La decisió de l'Audiència Territorial de Schleswig-Holstein d'extradir l'expresident català Carles Puigdemont només per malversació i no per rebel·lió, enfront del criteri de la fiscalia i el Tribunal Suprem espanyol, és un pas clau en el procés legal, però ha estat l'únic. Des que l'expresident va marxar de Catalunya després de proclamar unilateralment la República, ha desencadenat una internacionalització dels processos judicials que ja pesaven sobre ell i la cúpula del sobiranisme a l'Estat espanyol. La seva primera parada va ser Bèlgica, lloc on va fixar la seva residència després que el jutge Llarena decretés una ordre europea de cerca i captura a l'expresident (juntament amb quatre exconsellers de la Generalitat), i les autoritats d'aquell país deneguessin l'extradició pel delicte de rebel·lió, i el deixessin en llibertat.
EUROORDRE
El jutge Pablo Llarena del Tribunal Suprem espanyol va reactivar el 23 de març l'Ordre Europea de Detenció i Lliurament (euroordre) contra Puigdemont quan el líder independentista es trobava a Finlàndia. Puigdemont, pròfug de la Justícia espanyola des que va fugir a Bèlgica a l'octubre passat, estava processat a Espanya per rebel·lió i malversació de fons públics en relació amb l'organització del referèndum il·legal de l'1 d'octubre.
DETENCIÓ
La policia alemanya, en compliment de l'euroordre, va detenir Puigdemont el 25 de març poc després que creués la seva frontera amb Dinamarca en el seu camí cap a Bèlgica, i el va conduir a la presó de Neumünster. L'expresident de la Generalitat venia de fer una conferència a Finlàndia. En tornar, en comptes d'agafar un avió directament cap a Brusel·les va tornar amb cotxe creuant el país germànic, on va ser detingut.
JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA
El dilluns 26 de març, el jutjat de primera instància de Neumünster va determinar que Puigdemont havia de romandre a la presó de forma provisional. Alhora, la Fiscalia General de l'estat federat de Schleswig-Holstein estudiava el cas, sense pronunciar-se sobre el fons de la petició espanyola.
Després de nou dies d'anàlisi, la Fiscalia va presentar el 3 d'abril, davant l'Audiència de Schleswig-Holstein, un escrit en el qual va demanar que Puigdemont fos extradit a Espanya per malversació de fons públics i rebel·lió, delicte aquest últim que va considerar equiparable al d'alta traïció. La Fiscalia va sol·licitar a més que el polític romangués a la presó per risc de fuga.
PRIMERA DECISIÓ DE L'AUDIÈNCIA
L'Audiència Territorial va descartar el 5 d'abril el càrrec de rebel·lió i va decretar la llibertat sota fiança de 75.000 euros d'Puigdemont, que havia romàs dotze dies a la presó de Neumünster.
El jutge Pablo Llarena va enviar abundant documentació nova a l'Audiència territorial de Schleswig-Holstein, i va plantejar la possibilitat que, en lloc de per un presumpte delicte de rebel·lió, se li extraditase per alteració de l'ordre públic.
L'Audiència de Schleswig-Holstein va mantenir el seu rebuig el 22 de maig a la inclusió del càrrec de rebel·lió en el procés d'extradició, en contra del criteri de la Fiscalia, que l'havia sol·licitat el 9 de maig.
INFORME DEFINITIU DE LA FISCALIA
L'1 de juny, la Fiscalia de Schleswig-Holstein va mantenir, en un nou escrit a l'Audiència Territorial, la petició d'extradició per rebel·lió i malversació, seguint l'argumentació espanyola. A més, va insistir i va sol·licitar de nou que el líder independentista ingressés a la presó per considerar que persistia el risc de fuga.
DECISIÓ FINALDE L'AUDIÈNCIA
L'Audiència Territorial de Schleswig-Holstein va decidir ahir finalment l'extradició de Carles Puigdemont, encara que només pel càrrec de malversació i descartant el de rebel·lió, en contra del que sol · licitat per la fiscalia i el jutge Pablo Llarena i va confirmar que pot seguir en llibertat.
RECURS DE LA DEFENSA
No cap recurs de la fiscalia davant la decisió de l'audiència, però la defensa de Puigdemont sí que pot apel·lar a una instància superior. Es podria un recurs davant del Tribunal Suprem o, com ja va indicar l'equip alemany d'advocats, una iniciativa davant el Tribunal Constitucional. El TC va confirmar a Efe a través del seu viceportaveu, Jennifer Holm, que és teòricament possible que la defensa de Puigdemont presenti un recurs sempre que argumenti la «violació de drets fonamentals». El Constitucional tindria la potestat de deixar temporalment sense efecte la decisió de l'Audiència mentre estudia el cas.
AUTORITZACIÓ POLÍTICA
L'estat federat de Schleswig-Holstein i, més concretament el seu ministeri de Justícia, té a les mans l'autorització final de l'extradició. Aquest pas és merament formal, però la defensa alemanya de Puigdemont ja ha exigit a l'Executiu que, arribat el cas, pari el procés. Segons la seva opinió, atesa la seva rellevància, hauria de ser la ministra de Justícia alemanya, Katarina Barley, i no Schleswig-Holstein, qui tingués l'última paraula.
