L'expresident català Carles Puigdemont s'enfrontaria a una condemna d'un màxim de 12 anys de presó en cas que el jutge del Tribunal Suprem que instrueix la causa del procés independentista, Pablo Llarena, n'acceptés l'entrega només pel delicte de malversació de cabals públics, tal com ha decidit aquest dijous el tribunal alemany de Schleswig-Holstein.

Segons estableix el Codi Penal, la pena més greu per malversació oscil·la entre els quatre i els vuit anys de presó, però la legislació contempla una condemna agreujada a 12 anys si el perjudici causat excedeix els 250.000 euros.

Atès que els informes que la Guàrdia Civil ha anat lliurant al jutge Llarena els darrers mesos eleven els diners públics desviats per a l'organització del procés sobiranista a més de quatre milions d'euros, seria previsible que una de les acusacions personades en la causa, ja sigui la Fiscalia o l'acusació popular que exerceix Vox, demanés la màxima condemna per a Puigdemont.

En qualsevol cas, un cop el tribunal alemany ha pres una decisió i autoritza l'entrega només per malversació de cabals públics, el magistrat del Suprem és el que ha de decidir si ho accepta o no, atès que ell havia sol·licitat l'extradició per rebel·lió o sedició.

Encara que el tribunal alemany ha emès un comunicat públic de la seva decisió, al migdia d'aquest dijous el jutge Llarena encara no havia rebut cap comunicació oficial dels magistrats, segons han informat fonts jurídiques. Un cop la tingui, es traduirà al castellà i el magistrat ho decidirà.

Els seus consellers, més de 30 anys

Si Llarena digués que 'sí', podria produir-se una imatge insòlta en els propers mesos: veure Puigdemont assegut al banc dels acusats enfrontant-se a una pena màxima de 12 anys, mentre al seu costat els que van ser el seu vicepresident Oriol Junqueras i els seus exconsellers podrien ser condemnats a més de 30 anys de presó en acumular els delictes de rebel·lió i malversació.

Si el magistrat donés el vistiplau a l'entrega de l'expresident, les autoritats alemanyes posarien Puigdemont a disposició de l'Alt Tribunal, on podria sotmetre's a una vista en la qual el més probable és que les acusacions, ja sigui del Ministeri Públic o Vox, demanarien el seu ingrés en presó provisional, perquè, després de vuit mesos i mig a l'estranger, el risc de fugida de l'expresident català és més que evident.

Encara que Puigdemont fos enviat a la presó fins a la celebració del judici --data del qual ha de ser assenyalada per la Sala Penal del Suprem--, provocaria una altra situació insòlita, i és que, en estar acusat únicament per malversació, podria recuperar el seu escó al Parlament.

L'expresident català no podria ser suspès de càrrec públic, perquè l'article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal estableix que suspèn els càrrecs públics contra els quals s'hagi dictat presó provisional i que estiguin processats per terrorisme o rebel·lió.

Llarena va dictar una interlocutòria precisament dilluns passat en la qual concloïa la investigació del procés i acordava la suspensió temporal de sis processaments per rebel·lió. La xifra es reduiria a cinc si finalment Puigdemont és jutjat només per malversació.

El judici per malversació podria no ser l'única vegada que Puigdemont hagi de respondre davant la Justícia espanyola. L'opció d'acusar-lo de rebel·lió encara estaria oberta, i és que la llei de reconeixement mutu de resolucions penals de la UE estableix en el seu article 92 que 45 dies després que una persona sigui allibertada definitivament pot tornar a ser processada per un delicte diferent, sempre que continuï a Espanya.