El president de la Generalitat, Quim Torra, va explicar ahir en roda de premsa que en les comissions bilaterals que reactivararan el Govern central i el Govern català es tractaran les 45 reclamacions que l'expresident Carles Puigdemont va plantejar en el seu moment a l'anterior Govern de Mariano Rajoy.

Més enllà de la demanda sobre el dret d'autodeterminació dels catalans, rebutjat per Sánchez, aquest llistat inclou la creació d'un Consell de Justícia de Catalunya, un dels elements de l'Estatut que va retallar el Tribunal Constitucional en la seva sentència de 2010. La redacció original de l'Estatut de 2006, tal com va sortir del Congrés dels Diputats i va ser votat pels catalans en referèndum, presentava el Consell de Justícia de Catalunya no com un mer òrgan consultiu, sinó com l'òrgan de govern del poder judicial a Catalunya, la qual cosa vulnerava l'article 122.2 de la Constitució Espanyola, que prescriu que «el Consell General del Poder Judicial és l'òrgan de govern d'aquest».

A la «Declaració de Barcelona» que el PSOE va pactar amb el PSC fa ara un any, els socialistes proposaven reformar la Llei Orgànica del Poder Judicial per recuperar precisament el Consell de Justícia Català, com a òrgan «desconcentrat» del Consell General del Poder Judicial.

Entre les demandes d'aquesta llista, figura també la reclamació del respecte al model d'immersió lingüística de l'escola catalana, així com la reclamació de traspassos de competències, tals com la gestió de les beques, la gestió i distribució de la recaptació del 0,7% de la declaració de l'IRPF, les línies ferroviàries interiors, o la competència en matèria de salvament marítim, entre d'altres.