L'hospital Vall d'Hebron de Barcelona va dur a terme amb èxit un trasplantament hepàtic pel procediment split, que consisteix a dividir el fetge del donant en dues parts per obtenir dos empelts completament funcionals per a dos receptors, en aquest cas dues nenes de 13 anys i 8 mesos d'edat, respectivament.El donant del fetge també era menor d'edat i les dues nenes receptores estaven en una situació crítica que només es podia resoldre amb un trasplantament. El responsable del servei de cirurgia hepatobiliopancreàtica i trasplantaments de l'hospital Vall d'Hebron, Ramón Charco, va explicar ahir que «el trasplantament hepàtic split és un procediment quirúrgic molt complex i reservat per a casos excepcionals que requereixen un nivell alt d'experiència».
El trasplantament es va fer a dues nenes, Naroa, de 13 anys, procedent del País Basc, que patia una malaltia metabòlica que l'obligava a seguir una dieta molt restrictiva en proteïnes i un hepatocarcinoma (càncer de fetge), i Roma, de 8 mesos i veïna de Terrassa, que patia la síndrome d'Alagille, una malaltia minoritària que li havia provocat una cirrosi hepàtica irreversible. La intervenció, que es va realitzar el mes de juliol passat, va requerir un equip de 30 professionals: un metge i una infermera es van desplaçar a una altra comunitat autònoma per a l'extracció de l'òrgan del donant menor d'edat i portar-lo fins a Vall d'Hebron per ser dividit en dues parts.
Reducció del temps d'isquèmia
«Mentre es realitzava la divisió del fetge, simultàniament, es preparava les dues nenes per rebre l'òrgan i es reduïa així el temps d'isquèmia», va apuntar el metge adjunt a la unitat de gastroenterologia, hepatologia, suport nutricional i trasplantaments hepàtics pediàtrics de Vall d'Hebron, Jesús Quintero. El trasplantament hepàtic «split» només s'havia fet una vegada a l'hospital Vall d'Hebron, l'any 2002 i, el mateix dia que es va intervenir Naroa i Roma es van fer 14 trasplantaments més, «un dels dies de més activitat en trasplantaments», va assegurar el coordinador de trasplantaments, Alberto Sandiumenge. Naroa va rebre l'alta hospitalària després de set dies d'ingrés a l'hospital i «ja pot menjar carn i embotits», ja que abans «només menjava fruita, verdura i aliments químics sense proteïna, cosa que li condicionava la vida».
En el cas de Roma, Bassal va dir que, «en ser més petita (8 mesos) el temps de recuperació és més lent» i que se li va implantar «la part petita del fetge dividit, però tot i així era massa gran per al seu cos i va haver d'estar uns dies amb la ferida oberta abans de poder tancar-la», encara que va assegurar que «aviat» li donaran l'alta.
