Llicenciada en Filologia Catalana (1993) i doctora cum laude en Filologia Romànica (1997) per la UB amb la tesi Formes de la follia a l´Edat Mitjana. Estudi comparat de textos literaris i representacions iconogràfiques. Títol de Doctorat Europeu (1997) i Premi Extraordinari (1998) de la Divisió de Ciències Humanes i Socials de la UB.

Des de 1995 és professora de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona, però a finals dels anys 90 treballà també a la UOC, impulsant els Estudis d´Humanitats i Filologia. També és professora del Màster de Formació del Professorat del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura.

Guardonada per la seva trajectòria amb la Distinció de Jove Investigador de la Generalitat de Catalunya (2001-2005). Del 2010 al 2012 ha estat Visiting Professor de la Kingston University de Londres. Ha col·laborat al diari Ara, a Els matins de TV3, com a tertuliana (2006-2009) i en una secció de llibres, i a Catalunya Ràdio als programes El suplement (2013-2016) i a El matí parlant de llibres (2016-2017).

Responsable de la sèrie de vídeos Bits de literatura d´EduCaixa. Des de la publicació de Textualidades electrónicas: Nuevos escenarios para la literatura (2005), és coneguda per altres títols: Per què llegir els clàssics avui (2011), Dos amants com nosaltres (2012), Under construction: Literatures digitals i aproximacions teòriques (2012), La literatura digital bajo el estigma de la comparación (2013), Clàssics moderns (2013) o el darrer, La literatura en un tuit (2017).

En el camp de la literatura s´ha especialitzat en literatura comparada i en la difusió de la literatura en entorns digitals, particularment les xarxes socials... La literatura comparada és un sector metodològicament distintiu de la filologia que es defineix com una disciplina empírica dels estudis literaris, l´objectiu de la qual s´enfoca en la comparació d´una determinada obra literària amb d´altres per afinitat o contrast i fins i tot relacionant-la amb d´altres obres artístiques, com poden ser de la música o la plàstica.

Vaig dirigir OFELIA, que vol dir Organització Filològica d´Estudis Literaris i Artístics. I també Hermeneia, un Grup de Recerca Consolidat de la Generalitat que, des del 1999, integren professors d´universitats europees i americanes i que estudia les connexions entre els estudis literaris i les tecnologies digitals.

Amb una carrera acadèmica tan ben orientada, què la va portar a fer el salt a la política?

Mai no m´he sentit atreta per la política. La meva vocació és l´ensenyament. Si hi rumio una mica, tanmateix, m´adono que l´ensenyament comporta una certa actitud de servei. El 2012 se´m va demanar de ser la comissària de l´any que es dedicava a Calders, Sales i Artís. Acabada la feina, el conseller Mascarell em demanà de dirigir la Institució de les Lletres Catalanes. «O li dones un nou aire o tanquem la Institució». Em vaig sentir molt afalagada per la confiança i el primer que li vaig dir és que no sabia si en sabria prou. Eren el temps de les vaques magres. De 3M€ i 19 treballadors, passàvem a 1M€ i 10 treballadors...

És veritat que quan el va anar a veure li va dir que es mirés bé aquell despatx que un dia seria el seu?

Ara que el conseller ja ho ha explicat públicament, puc dir que sí, que és veritat. Jo estava embadalida mirant un quadre d´en Barceló que hi ha al despatx, i ell em va dir. «Que no hi havies estat mai, aquí?» «No, Conseller.» «Doncs mira-te´l bé...».

I ja fa dos mesos que ocupa aquell despatx del Palau Marc, amb la foto de Carles Puigdemont... El desembre va ser escollida diputada al Parlament de Catalunya com a independent en la llista Junts x Catalunya. Dos mesos, només; el Conseller Puig n´hi va estar tres...

El Conseller Puig em va trucar i hi vaig anar i quan li vaig demanar si podria veure el President Puigdemont em va dir: «És que ell et vol veure a tu». I llavors va ser quan ell em va demanar d´anar a la llista dient-me: «Laura, et necessito». Li vaig respondre que estava disposada a tancar la llista de Junts x Catalunya. Quan em vaig veure situada en el número cinc em vaig demanar a mi mateixa què no havia entès el President Puigdemont sobre «tancar la llista». Però sabia que ell es posaria a somriure demostrant-me una confiança de la qual no sé si en sóc prou mereixedora. Quant a la foto institucional del despatx, també hi haurà la del president Torra, naturalment, però no he tret mai la de Puigdemont perquè nosaltres hem parlat sempre de restituir el govern legítim.

Com?

