El director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Miguel Ángel Gimeno, va proposar ahir que l'oficina assumeixi les funcions d'òrgan de control de la contractació pública a Catalunya i supervisi els conflictes d'interès dels càrrecs públics i l'evolució dels seus patrimonis en l'etapa pública.
Gimeno va considerar que l'OAC podria ser l'oficina independent que s'encarregués de la supervisió de la contractació pública per tal de controlar tot el procés de licitació, des que s'obre fins que es concedeix l'adjudicació, i que faria el seguiment dels càrrecs públics. «En l'àmbit de la contractació crec que amb la llei, que és transposició de la directiva europea, es pot fer una magnífica feina coordinats amb institucions com la nostra, perquè aquí aquesta llei permet que en l'àmbit autonòmic es creïn oficines de supervisió», va valorar.
«Supervisar no vol dir esperar que es faci mal i denunciar, és estar-hi abans», de manera que l'OAC analitzaria tot el procés i podria intervenir en la fase de licitació i així poder evitar irregularitats i errors des de l'origen, va indicar.
Possibles conflictes d'interès
Gimeno va celebrar que el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, anunciés al Parlament la voluntat del Govern de regular els conflictes d'interès i una modificació de la legislació d'incompatibilitats d'alts càrrecs perquè és «un objectiu compartit».
No obstant això, el director, que recorda que fa temps que reclamen aquesta regulació per al conjunt d'administracions catalanes, considera que l'àrbitre dels conflictes d'interès ha de ser una «institució independent» perquè només així es pot garantir que es faci de manera correcta. «No es pot ser àrbitre i part alhora», va expressar, a més de reclamar que Catalunya no incorri en el mateix error que l'Estat, a qui la UE ha retret la falta d'independència de l'Oficina estatal de conflictes d'interès. Per tal d'evitar-los, Gimeno aposta per un òrgan independent de control, com l'OAC.
Pel que fa a la prevenció de la corrupció, la recepta de Gimeno és tenir tota la informació de la tasca professional anterior del càrrec públic, el seu àmbit d'activitat i les seves relacions laborals, per determinar «quins són els riscos» quan aquest gestioni el patrimoni públic. En aquest sentit, adverteix que els càrrecs públics que tenen més coneixement en un àmbit solen procedir del mateix, i existeix el risc que administrin beneficiant a persones o empreses de l'entorn: «Pot ser que prenguin decisions per un interès particular, i això sí que és corrupció».
