El Tribunal Suprem va tornar ahir a rebutjar la posada en llibertat dels presos preventius del «procés», que van demanar la seva excarceració després del «nou context» obert arran del relleu al capdavant de la Fiscalia i de la negativa de l'Audiència alemanya de Scleswig-Holstein de lliurar a Carles Puigdemont per rebel·lió. No obstant això, la Sala encarregada d'enjudiciar als capdavanters independentistes va considerar en un acte que no existeix cap modificació dels motius pels quals el jutge instructor, Pablo Llarena, va acordar la presó preventiva.
L'acte, del qual va ser ponent el president de la sala penal, Manuel Marchena, rebutja d'aquesta manera la llibertat sol·licitada pels processats Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Joaquín Forn, Dolors Bassa i Carme Forcadell. L'argument innovador que van idear els processats en aquesta ocasió el va plasmar en el seu escrit Forcadell: «Si els jutges alemanys rebutgen el delicte de rebel·lió per a Carles Puigdemont, ella, amb una responsabilitat política menor, no podia participar a la comissió d'aquell delicte.
La Sala va sostenir que no pot atendre aquesta petició (plantejada en termes similars pels altres processats) i va recordar que es tracta de l'òrgan que enjudiciarà els fets, és a dir, aliè a les vicissituds que s'han produït durant la instrucció o puguin esdevenir-se en el futur quant a les peticions de cooperació jurídica internacional.
També va mantenir una «visible distància» respecte a la qualificació jurídica dels fets realitzada pel jutge Llarena, de manera que si ara es pronunciés sobre la participació o no de Forcadell o de qualsevol altre processat estaria precipitant el seu criteri «sense comptar amb el més mínim element de judici per fer-ho».
En qualsevol cas, la Sala va deixar clar que la decisió del tribunal alemany de no lliurar Puigdemont per rebel·lió «no té cap incidència sobre el desenllaç de la present causa», i afegeix que «segueix intacta la capacitat jurisdiccional de la Sala per decidir el 'què' i el 'qui' dels fets».
Tampoc va acceptar l'argument utilitzat per Sànchez, Turull i Rull sobre el canvi de les circumstàncies del context social i polític cap a la «normalització política a Catalunya».
El Suprem va rebatre que les mesures cautelars adoptades durant una instrucció judicial no poden dependre d'un context social i polític. «Explicar la privació de llibertat d'un processat com una taca més en un procés de normalització política tanca una gravíssima deformació del significat mateix del procés penal en una societat democràtica», va subratllar l'acte. Per tot això, la Sala se centra a analitzar si s'han modificat les circumstàncies per les quals Llarena i la Sala d'Apel·lacions del Suprem van decidir mantenir als processats en presó preventiva: el risc de fuga i el de reiteració delictiva.
Des d'aquest punt de vista, considera procedent mantenir la presó preventiva davant la proximitat del judici oral, la fermesa de l'acte de processament i la naturalesa i gravetat dels fets indiciàriament atribuïts als processats.
«No tindria sentit entendre que, un cop coneguts els termes del processament i superada la fase intermèdia amb la formulació dels escrits d'acusació provisional, la voluntat d'acatar la crida per al judici oral s'imposarà entre els processats amb exclusió de qualsevol risc de fuga», va exposar l'acte.
A més a més, també va rebutjar la petició dels processats d'aplicar mesures cautelars menys costoses com les compareixences periòdiques, el control policial, la presó domiciliària o la utilització de dispositius de rastreig telemàtic.
Cap d'aquestes fórmules alternatives «arriba al mateix nivell de seguretat a l'hora de garantir la presència dels processats en el judici oral», va dir l'acte. El tribunal va afegir que la pèrdua d'una fiança no actua com un element dissuasori davant de sostreure's a la crida judicial, encara menys si és un tercer qui es pot oferir a prestar-la.