Confiant en la justícia. Si no en l´espanyola, que ens ho posa molt difícil, per poder-hi confiar, en l´europea. Ara, un cop resolta la situació del president Puigdemont a Alemanya, estem pendents de com es reprèn el projecte del Consell de la República a Waterloo i de com s´aglutinen els membres del govern a l´exili. La decisió jurídica no depèn de nosaltres, però els advocats són optimistes. Per tant, nosaltres també. Allà entenen el nostre relat. Sempre hem actuat democràticament des de la no-violència.

Vostè és experta en construcció de relats...

Però els jutges i la premsa espanyola també.

Vostè va anar a Washington i a l´Smithsonian Festival l´ambaixador Morenés es va lluir...

I aquí, aquells mateixos dies, els qui no sabien la veritat, van quedar sorpresos amb el reportatge 20-S del senyor Roures. No sé com van arribar aquí les notícies. Morenés va dir mentider al president Torra, negà l´existència de presos polítics i va afegir que ell sí que duia al cor un llaç per tots els catalans que vivien sota l´imperi de la por. Altrament, gràcies a les xarxes, també vam poder veure 20-S. El problema és que a Espanya no hi ha cultura democràtica. Per a molts espanyols, Catalunya no forma part d´Espanya; és d´Espanya. Aquest «de» és crucial. La pertinença esdevé possessió i pràcticament ho legitima tot, fins i tot la violència i la repressió.

És allò de «¿qué pone tu DNI...?»

En aquest sentit li puc explicar una anècdota molt divertida. Com que sempre he estat batalladora, em vaig voler corregir el segon cognom, ja que m´escrivien Castañé en lloc de Castanyer perquè fins i tot els cognoms han estat violentats en aquest país. La funcionària em va dir: «Debe demostrar el uso de su apellido como Vd. dice». «Escolti, si pogués emprar-lo com demano, no seria aquí». «Pues no hay nada que hacer». Aleshores vaig pensar que als carnets de les biblioteques de la Universitat i de Catalunya m´havia escrit jo mateixa el cognom bé. «Miri. Aquí té una demostració de l´ús del cognom Castanyer». S´ho va mirar i em va deixà anar: «Es delito escribirlo de manera diferente al DNI». Vaig acabar havent-ho de sol·licitar a un jutge. Al final una altra funcionària de torn es va venjar i, un cop recorregut el Castanyer, em va posar l´accent castellà a Borràs. Encara que li vaig demostrar que Borrás en castellà no significava res, no hi va haver res a fer, però li vaig dir que pel temps que em duraria, que fes el que volgués.

M´acuso d´haver signat el 2016 el Manifest del Grup Koiné després de sentir el ministre Wert que volia espanyolitzar els alumnes catalans, i de seguir pensant que el català és una llengua minoritzada no pas per cap procés natural...

Sense treure frases de context, com m´han fet a mi, que també el vaig signar com a professora, l´avalaven més de 275 personalitats del món acadèmic. I tots sabem que hi ha hagut voluntat manifesta de limitar la nostra llengua en segons quins períodes. No s´acusi més: està absolt. Ara, la relació que hem de tenir amb el castellà ha de ser d´absoluta normalitat. Li ho diu una comparatista.

Quina sensació li fa estar al govern?

Agredolça, perquè sabem que ocupem llocs de persones il·legítimament destituïdes. Vostè i jo som professors de literatura i sap que, a les tragèdies gregues, per exemple a Antígona, queda claríssim que allò que és legal no sempre és just, perquè pot resultar il·legítim. El conseller Puig, a més de ser el meu darrer conseller, és el meu amic. Alguns catalans escriptors que van estar a les primeres línies del front, com Calders, Artís o Sales, se sentien culpables d´haver sobreviscut a la guerra. Nosaltres ens sentim una mica igual. Altrament, hem viscut circumstàncies molt emotives. Per exemple, quan vam acompanyar els diputats i consellers i el candidat a President, Jordi Turull, al Suprem de Madrid, després de fer el discurs per ser investit president... Esperàvem justícia i no revenja. Va ser una jornada de pluja, en què no vam parar de sentir improperis: «¡Todos fusilados! ¡Al paredón!». Emocionalment, de vegades, encara sóc allà, amb els seus familiars i amb vivències d´alt voltatge emocional. Qui s´hauria pogut pensar que des de Madrid es prevaricaria deixant de publicar els nomenaments del President Torra?

Ara toca fer els possibles per obtenir justícia per a presos i exiliats però, també, governar amb normalitat. Hem fet govern per recuperar les institucions i alçar el 155, que ha fet un tap terrible, frenant i aturant decisions de tota mena i sense ni tan sols reunir consells d´administració. Costarà arribar a una total normalitat com la voldrien fora de Catalunya... I veig difícil que els catalans vulguin tornar mai on érem.

I ara sí que ha de gestionar vaques magres amb la pròrroga dels pressupostos del 2017.

