Les defenses dels líders independentistes presos van emplaçar ahir la Fiscalia a revisar la imputació de rebel·lió i l'empresonament preventiu, davant el «nou context» que s'obre arran del relleu al capdavant del ministeri públic i després de la decisió del tribunal alemany. Els advocats dels investigats pel procés que estan en presó preventiva van comparèixer ahir en una roda de premsa, en la qual van anunciar que sol·licitaran en bloc a la sala penal del Suprem que excarceri els encausats, una vegada la justícia alemanya ha descartat extradir per rebel·lió a l'expresident català Carles Puigdemont.

Les defenses van comparèixer conjuntament davant la premsa, amb la qual cosa van llançar una imatge d'unitat després de velades friccions els últims dies a causa del soroll de tambors de possibles acords amb la Fiscalia, i van insistir rotundament que no és «possible ni desitjable» un escenari de pactes en la causa del procés, situació que Xavier Melero, advocat de l'exconseller Joaquim Forn, va titllar «d'horitzó absurd».

Després de la decisió de la justícia alemanya d'extradir l'expresident català només per malversació i el relleu en la Fiscalia General de l'Estat, les defenses han demanat al sistema judicial una «relectura més prudent» de la presó preventiva i de la imputació per rebel·lió, malgrat ser conscients que la decisió d'Alemanya no té «repercussió directa en termes legals» sobre la causa del procés.

Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras, va apel·lar directament la Fiscalia, «davant el nou context» amb els canvis en la seva cúpula, i li va recordar que té una «oportunitat» per revertir el «desprestigi que es produirà si es manté aquesta situació desproporcionada»: és un «win win», va afegir el lletrat.

«En el nou context de la Fiscalia es pot entendre que ells també poden resoldre un problema propi», va afegir Van den Eynde, que creu que la nova situació és una oportunitat per al ministeri públic «si volen deixar de ser criticats i comparats amb els estats menys democràtics d'Europa». Malgrat que totes les defenses van deixar clar que aquesta apel·lació a la Fiscalia és només un «desideràtum» i que no tenen cap «input» en el sentit que el ministeri públic rebaixi els seus plantejaments, Van den Eynde es va mostrar «confiat» que es mogui fitxa amb el nomenament de María José Segarra com a fiscal general de l'Estat.

Les defenses també van criticar la possibilitat que el judici pel procés acabi amb un banc dels acusats en què Puigdemont s'enfronti a penes de cinc anys per malversació mentre altres líders independentistes se n'exposarien fins a 30 per rebel·lió. Per a Jordi Pina, advocat dels exconsellers Jordi Turull i Josep Rull i de l'exlíder de l'ANC Jordi Sànchez, això seria «molt difícil d'explicar a milions de ciutadans a Espanya».

«Res serà normal»

El president de la Generalitat, Quim Torra, va assegurar ahir que fins que els dirigents independentistes empresonats no siguin lliures, a Catalunya «res serà normal». Ho va dir durant una visita a un hipermercat Esclat, en el qual va exigir la «llibertat immediata» d'aquests dirigents, segons un comunicat de Presidència. Per altra banda, la ministra portaveu i d'Educació i Formació Professional, Isabel Celaá, va dir ahir que el Govern no comparteix els dubtes sobre l'eficàcia de les euroordres «malgrat l'última decisió de la justícia alemanya sobre l'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont» . «El Govern no comparteix el dubte sobre l'eficàcia de les euroordres» i expressa «el respecte més absolut a les decisions judicials», va respondre en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres quan li han preguntat per aquesta qüestió.

El Govern va afirmar ahir que «no és procedent ni està decidit» cap projecte per reformar el Codi Penal amb vista a actualitzar el delicte de rebel·lió perquè, com va proposar Pedro Sánchez sent líder de l'oposició, deixi d'estar tan estretament lligat a una situació similar a la d'un alçament militar.

Batet a la comissió bilateral

El Consell de Ministres va designar ahir els representants del Govern a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, que estarà presidida per Meritxell Batet, ministra de Política Territorial i Funció Pública. Al costat de la ministra, formaran part d'aquest òrgan els secretaris d'Estat de Política Territorial, Ignacio Sánchez Amor; Hisenda, Inés María Bardón; Infraestructures, Pedro Saura, i Relacions amb les Corts, José Antonio Montilla.