El caporal dels Bombers de Barcelona Sergi Martínez va enfilar la Rambla la nit del 17 d'agost de l'any passat per recollir el material sanitari que havien utilitzat unes hores abans. «La Rambla a les fosques, sense gent, tota en silenci, amb les víctimes al terra, és una imatge que no oblidaré mai. Et queda gravada, em va impactar molt», va recordar ahir en una entrevista. Caporal del parc de Bombers de Montjuïc, el més proper a la Rambla, va veure alguns companys sortir quan passaven pocs minuts de les 5 de la tarda alertats d'un atropellament molt greu. Ell va sortir uns cinc minuts després, quan els van demanar reforços, i de camí, ja van saber que es tractava d'un atemptat terrorista. Van aparcar els vehicles davant del Liceu, molt a prop del Mosaic de Joan Miró, on s'havia aturat la furgoneta, però Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana els van dir que no podien passar perquè era «una zona de risc». «Totes les víctimes estaven més amunt de la furgoneta. Havíem de creuar aquella línia, encara que pogués ser perillós. Finalment vam decidir passar. Els ferits estaven allà i necessitaven ajuda», va assenyalar Martínez, que va afegir: «La por passa a un segon pla. Primer són les persones».
Enmig del caos, van improvisar un punt mèdic on portar els ferits fins que no arribessin més ambulàncies al costat d'una parada de flors. «Vam desmuntar unes taules i unes estanteries de la floristeria per asseure i estirar els ferits», va explicar, i continuava: «Els treballadors dels locals ens portaven aigües. Tothom volia ajudar. Però també necessitàvem evacuar gent del lloc». «En algunes ocasions em van comunicar que hi havia persones ferides en locals i que necessitaven ajuda. El primer que em preguntava era com podien haver arribat aquelles persones allà. La mateixa gent evacuava els ferits», va destacar.
«Mai estàs preparat per a això»
Una agent dels Mossos de la comissaria de Sants, que va arribar a la Rambla al costat d'altres companys tan sols uns tres minuts després que per la ràdio sortís l'alerta que s'havia produït un atropellament massiu, reconeix que va tenir por i que mai s'està preparat, com a persona, per afrontar el que van veure aquell dia. «No estàs preparat per veure allò. Per molt que durant el dia a dia, com a policies, veiem el pitjor de la gent», va indicar l'agent, que prefereix que no se citi el seu nom.
Cap a les cinc de la tarda del 17 d'agost va sentir per l'emissora que l'operador de sala llançava l'avís que s'havia produït un atropellament massiu a la Rambla.
«Vam deixar el cotxe estacionat a Colom i vam pujar corrent cap amunt. El primer que veus és tota la gent corrent cap avall. Una quantitat de gent. Vam pujar corrent cap a la part on havia passat tot. Les víctimes més greus ja estaven sent ateses», va relatar amb veu mig nuada l'agent, que va arribar al lloc quan amb prou feines hi havia alguns agents de les comissaries més pròximes i els primers equips d'emergències.
La mossa admet que va tenir por, encara que va insistir que el seu objectiu era ajudar la gent que ho necessitava, per la qual cosa, malgrat que hi havia nombroses persones fugint del lloc, els agents van anar cap amunt, cap a l'ull de l'huracà, sense saber exactament què s'hi trobarien.
L'agent recorda que una de les coses que més els preocupaven era que no sabien exactament què és el que havia passat, ja que no coneixien el grau de perillositat que afrontaven, ni quants terroristes hi havia ni on eren.
Aquella jornada els Mossos van doblar torn i van treballar fins a 17 hores seguides. «Quan vam acabar, a les sis del matí, molts no vam poder agafar el son. Aquella setmana va ser molt dura, més psicològicament que físicament», va rememorar. «Vaig tenir un moment en el qual, al costat d'un company, ens vam parar, vam mirar el nostre voltant i vam pensar que el que havíem vist a les notícies per atemptats a altres ciutats ara ho estàvem patint a Barcelona. Després, quan ho assumeixes, quedes molt tocat emocionalment», va assegurar. De fet, no ha vist cap vídeo de la tragèdia.
