La Fiscalia Superior de Catalunya ha conclòs que no troba «indicis suficients» de moment que permetin que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) investigui el vicepresident i conseller d'Economia de la Generalitat, Pere Aragonès, per un presumpte delicte de desobediència amb l'1-O, quan era secretari d'Hisenda.

En canvi, la Fiscalia considera que el TSJC ha d'incoar un procediment penal al diputat d'ERC al Parlament Josep Maria Jové, que ja estava sent investigat pel Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona -que investiga la logística de l'1-O- pels presumptes delictes de malversació, revelació de secrets, desobediència i prevaricació.

Així es pronuncia el Ministeri Públic en un escrit, en el qual respon a la petició del TSJC, que li va sol·licitar que fixés la seva posició després de rebre una exposició motivada d'Instrucció 13 perquè investigués aquests dos polítics per la seva condició d'aforats.

En el seu escrit, el fiscal no obstant això sí deixa oberta la porta perquè, en les diligències que s'obrin en el TSJC, puguin determinar-se en el futur conductes delictives a Pere Aragonès -«de ser les mateixes convenientment estimades»-.

En la seva exposició, el Jutjat d'Instrucció 13 considerava que Aragonès podia haver incorregut en un delicte de desobediència i assenyalava que no va fer res per impedir l'1-O, malgrat haver estat advertit el 13 de setembre del 2017 pel Tribunal Constitucional de la suspensió del referèndum i del seu «deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir» la suspensió.

No obstant això, l'escrit signat pel tinent fiscal, Pedro Ariche, argumenta que no és el mateix, per considerar que s'ha comès el delicte, la conducta de qui des de la seva «rellevant posició en l'administració» desplega la seva influència per propiciar un acte prohibit, que el que es limita a no impedir-lo.Així, diferencia entre els qui prenen decisions i els qui «es limiten a no impedir l'actuació d'altres departaments sobre els quals, si més no formalment, no tenen cap capacitat d'influència ni direcció». Assegura que l'exposició dels suposats indicis del delicte contra Aragonès que exposa el jutjat 13 «resulta excessivament parca» més enllà d'exposar l'actitud de passivitat del polític, per la qual cosa s'inclina per no investigar-lo si no apareixen més proves.

En canvi, el fiscal sí veu indicis de delicte en el cas de Jové, que va ser detingut el 20 de setembre del 2017 per la seva presumpta implicació en la logística de l'1-O, quan ocupava el càrrec de secretari general de Vicepresidència, Economia i Hisenda i era el responsable dels processos electorals.

Jové, responsable dels fons

El Ministeri Públic considera que Jové no va acatar les resolucions del TC i es va concertar amb altres autoritats i funcionaris per impulsar el referèndum, «tot això amb la inherent utilització dels recursos públics per ell mateix gestionats».

El fiscal recull que, segons les dades proporcionades per Instrucció 13, que els fons públics disposats per l'1-O van ascendir a 2.239.912,22 euros, «disposició de la qual va ser responsable directe» Jové.

A Jové li van intervenir en un escorcoll al seu domicili particular a les Franqueses del Vallès el document 'Enfocats', un document considerat 'el full de ruta' de l'estratègia del procés independentista per crear un estat independent i el seu comitè estratègic, i dues agendes Moleskine amb anotacions sobre reunions, que «posaven de manifest la seva posició en el procés sobiranista», segons l'exposició del jutjat.

El titular del Jutjat 13 considerava en el seu escrit que existien prou indicis de la participació de Jové «en la ideació, desenvolupament i execució del full de ruta cap a la independència i proclamació d'un nou estat», també pel document trobat en el seu despatx 'Estructures d'Estat. Projectes adscrits a la Secretaria d'Economia', així com avantprojectes de llei per crear el Banc Central de Catalunya, i el del Fons de Garantia de Dipòsits, indicis confirmats per intervencions telefòniques.

El fiscal també inclou en el seu text que el Tribunal Constitucional va suspendre la partida prevista als Pressupostos de la Generalitat del 2017 per al 'procés refrendari sobre el futur polític de Catalunya' i que se li va notificar aquesta decisió a Jové, per la qual cosa es considera que el diputat republicà va mantenir una «absoluta inobservança» del mandat del TC des de la seva responsabilitat sobre els recursos públics.

També s'atribueix a Jové la participació en la confecció de la base de dades del cens que va servir per votar l'1-O, en concert amb altres funcionaris i autoritats, «elaborada conforme a l'irregular trànsit de dades reservades».