El 2005 el Departament de Cultura disposava de 420 M€. Ara en té 260... Cal llaurar amb els bous que es tenen i demanar-ne més, clar! De fet, abans del 155, ja estàvem intervinguts i el vicepresident Aragonès sap perfectament quina és la situació de Cultura. Imagini´s com se´n ressenten altres departaments com Sanitat o Afers Socials. Miri, totes les lleis de caràcter social sortides del Parlament català s´han recorregut al Tribunal Constitucional perquè s´aturin. Algunes han estat votades per la majoria, fins i tot pel PP! Per què ho fan, doncs? Senzillament: per anar contra la nostra sobirania.

Però es deu haver trobat molts problemes damunt de la taula... Li puc demanar a vostè, que no se separa del mòbil, si tornarà mai el suport genèric a l´edició dels llibres catalans?

Problemes, els que vulgui. Miri, ara mateix n´hi esmento alguns: el problema de la taxa per a l´audiovisual, el de la taxa d´operadors d´internet, aprovada per unanimitat al Parlament, que havia de recaptar disset milions per al sector cultural i el TC va aturar, o el fet que l´alcalde de Lleida demani que pugni pel retorn de les obres de Sixena. «Home! no haver votat el 155!».

Vostè ha dit que en algun moment potser caldrà tornar a desobeir.

La desobediència civil té una càrrega ètica i és un valor des de Gandhi o Rosa Parks, tractada teòricament per gent tan diversa com Hanna Arendt, Bobbio, Mandela, Rawls, Milani, M. Luther King, Habermas i, a casa nostra, per Xirinacs, que deia que practicar la desobediència civil demostra estimar més les lleis que no pas els qui només les obeeixen perquè no es preocupen de perfeccionar-les.

Ha declarat que mai no ha pensat fer-se militant del PDeCAT, però quan sentim a parlar de les properes municipals i d´una candidatura única de la Crida per la República, darrere de la qual hi hauria Jordi Sànchez o el mateix Puigdemont, vostè on s´arrenglera?

M´arrenglero com a independent dins de JxCat, que és el meu grup parlamentari, on hi ha membres del PDeCAT i independents i tots som companys. Quant a les especulacions de la Crida per la República, la proposen els presidents i el president del meu grup parlamentari i hi seré.

Les tensions entre ERC, PDeCAt o la CUP no agraden a l´independentisme...

Les diferències són ben legítimes, encara que de vegades es llegeixin com a febleses. Prefereixo pensar a articular i trobar espais comuns i transversals, que potser no existien abans de l´1-O, per treballar còmodament en positiu a favor del país.

Ha canviat alguna cosa la trobada entre el president Torra i el president Sánchez?

Hauria de marcar un abans i un després, evidentment. Esperem que es produeixin alguns canvis transcendents en les polítiques en relació amb Catalunya i que es permetin negociacions bilaterals. Acusar la nostra escola d´adoctrinadora o de fomentar l´odi és una barrabassada que una simple nova orientació de fiscalia podria esmenar. Amb el nou ministre de Cultura, per exemple, José Guirao, encara no ens hem vist. Ara bé, s´entendrà d´una vegada des del PSOE que l´Estat espanyol és un estat plurinacional i, per tant, plurilingüe?

Ara que parlava de l´Escola, vostè, des de la Institució de les Lletres Catalanes va organitzar el Pla Nacional del Foment de la Lectura. Vist que encara hi ha professors que volen debatre sobre les lectures obligatòries al batxillerat i al COU, quins resultats va obtenir?

Els resultats foren estroncats pel 155 però, tot i que l´hem d´endegar de nou, serà un dels eixos motors de la conselleria en aquesta legislatura, amb un compromís ferm de tot el Govern. Quant a les lectures obligatòries, hi ha professors que tenen traça a saber-les fer viure i entusiasmen els alumnes.

Com veu la situació del llibre català? Hem passat d´un model amb pocs grans grups editorials a un mosaic d´editorials, sovint mal anomenades «petites».

La dimensió no la dona el nombre de treballadors, sinó la quantitat i la qualitat dels llibres que publiquen. És un nou escenari que obre oportunitats que des de Departament estem ajudant a potenciar.

A l´estiu a Catalunya surten els festivals de música com bolets...

Sí, s´ha parlat fins i tot de bombolla, però alguns acaben sent referents de molts altres àmbits. La conselleria deixa a càrrec d´especialistes els casos d´ajuts a la promoció o de subvenció.

Ha pensat en algun pla per internacionalitzar la literatura catalana?

Sí, la literatura i la cultura. Acabem d´obrir un programa que dirigirà Lluís Puig des de Brussel·les i a més, tenim l´Institut Ramon Llull, l´Institut Català d´Empreses Culturals, el Diplocat... S´està fent molta feina per donar a conèixer la nostra literatura i la nostra cultura. I més que en farem!