estava preparada per assumir tot tipus de tributs. En la seva declaració també va exposar, a preguntes d'un dels advocats de la defensa, que el Govern de Mariano Rajoy va seguir -amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució des del passat mes de octubre-, desplegant el nou sistema informàtic que permetrà cobrar impostos massius a Catalunya, l'anomenat e-Spriu, ja que l'actual, el Gaudí, estava «obsolet». Fins i tot va assenyalar que s'havia obert una nova oficina de l'ATC al novembre a La Bisbal.

En la seva declaració, Vilà va emmarcar tot el desenvolupament informàtic e-Spriu i l'expansió de l'Agència Tributària Catalana amb 32 oficines en total -28 noves més les 4 ja existents- i 277 empleats més, en el desenvolupament de les competències transferides a la Generalitat de Catalunya en matèria de recaptació d'impostos i va afirmar que la finalitat del Projecte Gestoria -pel qual recaptaven els impostos d'ajuntaments, diputacions i organismes de la Generalitat- era pagar a l'Agència Tributària estatal com així es va fer, sense que consti cap incidència per impagament fins al moment.

Cal recordar que Puigdemont havia afirmat a principis de setembre de 2017 que l'Agència Tributària de Catalunya estava preparada per aplicar el resultat del referèndum anunciat per a l'1 d'octubre perquè estava «a punt per assumir, quan fos necessari» els impostos «que encara passen» per la Hisenda espanyola.

Així ho va dir en la presentació de la nova etapa de l'Agència Tributària de Catalunya, amb l'assumpció plena dels principals impostos cedits per l'Estat, deixant clar que havia acabat la «primera fase» de la seva construcció.

No obstant això, Eduard Vilà, que va declarar com a testimoni, va insistir davant el jutge que per poder assumir els impostos de l'Estat serien necessaris entre 6.000 i 7.000 treballadors, mentre que actualment l'Agència compta amb poc més de 700 empleats. Això sí, va aclarir que es tractava de la ràtio més baixa d'empleats en comparació amb les agències tributàries d'altres comunitats autònomes.

Va justificar el projecte, en diverses ocasions, en la necessitat d'oferir un millor servei al ciutadà i estalviar costos, malgrat que Puigdemont havia presentat al setembre la nova MTC com l'«embrió de la futura Hisenda catalana» davant una eventual independència.

Més eficiència

Després d'assenyalar que aquest projecte es va començar abans d'assumir ell el càrrec, va insistir durant la seva declaració en què aquestes mesures es van acordar per guanyar eficiència i fomentar la col·laboració entre les administracions tributàries de Catalunya, tot afegint que, d'aquesta manera, si un contribuent tenia una qüestió de tribut propi de la Generalitat ja no calia que es desplacés a les quatre capitals de província, sinó que elpodrien atendre a les oficines territorials.

Tot i això, va admetre que el nou desenvolupament informàtic, l'e-Spriu -que va ser adjudicat per concurs a IBM i el suport del qual era a càrrec de T-Systems segons el seu testimoni- s'estava desplegant per suportar «impostos massius». Però es va referir només als nous impostos creats pel Parlament català com el de begudes ensucrades, pisos buits, actius no productius, emissions de CO2, el d'internet..., negant que es pretenguessin cobrar impostos estatals.

De fet, va posar com a exemple de la legalitat en què es desenvolupava el nou projecte el fet que el Govern de Mariano Rajoy no hagués tancat cap de les oficines que es van obrir de l'ATC i el que hagi seguit desenvolupant el sistema informàtic e-Spriu.