El Tribunal Suprem va confirmar el processament de la cúpula del procés sobiranista català per un delicte de rebel·lió, inclosos Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, que queden, com cinc diputats més, a un pas de ser suspesos en les seves funcions com a càrrecs públics. «És possible una rebel·lió sense armes», argumenta la Sala d'Apel·lacions del Tribunal Suprem en un acte en el qual rebutja els recursos presentats per quinze implicats en la causa, amb el que confirma la decisió inicial del jutge Pablo Llarena, qui va processar un total de 25 persones, 13 d'elles per rebel·lió.

La Sala considera «prou raonable» qualificar els fets com a delicte de rebel·lió perquè va existir «un aixecament» amb un ús «malintencionat» del poder per aconseguir la independència de Catalunya al marge de la llei. És a dir, per «obligar l'Estat a claudicar, imposant així els seus designis per la força». I perquè, encara que el terme rebel·lió «evoca pronunciaments militars, executats ordinàriament amb armes», el Codi Penal no exigeix que s'utilitzin, amb la qual cosa conclou que «encara que la violència ha d'estar necessàriament present, és possible una rebel·lió sense armes».

El Suprem deixa per al judici oral la valoració de si l'entitat de la violència exercida en l'assetjament a la Conselleria d'Economia el 20 de setembre o en el referèndum de l'1-O és suficient per integrar el delicte de rebel·lió, però en el moment actual del procés considera que hi ha indicis suficients que sí. Perquè -afegeix el tribunal- «van incitar a anar a votar i en conseqüència a enfrontar-se físicament amb les forces de l'Estat més de dos milions de persones» fent-los creure que estaven exercint un dret.

D'aquesta manera, són tretze els processats per rebel·lió: l'expresident Carles Puigdemont; l'exvicepresident Oriol Junqueras; els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Antoni Comín i Dolors Bassa; l'exsecretària general d'ERC Marta Rovira; l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell; l'exdirigent de l'ANC Jordi Sànchez i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

Puigdemont, Junqueras, Turull, Rull, Romeva, Sànchez i Comín són diputats i la decisió del Suprem els deixa a un pas de la suspensió en els seus càrrecs. Ho estableix així l'article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal, que preveu que quan es dicti un acte de processament ferm i es decreti la presó preventiva per un delicte relacionat «amb bandes armades o individus terroristes o rebels», aquell processat que ostenti un càrrec públic quedarà «automàticament suspès» en l'exercici del mateix mentre duri la situació de presó. La mesura no és automàtica, sinó que l'ha d'acordar de forma raonada el jutge Pablo Llarena.

Diversos dels implicats van al·legar davant el Suprem que la seva suspensió podria alterar les majories al Parlament de Catalunya. El tribunal respon que els fets ocorreguts impliquen una «inusitada gravetat» en un sistema democràtic, amb la qual cosa no és «estrany ni desproporcionat» que les conseqüències «també arribin a un grau superior d'importància».

Assegura el Suprem que no es persegueix qui defensa un projecte polític, sinó qui «per aconseguir els seus objectius ha acudit a actes de violència que, encara que realitzats per tercers, havien estat incitats directament o indirecta i assumits per ells».

El tribunal també confirma el processament per malversació de 14 persones, en entendre que hi ha indicis racionals d'aquest delicte, ja que «es va organitzar un sistema d'engany que, sota l'aparença de partides pressupostàries correctament executades, ocultava el destí de quantitats a d'altres fins relacionats amb la celebració del referèndum».

Resolucions «ignorades»

En relació amb la desobediència en la qual van incórrer 12 processats, recorda que «almenys des de novembre del 2015, les resolucions del Tribunal Constitucional van ser sistemàticament ignorades i per això incomplertes» i que no es va tractar d'una «ocasió aïllada».

El president de la Generalitat, Quim Torra, va qualificar d'«indecència jurídica» la decisió del Tribunal Suprem de mantenir el processament per rebel·lió a la cúpula del procés sobiranista. «Si quedava una mínima esperança que la Justícia espanyola fos capaç de fer una certa revisió o reconeixement que les coses no s'havien fet bé, més aviat el contrari, s'havien fet absolutament malament, avui tenim la constatació que no és així», va dir Torra a Washington.

Per part seva, el president del grup d'ERC al Parlament, Sergi Sabrià, va afirmar que serà la Cambra qui decideixi sobre una eventual suspensió dels diputats, exconsellers i de l'expresident Puigdemont. Sabrià va llançar crítiques contra aquest processament, que considera una «intromissió en la sobirania del Parlament amb una resolució injusta que recull fets que no van passar i que tergiversa una situació que no és delicte». «És una resolució insostenible on es vulneren els drets dels nostres diputats», va dir.