06 de agost de 2018
06.08.2018

17-A: Els testimonis protegits, a escena

El jutge Andreu pren avui declaració a dues persones clau per a la investigació després d'aixecar parcialment el secret de sumari · El ministre d'Interior assegura que en els atemptats de fa un any no hi va haver cap errada de coordinació entre cossos policials

06.08.2018 | 00:47
17-A: Els testimonis protegits, a escena

El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu pren declaració avui a dos testimonis protegits en la investigació dels atemptats del 17 d'agost a Catalunya, un d'ells veí d'Alcanar (Montsià), localitat de l'explosió en una casa en la qual van morir membres de la cèl·lula que va perpetrar l'acció terrorista. Andreu va decidir citar-los en un acte en el qual acorda aixecar parcialment el secret del sumari, que es manté això no obstant per a les peces relatives a les entrades i escorcolls, les comunicacions telefòniques, de protecció de testimonis i de comissions rogatòries.

Segons el jutge, aquestes quatre peces seguiran secretes, ja que se segueixen practicant diligències que resulten «complexes i extenses» i que, si fossin conegudes per les parts afectades, «podrien fer estèril tota l'actuació sumarial seguida». Malgrat l'aixecament parcial del secret en les peces en les quals estima que no perjudicarà les investigacions, Andreu ha decidit que les parts no puguin treure del jutjat les imatges de la cèl·lula terrorista manipulant explosius a la casa d'Alcanar que va saltar pels aires la vigília dels atemptats, ni les que reflecteixen el moment de l'atropellament mortal a la Rambla.

Només ha permès que es visualitzin a la secretaria del jutjat, amb l'expressa prohibició d'efectuar cap tipus de còpia, per evitar la seva possible difusió externa, detalla l'acte. Gairebé un any després dels atemptats, en els quals van morir 16 persones i un centenar van quedar ferides, la peça principal de la causa oberta a l'Audiència Nacional pel 17-A consta de 21 toms. El magistrat ha aixecat el secret d'aquesta peça, l'única que està digitalitzada, i també de les relatives a les víctimes, els investigats morts, els danys materials, les personacions i sobre la situació personal i patrimonial dels investigats. Paral·lelament, el jutge ha desestimat en un altre acte la petició de l'Ajuntament de Ripoll, localitat d'on procedien la majoria de joves integrants de la cèl·lula terrorista, per poder-se personar com a acusació particular en el procediment judicial sobre els atemptats.

El consistori de Ripoll va fonamentar la seva sol·licitud com a perjudicat al·legant que va patir perjudicis materials, derivats de l'atenció psicològica als veïns afectats, a més dels dispositius policials de tota mena utilitzats en la investigació. També va argumentar el consistori gironí que va patir danys morals pels atemptats, a causa de l'ofensa al nom i al prestigi històric de la localitat i a la seva corporació municipal, en entendre que l'atac terrorista va atemptar contra la seva «estima pública i honorabilitat».

Per contra, el jutge Andreu, d'acord amb el criteri de la Fiscalia, ha rebutjat aquesta petició en considerar que el consistori de Ripoll no pot ser considerat víctima o part perjudicada d'aquests atemptats. Per part seva, el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, assegura que mai no ha perdut la confiança en els Mossos d'Esquadra després dels atemptats, en els quals considera que no hi va haver cap errada. Grande-Marlaska va destacar que la cooperació amb els Mossos sempre ha estat i segueix sent «esplèndida i exemplar», així com es mostra partidari de convocar «amb rapidesa» la Junta de Seguretat de Catalunya.

Respecte per la investigació


A dotze dies que es compleixi el primer aniversari dels atemptats de Barcelona i Cambrils, el ministre d'Interior mostra el seu respecte absolut cap a la investigació que dirigeix el jutge Andreu i recorda que els investigadors depenen d'ell, no del Ministeri. Però té clar que no hi va haver errades de coordinació ni de comunicació entre cossos policials. «El fet que hagi hagut un atemptat no implica que hi hagi hagut una descoordinació, ni una falta de diligència ni de professionalitat. No existeix el risc zero, desgraciadament», explica.

Tot i això, admet que es revisen les metodologies de treball perquè sempre poden ser «millorables» i sempre que ocorre un fet d'aquestes característiques s'analitza en què es pot millorar. Entre els seus plans hi ha «reactivar» el Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (Citco) en matèria de coordinació.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema